La seva arquitectura aprèn de les construccions anònimes dels pobles catalans. Aquella de materials humils, tradicionals, que s'adapta al lloc sense estridències. Ceràmica, molta ceràmica, però molt ben dissenyada, aplicada des d'un altre punt de vista. Aposten per una estètica nua, despullada. Deixen els materials vistos, tal com són. El resultat: una bellesa austera d'una gran sensibilitat. O, com diuen ells, una normalitat radical. El luxe no està en l'ostentació, sinó en la qualitat dels espais i els materials.