Quinze anys després de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia, la llengua continua sent un motiu de fricció; no és només que el valencià estigui en minoria davant del castellà. Cada cop més, la polèmica, segons alguns excessiva, sorgeix per si el que es parla al País Valencià és o no és català. Els defensors de la unitat de la llengua valenciana i catalana són titllats de "catalanistes" pels "blaveros", defensors del secessionisme lingüístic (Unió Valenciana), i pròxims al PP. Últimament han prosperat algunes lleis contràries al català gràcies a la influència d'UV en el govern autònom. La polèmica, molt dura a València, es viu des d'altres punts del país com una qüestió bàsicament política. Els sociòlegs hi veuen un desig de fugir de la concepció degradada i popular que té en molts casos el valencià, una aproximació clara al castellà i un oblit exprés de la identitat valenciana.