En Narcís Pons i rius és un barceloní de socarrel. Metòdic, ordenat, educat... Té cinquanta-quatre anys i és solter. Viu amb la seva germana Victòria -també soltera- en un pis de l'Eixample de Barcelona. Treballa, des de fa trenta-tres anys, a la "Caixa Segura", on avui, precisament, li fan una insospitada proposta.
El nou destí d'en Narcís Pons i Rius és Vilavallram. En aquest poblet entrarà en contacte amb un món diferent per a ell.
L'agència de la "Caixa Segura" a Vilavallram no rutlla i li cal una mica d'ordre. Cal, també, més atenció als clients... Al nou delegat li cau al damunt molta feina.
La fornera del poble es diu Rosa. Cada dia la Rosa va a ingressar el que ha fet de calaix a la caixa... I el delegat la comença a veure d'una manera diferent a una clienta normal.
En Narcís, com tothom sap, és un home pacífic i que parla i enraona amb suavitat i comprensió. Però hi ha dia que, si cal, aixeca la veu per raó d'una injustícia.
De vegades, alguna persona no sap què fer-ne dels diners que li cauen d'una venda o d'una herència... i els delegats de les caixes d'estalivs han de ser com una mena de directors espirituals de l'inversió que la cosa comporta.
L'alta direcció de la "Caixa Segura" ha decidit construir un pis per al nou delegat de Vilavallram. Un arquitecte jove i emprenedor es fa càrrec del projecte.
Ha arribat l'hora. El senyor Pons i la fornera s'estimen i. naturalment han de formalitzar les seves relacions... Ell li fa una declaració com cal.
La Rosa encara no coneix la germana d'en Narcís. En Narcís i la Rosa aprofiten un diumenge per anar a Barcelona, a veure la Victòria.
Una de les coses que han de quedar ben determinada, a l'hora de casar-se, és cóm ha de ser el dormitori. La Rosa i en Narcís es plantegen el problema.
Hi ha vells records que, de cop i volta, es fan presents per obra i gràcia de la casualitat... o de la fatalitat.
Per fi ha arribat el gran dia. Tot el passat serà història. A partir d'avui, per a la Rosa i en Narcís, començarà una nova vida, que no serà com tothom podia preveure.