La Teresa fingeix optimisme davant del Julià. Ell coneix força bé la seva amiga i sap que tot plegat és una façana rere la qual amaga el seu veritable estat d'ànim. La Isona, en canvi, admira la fortalesa de la seva mare i no s'adona que flaqueja. Durant la reunió de les dones, la Teresa no es veu amb forces per continuar i marxa.