Al cap de tres anys, les persones que van viure l'intent de cop d'estat del 23 de febrer del 1981 recorden els fets que van marcar tota una generació. Parlamentaris, polítics i periodistes ofereixen les seves impressions i valoracions sobre l'assalt del coronel Antonio Tejero al Congrés dels Diputats.
Resum del que havien estat les relacions entre Espanya i França en els últims anys amb motiu de la cimera francoespanyola celebrada al Palau de Pedralbes. Entrevistes amb Roland Dumas, ministre francès de Relacions Europees, i Fernando Morán, ministre espanyol d'Afers Exteriors; com a tema central, el procés d'ingrés d'Espanya a la CEE i la postura de França.
Reportatge sobre la fira de cavalls d'Espinavell, anomenada "Tria de mulats". Els cavalls, que han passat tot l'estiu a les valls del Pirineu, baixen fins al poble. Allà els separen i venen els poltres. En Cisco del Querol és el pastor que s'encarrega del ramat de cavalls i l'ànima de la fira.
Reportatge sobre el Ku Klux Klan (KKK), organització dels Estats Units que predica la supremacia de la raça blanca, l'antisemitisme, el racisme, l'anticomunisme i la xenofòbia. Es mostra qui són i què són els mestres d'aquest clan. Entrevista amb Bill Wilkinson, cap del KKK, i amb Jerry Thompson, periodista que va aconseguir infiltrar-se en l'organització. Imatges de manifestacions, reunions del KKK i d'un camp d'entrenament per a joves.
Amb motiu de la presentació de l'informe del 1984 d'Amnistia Internacional, entrevista amb B. Lindblom, delegat d'AI per Catalunya, per parlar de l'actuació de l'organització al principat durant el franquisme. Marc Palmés, Jordi Pujol i Lluís M. Xirinachs parlen de l'ajuda rebuda a través d'Amnistia Internacional.
El vaixell "Sirius", de l'organització ecologista internacional Greenpeace, va interceptar davant de Gibraltar el balener rus "Derski", en protesta per l'actitud soviètica de no respectar la quota de captura de balenes establerta.
Amb motiu del dia dels Difunts es tracta la vida quotidiana de dos enterradors de cementiris catalans: el de Vilanova d'Escornalbou, un poblet de comarques, i el de Santa Coloma de Gramenet, ciutat petita pertanyent al cinturó industrial de Barcelona amb un nivell alt de població immigrada.
Valoracions sobre la història recent i actual de l'Índia, que va desembocar en l'assassinat de la primera ministra Indira Gandhi a mans de la seva guàrdia personal, de la comunitat sikh.
Anàlisi de la societat nord-americana després de la reelecció de Ronald Reagan com a president. Estudi dels motius que van facilitar la victòria aclaparadora del candidat republicà.
Aproximació al país d'origen d'un negre africà immigrat al nostre país. Es mostra la vida quotidiana a Catalunya i a Senegàmbia, i s'analitza la problemàtica específica de cada lloc.
Amb motiu del sisè Festival Internacional de Titelles de Barcelona, s'entrevista i es mostren els treballs del creador de titelles anglès Harry V. Tozer.
La sequera que patia Etiòpia, una de les més greus, va provocar que milers i milers de camperols abandonessin els seus pobles, on no hi havia res per menjar, i es dirigissin cap als camps de refugiats, amb l'esperança de poder menjar. Les ajudes eren insuficients i els metges voluntaris no podien fer res contra la desnutrició i l'esgotament. Cada matí s'enterraven centenars de cadàvers.
Reportatge sobre el contraban de tabac a Andorra, amb colles organitzades que passen el material per camins de muntanya en cotxes i motocicletes mentre la Guàrdia Civil els persegueix.
Després dels accidents de Mèxic i l'Índia, una sensibilitat especial envoltava la seguretat dels nuclis urbans pròxims a instal·lacions de gas. En aquestes circumstàncies, s'analitza la capacitat de les mesures de seguretat de les empreses petroquímiques de Tarragona i el pla especial de protecció civil que havia de tenir com a ciutat pilot.
La trajectòria del PSOE fins a celebrar el trentè congrés.
A Andalusia, la tradicional caça d'ocells es practicava furtivament a causa de les lleis que protegien algunes especies i dels pocs mitjans econòmics dels qui l'havien de practicar.
Guinea Equatorial, des de l'1 de gener del 1985, era membre de la Comunitat Econòmica Centreafricana. Per primera vegada des que va obtenir la independència podia aconseguir sortir de la greu situació econòmica que arrossegava.
A Montserrat, el dia de Sant Nicolau es nomena el Bisbetó, escollit entre els nens de l'escolania.
Les baixes temperatures van crear una sèrie de situacions anormals que van demostrar la poca preparació que hi havia en alguns indrets. En canvi, a Camprodon, un dels llocs on havia fet més fred, la vida hi va continuar sense problemes.
Reportatge sobre la situació a Nicaragua després de les eleccions, centrat en diferents nuclis d'interès: una unitat de l'exèrcit sandinista que segueix els grups "contra" en la zona nord del país; els assentaments d'indis miskitos; la collita de cafè amb la participació de brigadistes estrangers; les festes de la Puríssima a Managua, amb gran participació popular i la presència del president Daniel Ortega, que és entrevistat. També són entrevistats T. Borge i V. Godoy, president del PLI.
Els homes solters del poble de Plan van organitzar una festa per rebre totes les dones que volguessin anar-hi i conèixer-les amb la finalitat de casar-s'hi. Plan és un poblet del Pirineu aragonès amb un desequilibri demogràfic pel que fa a la proporció homes-dones. El reportatge recull imatges de tot el procés i diversos d'aquests solters hi expliquen la seva situació i desitjos.
Influència del nacionalisme en la vida política i social de l'illa.
Un equip de TV3 va seguir tot el recorregut del ral·li París-Dakar durant la cursa.
Per als habitants del penyal de Gibraltar, l'obertura del reixat va significar el final d'un setge de 15 anys. Encara que durant els dos últims anys s'havia permès el trànsit de vianants, la reixa va influir en la manera de ser i el comportament dels gibraltarenys. La majoria dels 30.000 habitants no volien ser espanyols sinó britànics. Amb l'obertura de la frontera apareixien noves perspectives per a la població de la Línea de la Concepción.
Anàlisi de les diferents emissores de ràdio en FM que funcionen de manera il·legal: emissores municipals, lliures i comercials o pirates. Inclou entrevistes amb els responsables a nivell estatal i autonòmic, professors de Ciències de la Informació i directors de les emissores legals i il·legals, que expliquen el problema i les mesures per posar fi a aquesta situació.
Reportatge sobre la participació espanyola en els programes de l'Agència Espacial Europea (ESA) i l'aprovació dels projectes espacials per als deu anys següents. Inclou entrevistes amb Félix García Castañer, cap d'operacions d'ESA a Darmstadt; Álvaro Azcárraga, cap del Departament de l'Espai a SENER; Jordi Torra, de la Facultat de Físiques de la Universitat de Barcelona; Luis Castañer, de l'Escola de Telecomunicacions de Barcelona, i Andreu Ripoll, director de l'estació de Villafranca del Castillo.
Recital de la soprano catalana Montserrat Caballé a la Casa Blanca davant del president dels Estats Units, Ronald Reagan, i del rei Fahd de l'Aràbia Saudita, entre d'altres.
En la construcció de la central nuclear d'Ascó hi van arribar a treballar 6.669 persones. El 1985 nomes n'hi havien 800. Durant els 12 anys que va durar la construcció, aquests treballadors van gastar 27.000 milions de pessetes. El reportatge explica on van anar a parar aquests diners i la repercussió de tot plegat a la comarca de la Ribera d'Ebre des de l'acabament de les obres.
Incidències del carnaval de Sort organitzat per l'Associació de Solters del Pallars. S'hi havia convidat dones solteres de tot arreu i també hi van participar solters de tota la comarca. La festa va ser de les més multitudinàries que es recordaven. Els resultats van ser satisfactoris per a alguns i decebedors per a molts solters que esperaven trobar parella amb facilitat.
La tragèdia aèria al mont Oitz, a prop de Bilbao, va commocionar Espanya. La muntanya es va convertir en un espectacle dantesc on hi havia les despulles de les 149 víctimes del fatal accident del Boeing 727 d'Iberia, que cobria el vol regular Madrid-Bilbao. El reportatge intenta reconstruir els fets.
Des de feia més de dos anys les tropes israelianes havien començat a retirar-se dels territoris que ocupaven al Líban. Un equip de TV3 va anar de Beirut a Tel Aviv, passant per tot el sud del Líban, i va entrevistar des de personalitats de la resistència libanesa fins a desertors de l'exèrcit israelià. El reportatge mostra que la presència israeliana al Líban va unir les diferents comunitats tradicionalment enfrontades.
El districte XIII de París s'havia convertit a poc a poc, des del 1975, en el centre de reunió de tots els immigrants asiàtics a França. Al costat del Sena hi va néixer un barri molt petit semblant al famós Chinatown de Nova York; un món desconegut amb diaris propis, restaurants, fàbriques i negocis, tot en xinès. L'arribada del Cap d'Any xinès va portar un esclat de festa al carrer.
Amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, reportatge sobre dues dones: una que havia superat les proves per treballar en una mina d'Astúries i una que era membre del cos de bombers de Palma. El primer cas, protagonitzat per Ana López, va despertar una forta polèmica. En canvi, Magdalena Rigo, membre del cos de bombers, era acceptada sense reserves pels seus companys des de feia tres anys.
Neus Soldevila, condemnada a 28 anys de presó per l'assassinat del seu marit, va concedir una entrevista a TV3. Soldevila reclamava 50 milions de pessetes d'indemnització als responsables d'una pel·lícula que acabava d'estrenar-se, "Crimen en familia". Segons ella, el film era una reconstrucció de la història de la seva família.
Konstantin Txernenko va morir el diumenge 10 de marc del 1985, al vespre. Fins a les dues del migdia de l'endemà, la televisió soviètica no va donar oficialment la notícia de la seva mort. El reportatge segueix pas a pas aquestes hores d'incertesa, en què periodistes i kremlinòlegs estaven pendents dels més petits indicis (la programació a la televisió, els moviments dels membres del Comitè Central, la Sala de les Columnes...) per confirmar la notícia sospitada.
Setmana de mobilització a les universitats a tot Espanya. Els estudiants van anar un altre cop a la vaga i es van manifestar a tot arreu. El motiu principal de les protestes era demanar més participació dels estudiants en els òrgans rectors de la universitat, l'aclariment de les taxes i un augment de les beques i dotacions. Diversos estudiants, entre els quals Ricard Martínez, un jove líder del moviment, donen la seva opinió.
Les eleccions a la regió de Berlín van tornar a demostrar la vitalitat del moviment alternatiu: l'Alternative Liste havia aconseguit 15 escons. Però el moviment alternatiu no era tan sols una iniciativa política: comunes, diaris, botigues, restaurants i fins i tot una banca pròpia, la Netzwerk, configuraven tota una altra manera de viure.
Reportatge sobre la sortida dels últims presoners amnistiats del grup MLN Tupamaros, després del retorn del règim democràtic. El nou ambient polític després de la caiguda del règim militar és analitzat pel president de la república, Julio M. Sanguinetti; els dirigents tupamaros Antonio Mas, Jessie Macchi, José Ramón Serrano i Raúl Gallinares; els militars general Medina i coronel Prada, i el senador Hugo Batalla.
Resum de les últimes setmanes de negociacions mantingudes per Espanya per entrar a la CEE. L'acord va arribar de matinada, després dels condicionaments de la delegació francesa.
Reportatge sobre la vida del bisbe català Pere Casaldàliga i els problemes de la seva prelatura a Sao Félix do Araguaia, a la regió brasilera del Mato Grosso. També s'explica la situació dels petits agricultors en aquesta zona i la problemàtica de les reserves d'indis a la regió.
El trasllat dels restes mortals de Joan Comorera va tornar a l'actualitat la trajectòria d'aquest dirigent comunista, fundador del PSUC el 1935. Va ser expulsat del partit per divergències amb el PCE i per les tesis nacionalistes. El reportatge analitza la personalitat del dirigent comunista i aporta diversos testimonis dels enfrontaments que van acabar amb l'expulsió del PCE el 1949.
Resum de la setmana prèvia al 23 d'abril del 1985 i als greus incidents protagonitzats per la policia a la Rambla. La Crida havia dut a terme diverses accions reivindicatives pel català, entre les quals destacava la seva acció a favor de la catalanització de Renfe, a l'Estació de Sants. Aquesta acció ja havia provocat alguna detenció, però res no feia preveure la violència amb què va actuar la policia el dia de Sant Jordi a la Rambla.
El català lluita per sobreviure a la Franja de Ponent. També a l'escola, malgrat que un grup de pares de Fraga s'hi oposa.
El reportatge recull els moments més significatius d'un viatge força polèmic de Ronald Reagan per Europa i mostra tot el que gira a l'entorn del president nord-americà.
La situació política italiana havia canviat arran de les últimes eleccions administratives, que havia guanyat la Democràcia Cristiana. La coalició de govern, encapçalada pel PSI, en va sortir reforçada i el PCI va ser el gran derrotat, quan s'esperava que pogués superar la Democràcia Cristiana com l'any abans. "Sorpasso", en italià, vol dir "avançament automobilístic".
Els catalans que han emigrat a Austràlia han intentat d'integrar-s'hi sense perdre els orígens. El govern australià ja no permetia la immigració excepte en casos molt específics, perquè el 20% de la població no havia nascut al país. Un miler dels immigrants d'Austràlia eren catalans que un dia van mirar de fer fortuna als antípodes. Els catalans, com a minoria ètnica, tenien dret a espais radiofònics en una emissora de Brisbane.
Retrat del fenomen de la violència entre els seguidors dels clubs de futbol anglesos, amb motiu dels incidents al partit de la Recopa d'Europa entre el Liverpool i la Juventus de Torí, que van causar 42 morts i més de 300 ferits.
El reportatge mostra el procés d'emmagatzematge dels residus radioactius provinents dels isòtops radioactius utilitzats en medicina, en centrals nuclears i en la indústria.
Informe sobre l'explosió d'un petroler japonès que va ocasionar per simpatia l'explosió d'un altre vaixell espanyol a la badia d'Algesires, amb un balanç de 37 víctimes.
El 1985, més de 40.000 persones van tastar una botifarra de 5 quilòmetres cuinada a Cornellà per Josep Grugués, àlies "Papitu de la Llet del Piano". En Josep volia que la fita tingués entrada al llibre de rècords ?Guinness?. Un equip de TV3 va visitar la seu de l'editorial Guinness, a Londres, i va entrevistar diversos personatges vinculats amb els rècords.
A partir de la festa de SOS Racisme a París, es presenta la reflexió de dos immigrats sobre el racisme i la seva pròpia evolució personal. El cantautor Mounsi va triomfar a París i la jove Ouiza Haneche se sentia desarrelada i discriminada.
Les comunitats grecoxipriota i turcoxipriota vivien a Xipre dividides per una frontera vigilada per forces de l'ONU des que els trucs van ocupar la part nord de l'illa i van forçar la divisió de les dues comunitats.
La tradicional festa dels cavalls que se celebra per Sant Joan a Ciutadella.
Història del grup terrorista GAL (Grups Antiterroristes d'Alliberament) i les seves possibles vinculacions amb diferents grups fàctics.
A Nova York i Atlantic City, el joc i les apostes creen addicció en algunes persones i requereixen un tractament de rehabilitació. Als Estats Units ja hi havia centres que s'ocupaven d'aquesta nova addicció.
Reportatge sobre la comunitat japonesa (uns 500) que vivia a Catalunya el 1985, des de cuiners fins a directius d'empresa, coincidint amb l'inici del viatge del president Jordi Pujol al Japó. Catalunya era la segona regió europea en inversions japoneses, unes inversions que creixien cada any. El reportatge també analitza els canvis en els sistemes de producció de les empreses amb majoria de capital japonès.
Les mesures de protecció per a l'espai natural submarí de les illes Medes van provocar diferents postures entre els pescadors de la zona, els submarinistes esportius i l'administració.
Marbella, durant la temporada d'estiu, l'anomenada "jet set" augmentava les activitats socials amb festes, desfilades de models, sortejos de la Creu Roja, etc.
Molts edificis antics de la zona de Broadway, a Nova York, els tiraven a terra a causa de les altíssimes cotitzacions del sòl al barri de l'espectacle més famós.
La fira internacional de Tsukuba, al Japó, va servir perquè les empreses japoneses presentessin els aparells i les tecnologies que acabarien sent quotidianes en un futur pròxim.
A Irlanda només un 2% de la població parlava el gaèlic. El govern irlandès, per tal de protegir i potenciar aquesta llengua i les tradicions irlandeses, va establir una sèrie d'actuacions, com ara crear escoles de gaèlic per a infants i joves, granges marines que generarien llocs de treball per impedir la contínua emigració a altres països, etc.
El Lido era un dels últims teatres de revista ambulants d'Espanya. Desplaçant-se amb la companyia en els trajectes d'una ciutat a una altra, el reportatge mostra la vida quotidiana dels seus membres, els assajos dels esquetxos còmics, el treball de cada component del teatre (el sastre, el xòfer...).
Amb motiu de la descoberta d'una xarxa de venda il·legal de nadons a Alacant, s'entrevista les dues dones implicades en el cas: María Iranzo, propietària d'una pensió de prostitutes, i Isabel Valero, botiguera que contactava amb les famílies interessades. María Iranzo va confirmar que havia participat en l'adopció del fill de Sara Montiel, Zeus. La legislació espanyola presentava deficiències a l'hora de tipificar aquests delictes.
Amb motiu del viatge de Felipe González a la Xina, acompanyat de trenta industrials espanyols, es fa un informe dels canvis produïts en aquell país durant els cinc anys anteriors, centrat en les transformacions tant de la capital, Pequín, com de l'àmbit agrícola. Els incentius salarials, la competitivitat, el consum i la planificació familiar eren els trets més destacables d'aquesta transformació.
24 hores en la vida del portaavions nuclear nord-americà CV-68 "Nimitz", amb imatges de totes les seves dependències, el funcionament de la nau i entrevistes del personal a bord, amb motiu de la seva parada a Palma.
Els freqüents accidents i les morts a les mines asturianes van provocar el malestar dels miners i les seves famílies.
El conflicte del Sàhara es va actualitzar amb el metrallament del vaixell de pesca canari "Junquito" i el patruller de l'armada espanyola "Tagomago" per part del Front Polisario. En l'atac van morir un caporal de l'armada i un pescador canari. El Front Polisario va retenir durant 8 dies els 6 pescadors del "Junquito". Finalment, els van alliberar en presència de la funcionària espanyola Natividad Moreno, a 90 quilòmetres de Tindouf. Els pescadors expliquen com van anar els fets i assenyalen que portaven bandera marroquina, cosa que va desencadenar l'atac. El Front Polisario va assenyalar en roda de premsa, per boca de Bachir Sayed i Abdelgader Taleb, que consideraven aquell lloc zona de guerra amb el Marroc. El futur era incert per als vaixells de pesca artesanal canaris.
Feia 10 anys de la "marxa verda" organitzada pel Marroc, que va envair el Sàhara mentre negociava amb el govern espanyol. Feia 10 anys d'una descolonització espanyola que no va portar el dret d'autodeterminació als saharians. L'ONU reconeixia el poble saharià des d'abans de la descolonització, però la política de fets consumats del rei Hassan II va desembocar en una colonització progressiva amb el vistiplau de França i Espanya. El príncep Joan Carles va intentar calmar, en els últims moments, l'ànim dels militars espanyols quan el Sàhara ja era matèria reservada. L'expansionisme marroquí va portar a una guerra al desert sense fi. Entrevistes als exsoldats Luis Romero i Manuel Ballvé, al coronel Rodríguez de Viguri, al saharaui Ahmed Buhari, al periodista Pablo de Dalmases, a Antonio Carro i Jaime de Pinies, i al coronel marroquí Tria, que ensenya el dispositiu dels murs en el desert per evitar el pas dels soldats del Front Polisario.
Història del segrest de l'"Achille Lauro" des del primer moment fins al cop de les forces americanes, en què van interceptar l'avió dels segrestadors i el van conduir a la base de Sigonella. Un equip del programa va seguir les peripecies dels catalans que hi havia a bord.
Les eleccions legislatives de Portugal del 1985 van significar la derrota del Partit Socialista, amb profit dels socialdemòcrates i d'un partit nou creat amb el suport del president de la república, Ramalho Eanes. En aquest reportatge s'analitzen les causes de la derrota socialista.
L'inici de la reforma agrària a Andalusia, amb l'expropiació d'algunes finques subexplotades a Antequera, va ser un tema conflictiu. En aquest reportatge, polítics, tècnics de l'administració, jornalers i propietaris expressen la seva opinió sobre el conflicte.
Visió general de Galícia de cara a les pròximes eleccions autonòmiques. La crisi econòmica general tenia a Galícia característiques pròpies: el caciquisme i el minifundi en l'agricultura, i els greus problemes de la pesca i la reconversió naval. Com a contrast, a Vigo va sorgir una "moguda" en el món cultural, de l'art i de la moda. Els principals líders polítics eren conscients d'aquest contrast entre tradició i modernitat.
Des de l'ingrés de Grècia a la CEE, el primer de gener del 1981, l'economia grega va experimentar un canvi en molts aspectes no gaire positius.
A la ciutat africana de Melilla, on encara queden monuments franquistes, hi viuen uns 50.000 espanyols i uns 20.000 musulmans; aquests últims, amb problemes per la polèmica llei d'estrangeria, aprovada feia poc. Per primera vegada una manifestació àrab d'unes 4.000 persones protestava contra la llei. La marginació secular de la població musulmana quedava palesa en el gueto La Cañada de la Muerte, on vivien unes 3.000 persones sense aigua ni assistència mèdica. El degà del Col·legi d'Advocats Pedro Luis Olivas, el secretari general del PSOE a Melilla Julio Basset, el president d'AP de Melilla Luis Fernández, el secretari d'Informació de CCOO de Melilla José M. Sánchez Jáuregui, el líder de l'assemblea Pueblo Musulmán Aomar Mohamedi Dudú i el secretari general del Partit Nacionalista de Melilla Aprome Juan Diez de la Cortina analitzen la situació creada amb la legislació vigent.
L'entrada en vigor de la llei d'estrangeria va provocar nombroses situacions conflictives que van arribar al Tribunal Constitucional en forma de recurs d'inconstitucionalitat. A Barcelona van començar les expulsions de sud-americans, negres, centreafricans, algerians i marroquins que es trobaven en situació irregular. L'opinió pública s'havia fet ressò d'uns immigrants pendents d'expulsió que van ser traslladats de la Prefectura Superior de Policia a la caserna de la Policia Nacional de Sant Andreu per falta d'higiene en els calabossos. Aquests estrangers es van amotinar per demanar la llibertat. El diputat del PSC-PSOE Manuel del Pozo, el president de Justícia i Pau Joan Gomis, el director de la Comissió Diocesana de Migracions Manuel Lecha i el governador civil de Girona analitzen la situació il·legal de la meitat dels estrangers residents a Catalunya.
Dins l'estratègia del govern espanyol per aconseguir la pau al País Basc hi ha les mesures de reinserció de membres d'ETA que renuncien expressament a la lluita armada. Aquestes mesures debiliten la banda, ja que molts dels seus membres s'han acollit a la reinserció, però encara s'ha de veure si amb aquestes mesures el govern pot posar fi a la violència al País Basc.
Polèmica a l'entorn de la vivisecció: d'una banda, el referèndum a Suïssa del qual depenia la prohibició dels experiments cruels amb animals i, d'altra banda, les accions de diferents grups contra la pràctica d'aquests mètodes als diferents laboratoris.
Els arbres de Nadal s'han convertit en un cultiu més, i molt important, a la comarca del Montseny, que ha abandonat els cultius tradicionals, com ara el de la patata, i es dedica gairebé exclusivament a l'avet. En el reportatge s'explica com es cultiva un avet.
Programa dedicat íntegrament a fer una radiografia d'una secta: els Hare Krishna. Un equip del programa hi va conviure durant uns dies i també va recollir el testimoni de familiars i exadeptes, que exposen la problemàtica ocasionada per la integració en una secta, així com la captació, els problemes familiars que crea i les dificultats per sortir-ne. El programa també analitza si es tracta d'una religió, com afirmen els seus membres, o d'un negoci, com diuen algunes persones que hi van estar vinculades. Com es viu en aquesta secta? Quins problemes de dependència pot crear? Aquestes són algunes de les preguntes que el reportatge contesta.
El cometa Halley, que cada 76 anys es fa visible des de la Terra, ha despertat gran expectació entre els científics, els aficionats a l'astronomia i la gent del carrer.
Al poble de Taizé, a França, hi ha una comunitat cristiana que treballa per la unió de totes les esglésies cristianes del món. També és un centre de pelegrinatge de joves de tot Europa que hi acudeixen per tenir uns dies de reflexió i de pregària, i per intercanviar experiències.
La desaparició de Mikel Zabaltza mentre era traslladat per la Guàrdia Civil, que l'havia detingut, i el posterior descobriment, vint dies després, del seu cadàver al riu Bidasoa, van ser motiu de versions ben diferents per part dels seus familiars i de la Guàrdia Civil, i també motiu de discussió en la Comissió Parlamentària de Justícia i en el Congrés dels Diputats. En el carrer, les protestes per la mort de Zabaltza es van fer paleses en manifestacions i en la convocatòria d'un dia de vaga general al País Basc.
Reportatge sobre les bosses de pobresa a Catalunya: l'atur prolongat provoca casos de pobresa emmascarada. Es fa el seguiment de la vida quotidiana de quatre parelles que es troben a l'atur i expliquen la seva situació i com s'ho fan per sobreviure.
Relat de la història del segrest de dos funcionaris i un GEO de l'ambaixada espanyola a Beirut els dies en què Espanya i Israel establien relacions.
Reportatge sobre Bolívia, país amb una inflació del 14.000%. Es fa un repàs als sectors mes representatius: miners, militars, indis...
Després de sortir de la presó d'Alcalá-Meco, Ruiz-Mateos va concedir una entrevista a TV3 a casa seva. Va passar revista dels tres anys que havien passat des de l'expropiació de Rumasa: la seva fugida d'Espanya, l'estada a Londres i a Frankfurt, l'ingrés a la presó de Frankfurt i el retorn a Espanya. S'analitza especialment la seva relació i actitud amb els mitjans de comunicació, i les seves declaracions messiàniques.
Davant la convocatòria definitiva del referèndum sobre la permanència d'Espanya en l'OTAN es van fer sondejos, una eina que es feia servir cada vegada més per conèixer l'opinió pública, encara que varien considerablement en funció de qui els fa. En aquest reportatge s'explica com funciona un sondeig a gran escala. Per a això, es va seguir l'elaboració d'una enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques, que depenia de la Presidència del Govern. Es van entrevistar més de 10.000 persones.
El Consell de Vigilància de l'empresa d'automòbils Volkswagen, la primera d'Europa, va decidir comprar el 51% del capital de Seat. La fàbrica alemanya s'havia fundat 40 anys enrere per produir l"'escarbat", dissenyat per Ferdinand Porsche per encàrrec d'Adolf Hitler. El creixement espectacular de l'empresa es va produir després de la Segona Guerra Mundial. La seu central es troba a la ciutat de Wolfsburg, de 130.000 habitants, 62.000 dels quals treballaven a Volkswagen i fabricaven 3.800 cotxes diàriament. La vida de la ciutat i dels treballadors depèn de Volkswagen. A l'empresa hi treballaven 8.000 obrers estrangers, emigrants principalment del sud d'Europa, que en general no adoptaven els costums alemanys. Entrevistes a Walter Hitler, vicepresident del comitè d'empresa; Rolf Nolting, alcalde de Wolfsburg, i Josep Santamaria, català que treballava a Volkswagen i que estava plenament integrat.
La reconversió del sector lleter passa gairebé indefugiblement per la mecanització de les tècniques tradicionals de la ramaderia, la inseminació artificial i el contacte constant amb el veterinari. Els ramaders de Vallfogona de Balaguer són un exemple de la reconversió del sector de cara a la CEE. Es mostra el procés d'extracció de semen de toro al centre d'extracció i congelació de Colmenar Viejo i el Concurs de la Vaca de Vallfogona de Balaguer.
La setmana abans havia caigut el règim de Marcos, després d'una agonia que va començar amb el frau de les eleccions legislatives i la posterior rebel·lió de l'exèrcit. Marcos es va veure obligat a fugir i va deixar una herència de grans diferències socials entre la població, una greu crisi econòmica i un important moviment guerriller. Un equip de TV3 va seguir les últimes hores del règim de Marcos i l'alegria popular al voltant de la nova president, Corazón Aquino.
S'acabava de començar a treballar en la ponència unitària del Parlament de Catalunya per elaborar l'avantprojecte de llei de la divisió territorial de Catalunya. En aquest reportatge es fa la història de la polèmica llei. S'expliquen les diferències de criteri de les forces polítiques i la complexitat de la llei que haurà de configurar la divisió política i administrativa de Catalunya. Inclou entrevistes als diferents ponents de la futura llei.
El bisbat de Torí va augmentar el nombre d'exorcistes de la diòcesi per donar a l'abast davant de totes les peticions de suposats endimoniats. Psicòlegs, sociòlegs, mags i exorcistes analitzen aquest fenomen i l'interès per la màgia i l'esoterisme a Torí, que qualifiquen de "ciutat màgica".
El cas d'un trasplantament múltiple (a Madrid i a Barcelona) dels òrgans (cor, fetge i ronyons) d'un nen mort en un accident de circulació a prop de Barcelona va tornar a posar d'actualitat la problemàtica de la donació d'òrgans.
L'assassinat d'Olof Palme en un carrer del centre d'Estocolm, quan sortia del cinema sense escorta, va ser un cop dur per als suecs. Palme era un home molt admirat a dins i fora de Suècia: socialdemòcrata, pacifista, contrari a la política de blocs... No hi havia sospites clares sobre la identitat de l'assassí o els motius, però tot feia pensar en un assassinat per encàrrec.
A través de cinc personatges, tots residents al districte XIII de París, es passa revista a les principals opcions polítiques i a la situació de França davant de les eleccions.
El català va ser present per primer cop en molts anys a la propaganda electoral dels diferents partits del Llenguadoc-Rosselló. En aquest reportatge s'analitza la situació del català a la Catalunya Nord, com ha evolucionat i les activitats que s'hi fan per revifar una llengua en recessió.
Joan Reventós, ambaixador d'Espanya a París, explica quina es la seva activitat quotidiana.
Reportatge sobre la situació en què viuen al País Basc els membres dels cossos de seguretat, policies i guàrdies civils, en la tensa quotidianitat de rebuig per part dels habitants.
Un joc per aprendre i entrenar-se en les operacions de borsa.
Cada any indulten un pres de Màlaga per complir la tradició del dret de la germandat de Jesús el Rico. El pres que recupera la llibertat ha de participar en la processó que se celebra el Dimecres Sant. La direcció de la presó selecciona uns quants candidats i el Consell de Ministres decideix qui serà l'indultat. Aquest any la indultada va ser María Dolores Torres, que complia condemna per parricidi.
Reportatge sobre el torero Manuel Benítez, "El Cordobés", amb motiu de la seva tornada a la plaça de Las Ventas de Madrid, on no torejava des de feia 15 anys. Inclou una entrevista a El Cordobés.
El reportatge mostra alguns aspectes de la vida de la comunitat jueva de Barcelona a partir del casament entre dos joves jueus sefardites.
Crònica sobre les seqüeles del bombardeig nord-americà sobre Líbia del 14 d'abril del 1986. Avaluació dels danys produïts, imatges del bombardeig i testimoni del sindicalista andalús Francisco Casero, que era a Trípoli com a membre d'una comissió d'estudiants i jornalers andalusos.
L'any 1986 es publica un informe sobre la normalització del català a Sant Vicenç dels Horts amb motiu del segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. En aquesta població del Baix Llobregat, un 27% dels habitants parla català, un 50% no l'entén i hi ha un 12% d'analfabets. A més, hi viuen 22.000 persones, mentre que el 1960 no arribaven a 6.000. Davant d'aquestes dades, es fa una anàlisi de la situació a partir del testimoni de Luis Carbajo i la seva família, Jordi Mare, Antonia Moreno i Josep Florensa.
Visió de la vida quotidiana a la Unió Soviètica a través de dues parelles, una de jove que es casa i un matrimoni format per una soviètica i un nord-americà que tenen problemes per sortir de l'URSS.
Reportatge dedicat a la situació d'Andalusia, marcada per l'atur, l'emigració i l'estat del camp. Se centra l'atenció en dues cooperatives que van començar a funcionar amb la participació d'emigrants que van tornar a Andalusia després de l'època daurada en què es trobava feina a l'estranger sense problemes.
Informe sobre els damnificats del terratrèmol de Mèxic del 1985, que vuit mesos després encara vivien a l'aire lliure.
Vuit anys enrere, una fotografia de promoció de la discoteca Pacha d'Eivissa havia reunit diversos personatges que es van convertir en una part de la vida de l'illa. El 1986 es va repetir la fotografia, però en aquests vuit anys van canviar moltes coses. Nous personatges, noves modes i una nova manera de viure, tot combinat amb un cert desencant, componen una fotografia molt especial, un retrat de família de l'illa.
L'organització ecologista Greenpeace ha decidit fer una campanya de denuncia sota el lema Salvem el Mediterrani. Durant tot l'estiu anirà d'un costat a l'altre denunciant els fets i les accions que provoquen la lenta agonia d'algunes espècies marines. La campanya va començar aquest mes i un equip del programa ha seguit les primeres activitats del "Sirius".
Reportatge sobre les dues colles castelleres de Valls: la Jove i la Vella. Per Sant Joan comença la temporada castellera i dura fins a l'octubre. Es mostra com va començar la rivalitat entre les dues colles.
Londres és el paradís de les tribus urbanes. Punks, skins, heavys, rockers, mods, grups de joves que tenen els mateixos gustos i una estètica que els defineix com a manera de mostrar el seu descontentament amb una societat que no els agrada. Amb el mateix nom anglès, tots aquests grups es mouen per Barcelona.
La crisi en el PNV es va acabar amb l'escissió del partit: un 75% dels militants del PNV de Guipúscoa va decidir fer costat al sector crític, mentre que una setmana abans es creaven les bases d'un nou partit fruit de l'escissió: Nacionalistes Bascos.
La febre de l'or accelerava l'extermini físic i cultural de les tribus de pobles primitius de l'Amazones, al nord del Brasil. La disputa per les terres enfrontava els terratinents i els "garimpeiros" contra els 200.000 indis disseminats per la selva. La justícia de Brasília quedava molt lluny de la jungla, on preval la llei del més fort. El parlament del país només té un diputat de raça índia. Els 500.000 "garimpeiros" o buscadors d'or, que produeixen el 80% del mineral al Brasil, són aventurers que aspiren a ser rics acceptant condicions dures de treball i vivint en barracons o "garimpos" a la selva, on només hi ha prostitutes. Vida quotidiana i problemàtica d'una tribu macuixi molt aculturada i sota la pressió dels buscadors d'or. I vida quotidiana d'un grup ianomami que encara conserva moltes formes de vida tradicionals: caça, recol·lecció, xamanisme amb drogues al·lucinògenes, etc. Entrevistes al diputat indi Mario Juruna i al bisbe de Boa Vista Aldo Mongiano.
Uns set mil feligresos de l'Església evangèlica, branca pentecostal, es van reunir al Palau dels Esports de Barcelona per fer un acte religiós amb el predicador Yiye Avila. El punt àlgid de la cerimònia "Impacto de Dios" era l'espectacle que suposava aconseguir miracles per als disminuïts psíquics, físics i per a tots els malalts enfervorits que van assistir al xou. Aquest nou corrent religiós, amb els orígens en sectors molt conservadors de la societat dels Estats Units, es volia estendre per Europa mitjançant Yiye, deixeble de Pat Robertson, futur candidat a la Casa Blanca. Altres protestants, com els baptistes, no creuen en aquests tipus de miracles i de moment Avila augurava la condemna eterna per als no conversos.
Als Estats Units, després d'un treball de 5 anys, investigadors de la National Geographic Society van arribar a la conclusió que Cristòfor Colom el 12 d'octubre del 1492 va arribar a Amèrica a l'illot Samana, a les Bahames, i no a l'illa de San Salvador (Huanahani), com es creia fins aleshores. Joseph Judge, director de la investigació, va presentar a Washington el treball de recerca ajudat amb fotos, pel?lícules i mapes. Segons un dels experts, Louis Marden, la hipòtesi tenia un 90% de probabilitats de ser correcta. L'historiador espanyol Javier Malagón opinava que el debat sobre aquest descobriment dins de la comunitat científica quedaria tot just obert quan aparegués l'article a la revista de la National Geographic Society.
Reportatge sobre els efectes del terratrèmol del 1986 a El Salvador, un país ja molt castigat per la crisi econòmica i la guerra civil. Entrevistes al president Napoleón Duarte, que justifica la falta d'efectivitat de l'ajuda oficial amb una postura paternalista i acusa la guerrilla de boicotejar-la, i al teòleg jesuïta Jon Sobrino, que manté la postura contrària.
Riaño, un poble de 500 habitants, havia de quedar enfonsat sota l'aigua, cosa que va motivar una forta protesta dels veïns, que discutien la necessitat de construir la presa i es negaven a abandonar el poble.
Fourons és un municipi que, des de la divisió lingüística de Bèlgica, pertany a la zona flamenca, malgrat que la majoria de la població és francòfona. Això ha provocat diversos enfrontaments que es van agreujar pel fet que l'alcalde es negava a parlar en neerlandès.
La ria d'Arousa és la zona marisquera més important d'Espanya. De la ria en surt un 70% de la producció de marisc. Ara bé, una gran part d'aquest marisc s'agafa en l'època de veda, amb motors amb potència superior a l'autoritzada i sense respectar el creixement de les cries. Pescadors furtius i mètodes il·legals van motivar una forta tensió amb els que compleixen les lleis establertes. La tensió ha esclatat dramàticament en algunes ocasions; tres persones van morir assassinades i moltes més van resultar ferides.
A Melilla, el gueto musulmà continuava oposant-se a la conflictiva llei d'estrangeria. L'economia de la ciutat depèn en part del comerç amb el Marroc i l'aïllament de Melilla condiciona també l'intens contraban. Mentrestant, els espanyols veien cada vegada més incerta en el futur la sobirania d'Espanya, salvaguardada per uns 8.000 soldats. El col·lectiu musulmà celebra, com tots els islàmics, la data del naixement de Mahoma amb una festa, a mitjans de novembre. Entrevistes a Dris Abdelkader Tieb, Manuel Matías, Fernando Morán, Amalio Jiménez i Manuel Blanco.
El 2 de desembre del 1956, Fidel Castro i vuitanta-un guerrillers del moviment "26 de julio" van començar el procés revolucionari que va comportar la caiguda de la dictadura de Fulgencio Batista l'1 de gener del 1959 i la proclamació de Castro com a cap de govern el 15 de febrer. Trenta anys després de la revolució, el país ja no tenia atur, fam ni analfabetisme. Partidaris, detractors, dissidents i exiliats del règim comunista parlen de la lluita revolucionària, de la pujada al poder de Castro i de la situació del moment al país. També es reflecteix la situació de les presons, de l'estament judicial i de l'economia a l'entorn del mercat negre.
Cinc milions d'afganesos, un terç de la població, viu fora del país en camps de refugiats. La majoria són al Pakistan. Durant set anys de guerra hi va haver un trànsit continu de gent que anava de l'Afganistan als camps de refugiats i dels camps de refugiats a l'Afganistan per combatre les forces d'ocupació soviètiques.
A les muntanyes del Montsant, Prades i Cornudella, diverses persones fan vida eremítica. Viuen retirats amb un sentiment religiós molt viu, treballen en activitats manuals dedicats a la meditació i segueixen un règim de conducta auster.
A Herrera del Duque (Badajoz), el sorteig de la loteria de Nadal del 1985 hi va deixar tres mil milions de pessetes que van quedar molt repartits. Un any després, els diners continuaven ingressats en comptes corrents o s'havien gastat sense que s'haguessin fet inversions importants per crear riquesa. Eugenio del Valle, comerciant de Talavera de la Reina, va guanyar més de cent milions de pessetes, però això no el va fer canviar de vida.
Entrevista a Benazir Bhutto, filla d'Ali Bhutto, líder del Pakistan executat pel general Zia ul-Haq després d'un cop d'estat. Benazir Bhutto parla del seu pare, de la situació política del Pakistan i de la tasca que du a terme en el seu país des que va tornar de l'exili.
La vaga començada pels treballadors del transport ferroviari es va estendre a altres serveis del sector públic fins que va arribar a provocar una situació molt conflictiva a tot França i especialment a París. Aquesta vaga, la més llarga a França fins aleshores en els últims 40 anys, va provocar l'aparició d'un fenomen social nou: les manifestacions d'usuaris. El reportatge fa el seguiment dels últims dies d'aquest conflicte.
El ral·li París-Dakar, al seu pas per diferents països africans (Algèria, Mali, Níger, Mauritània i Senegal), posa en evidència l'opulència de la societat occidental davant de la societat africana. Els cotxes i les motos que travessen el desert contrasten amb les caravanes de camells en perill de desaparèixer substituïdes pels camions i per culpa dels impediments que troben per passar les fronteres. A causa de les crítiques sofertes per l'organització del ral·li, aquesta va fundar Pari du Coeur, una organització de caire humanitari que en les dates del ral·li fa donatiu de bombes d'aigua i eines agrícoles a les poblacions per on passa. La ciutat de Gao, travessada pel riu Níger, és la capital de Mali, un dels països més pobres d'Àfrica i per on passa el ral·li.
Reportatge sobre el procés democràtic dirigit per Cory Aquino a les Filipines, que havia d'arribar al punt culminant amb el referèndum constitucional. Un sector important de l'exèrcit i els estrats socials més pobres, com el dels camperols, no donaven suport al govern d'Aquino, sobretot després de la matança de camperols que exigien l'aplicació de la reforma agrària. La guerrilla comunista continuava entrenant-se perquè no confiaven en una constitució que, a part de deixar-los fora, estava constantment en perill pels intents de cops d'estat militars.
Seguiment de la vida quotidiana de Manolo Echepares, un malalt paraplègic ingressat a l'UCI de l'Hospital de Bellvitge des de feia cinc anys, a través de les seves declaracions sobre la seva situació, els sentiments respecte a la mort i la possible rehabilitació mitjançant un marcapassos diafragmàtic, alternativa que altres malalts paraplègics han considerat viable.
Des del gener del 1987, els comerciants i botiguers de Llodio organitzaven unes patrulles urbanes de vigilància pels carrers, per evitar els robatoris que s'estaven produint i cridar l'atenció sobre la inseguretat ciutadana. La conseqüència d'aquesta mesura va ser que van baixar els robatoris a Llodio, però van créixer als pobles del voltant, com Amurrio.
El 30 de març del 1987 havia de començar a Madrid el judici pels intoxicats per l'oli de colza. Es tractava del procés contra els acusats per l'enverinament en massa causat per una substància tòxica que va tenir lloc a Espanya el 1981. Als processats, 40 industrials de l'oli, se'ls acusava d'haver introduït al mercat olis adulterats; hi va haver 600 morts i més de 25.000 afectats.
La comunitat budista de Dharamshala va reconèixer l'Osel, un nen granadí de dos anys, com la reencarnació del lama Yeshe, i van acollir-lo a ell i a la seva família al monestir Kopan, al nord de l'Índia. L'equip del "30 minuts" entrevista monjos i lames que expliquen la filosofia budista i com és la vida al monestir.
Itàlia s'enfrontava a tres judicis molt diferents però igualment polèmics: el cas Marcinkus, el cas Delle Chiaie i el cas Maradona.
Als laboratoris d'investigació científica d'Espanya se sacrificaven cada any uns tres milions d'animals. La ciència i la indústria fan servir animals vius per fer tot tipus de proves amb productes químics, farmacèutics o cosmètics. Molts d'aquests animals són criats especialment per ser sotmesos a les proves i a les investigacions. Durant els últims anys, i en diversos països del món, grups radicals dedicats a la protecció dels animals van protagonitzar campanyes contra la vivisecció. A Espanya, a finals de la dècada del 1980 es començaven a preparar les lleis pròpies per aplicar la normativa de la CEE.
El Ejido (Almeria) ha passat de la pobresa a ser la població amb l'índex de renda per càpita més alt de l'Estat. Malgrat tot, a causa del baix nivell cultural de la població i la falta de serveis públics, es tracta d'una zona amb problemes.
La situació de Reinosa es va tensar després dels greus incidents del Dijous Sant del 1987. La població, que fins aleshores havia conviscut pacíficament amb la Guàrdia Civil, va començar a mostrar-hi un fort rebuig. Però el problema de fons, que era el més greu, va ser l'intent de l'empresa Forjas y Aceros de reestructurar la plantilla.
L'islamisme és la segona religió de l'estat espanyol, encara que fonamentalment és practicada pels emigrants àrabs que treballen aquí. Malgrat que per raons de proximitat el col·lectiu més important és a Andalusia, també hi ha catalans que han fet de l'islam la seva religió.
Reportatge sobre l'activitat nocturna a Mercabarna, la unitat alimentària més important d'Espanya i on hi treballen transportistes, descarregadors, majoristes, assentadors, etc., perquè les botigues puguin oferir productes frescos l'endemà. Un dia de la vida de Josep Mas, Ramon Ferrer, Pedro Muro (camioners), Perla Negra (vedet), Vicenç Santamaria (corraler), Sashao Hua i Kam-lee Ng Lim (compradors), Manolo García (assentador) i Miguel Hernández (descarregador) serveix per mostrar el treball d'una nit qualsevol a Mercabarna.
A la Camarga francesa es fa cada any, al mes de maig, una romeria de gitanos. Però en els últims anys hi anava menys gent perquè molts gitanos es convertien en evangèlics. Un grup de Perpinyà és el centre del reportatge.
Un grup de ramaders catalans van visitar, en un viatge organitzat per la Caixa de Pensions, les instal·lacions ramaderes del país. En el reportatge, a més de fer un seguiment de la visita, s'analitza el greu problema de la CEE dels excedents agrícoles, que, ara per ara, preocupa més que no pas millorar la producció.
Celebració de tres jornades de luxoses festes amb motiu del casament de Lalla Asma, segona filla del rei Hassan II del Marroc, amb el jove Khalid Bouchentouf. Dues-centes cinquanta parelles més es casaven al mateix temps i havien assistit amb les seves famílies a Marràqueix.
La Perestroika, o política de reconstrucció econòmica de l'URSS, impulsada per Mikhaïl Gorbatxov, va significar la legalització de formes de treball noves, diferents de l'empresa socialista. El reportatge mostra quines eren aquestes formes de treball: individual, cooperatives o d'autofinançament, i quina importància tenien en el marc de la Perestroika.
Un segle després de començar les primeres extraccions de carbó a la comarca, la mineria travessava una crisi sense precedents. En el reportatge s'analitzen les causes d'aquesta crisi i les perspectives de futur per sortir-ne.
Al juliol, amb l'aparició dels bancs d'anxoves al golf del Lleó, hi ha una emigració de vaixells de pesca d'altres ports de Catalunya i de la resta de l'Estat per capturar l'anxova amb el mètode de l'encerclament amb els vaixells anomenats "teranyines". Això provoca problemes amb les poblacions autòctones que es dediquen al sector turístic: es queixen que els pescadors forasters porten brutícia i escàndol.
Reportatge del 1987 sobre el casament de la cantant punk alemanya de 32 anys Nina Hagen amb el jove de 18 anys Iroqua, un eivissenc fill de 'hippies' sud-africans. La festa del casament va durar tres dies: la primera cerimònia es va celebrar de nit a la platja de Benirràs; la segona va ser a bord d'un vaixell a prop de la costa de Formentera, i l'última va consistir en un concert de Nina Hagen.
'Castelldefels' és el nom genèric que se li dóna a 20 quilòmetres de costa que hi ha entre el delta del Llobregat i les costes de Garraf. El reportatge analitza els contrastos que presenta, el partit que se li ha tret i el futur que té.
Calella, població del Maresme d'uns 10.000 habitants, a l'estiu passa a tenir més de 70.000 turistes, la majoria alemanys, encara que en els últims anys també hi ha turisme anglès.
Reportatge sobre Hongria i el seu sistema econòmic, que combinava un comunisme de partit únic amb alguns aspectes del capitalisme, amb botigues ben assortides i iniciatives privades en petits negocis. Tot això convertia Hongria en el país menys comunista de l'Europa de l'Est. A finals de la dècada del 1980, però, la situació econòmica era molt crítica, amb un deute extern 'per capita' molt elevat. Davant d'aquesta situació, el govern tenia dues opcions: frenar la reforma econòmica o accelerar-la.
La festa major de Vilafranca del Penedès és una de les més importants que es fan a Catalunya, que conserva gran quantitat de tradicions en la seva forma més pura. L'organitzen cinc administradors nomenats cada any per l'Ajuntament i la imatge del patró, sant Fèlix, passa tot l'any a les cases d'aquests administradors.
Els lapons, al nord d'Escandinàvia, havien d'encarar una greu amenaça per sobreviure. Aquest poble viu dels recursos naturals i sobretot de la carn de ren. La construcció de centrals hidroelèctriques i la desforestació van anar reduint el marge de maniobra dels lapons, i a això s'hi ha d'afegir el problema de la radioactivitat. L'accident de la central nuclear de Txernòbil va tenir unes conseqüències devastadores.
Un cop a l'any es reuneixen a les muntanyes d'Imilchil les tribus berbers que viuen disseminades per l'Atles. És l'única ocasió en què es troben la majoria i l'aprofiten per arreglar els casaments, intercanviar productes, comprar bestiar, etc. Durant uns dies, l'activitat se centra a negociar i, sobretot, en la festa, que acaba en un casament col·lectiu dels que han pogut escollir parella.
Reportatge sobre la Setmana de la Guerra de l'Iran, conjunt d'actes commemoratius a l'entorn de setè aniversari de la guerra amb l'Iraq. El conflicte entre els dos països va agafar una dimensió internacional que posava en perill l'estabilitat a gran escala, amb implicacions d'altres països del golf Pèrsic. L'Iran no pensava acceptar l'alto el foc fins que l'ONU no reconegués que va ser l'Iraq qui va començar la guerra. Mentrestant, els guàrdies revolucionaris anaven avançant amb la revolució islàmica.
La baixada espectacular de les borses de tot el món del 19 d'octubre del 1987 va comportar una inestabilitat en el mercat borsari internacional. El reportatge analitza com va afectar aquesta crisi la Borsa de Barcelona i l'economia catalana en general.
Amb motiu de la proximitat de les eleccions, panorama de la situació del moment a Turquia: els emigrats que hi tornaven, l'islamisme davant l'integrisme iranià, la dona en la societat, l'increment de la indústria del turisme i la repressió del poble kurd.
Els veïns i comerciants de la Malva-rosa, un dels barris més afectats pels robatoris i la drogoaddicció, es van organitzar en patrulles que vigilaven els carrers de nit. Aquesta mesura es va prendre per culpa de l'increment de la violència i la poca eficàcia de la policia.
Crònica dels fets que hi va haver arran de l'incendi del vaixell de càrrega amb bandera panamenya "Cason", davant de la costa de Finisterre, que transportava productes tòxics. La població, atemorida, va decidir abandonar els pobles del voltant, tot i que les autoritats de Galícia asseguraven que no hi havia perill.
Espanya i la seva antiga colònia de Guinea Equatorial passaven per un dels moments de més distanciament. En vuit anys, l'ajuda espanyola havia pujat a uns 120 milions d'euros, però aquesta ajuda no es va traduir en una relació política que es correspongués amb aquest esforç, al contrari. La influència econòmica i política francesa era cada vegada més gran i tampoc quedava clar que aquests 120 milions haguessin revertit en benefici del poble guineà.
Reportatge elaborat quan s'havien de complir dos anys de la integració espanyola en la CEE, una integració que es feia lentament però de la qual ja es podien veure efectes concrets i palpables. El reportatge se centra en quatre personatges per als quals l'entrada d'Espanya a la Comunitat va significar canvis importants en la feina. Per a uns va significar l'obertura de perspectives noves; per a altres va ser un avís mortal per al seu negoci.
Durant més de dos mesos, diversos reporters del programa intenten captar la realitat de la zona més deprimida de Barcelona. La càmera filma, amb serioses dificultats, els carrers més conflictius, on la delinqüència organitzada arriba a controlar-ho tot. Un documental dedicat a les problemàtiques del barri del Raval i guardonat amb el Premi Ondas en la categoria internacional l'any 1988 i el Premi Ortega y Gasset del 1989.
Reportatge sobre Albània, les característiques pròpies del règim comunista d'aquest país, l'economia, la defensa i els costums de la població, dos anys després de la mort d'Enver Hoxha.
Conflicte al municipi del Perelló a causa de les reivindicacions de l'Ampolla, que demana la segregació municipal.
Des de feia 18 anys, personatges del poder econòmic internacional es reunien durant la primera setmana de febrer als Alps Suïssos per analitzar la marxa de l'economia a nivell mundial. Era la reunió del World Economic Forum, que, per una inscripció d'uns 6.000 euros, oferia als polítics i els homes de negocis la possibilitat de fer contactes a alts nivells en una estació d'esquí de les més cares del món.
Reportatge sobre la conservació i neteja de les pel·lícules antigues al Departament de Reconstrucció de Pel·lícules de la Filmoteca Espanyola. El documental inclou imatges de la rua de Carnaval de l'any 1928.
Bescaran, a l'Alt Urgell, és un dels molts pobles d'alta muntanya amb un alt índex de despoblament. Els joves no troben cap incentiu per quedar-se a fer de pagesos en una situació tan precària, faltada de recursos i de comoditats. El 19 de febrer del 1988 es va reunir a Sort la Comunitat de Treball dels Pirineus, per demanar a la CEE que declarés "zona assistida" els pobles del Pirineu català que es trobaven en una situació semblant i que, segons un estudi de la Unesco, serien abandonats abans de finals de segle en un cinquanta per cent.
Reportatge sobre l'"Asahi Shimbun", el principal diari del Japó, fundat el 1879, d'iniciativa privada i de caràcter liberal. L'"Asahi" fa tres edicions diàries, amb una tirada total de 12 milions d'exemplars. Les tres mil persones que hi treballen disposen dels serveis de menjador, gimnàs, consultori mèdic, dentista, barberia, bany i habitacions per dormir. L'empresa té les tecnologies més avencades, a més de cinc helicòpters i dos aerojets per desplaçar-se a qualsevol punt del món. Aquestes característiques el fan un diari únic.
Reportatge sobre la situació real de les dones a Noruega, un dels països amb una legislació més avançada. Malgrat tot, encara s'observen moltes desigualtats per raons de sexe, sobretot professionals i laborals en general.
Colòmbia és un país on la violència forma part del paisatge quotidià. La guerrilla, l'exèrcit, els narcotraficants i els grups paramilitars tenen les seves pròpies armes. La primera causa de defunció dels homes d'entre 15 i 40 anys és l'assassinat o la mort violenta. Enmig d'aquest clima d'incertesa i por es van fer les primeres eleccions municipals democràtiques. Un equip del programa va visitar les zones més conflictives: la regió d'Urubá, on recentment havien mort treballadors sindicalistes assassinats a sang freda; la ciutat de Medellín, capital del narcotràfic, i la regió de Guaviare, on pràcticament tothom es dedica al conreu de la droga (cocaïna).
Reportatge sobre la vida de Carles Santasusagna i Lidia Bilbao, que van deixar Espanya per anar a viure a l'Amazònia, on intentaven seguir el sistema de vida indígena, apartant-se totalment del món occidental. El Carles i la Lidia expliquen els problemes d'igualtat entre home i dona, els problemes de diners i el problema de viure en solitud a la selva, a la zona de la Guaiana Francesa.
Els metges europeus que donaven assistència sanitària a la població van ser evacuats pel govern arran de l'ofensiva contra la guerrilla; el servei de repartiment de menjar va quedar interromput i es va deixar la població sense mitjans per sobreviure.
La situació a l'Ulster després dels incidents del març del 1988 era producte dels enfrontaments entre les dues comunitats, la catòlica i la protestant, per motius polítics. L'exèrcit patrullava per tot el país per mantenir l'ordre entre totes dues comunitats d'Irlanda del Nord.
Reportatge sobre el centre espacial de l'Agència Espacial Europea a la Guaiana Francesa, que preparava el 21è llançament del coet Ariane, que, en aquesta missió, havia de posar en òrbita dos satèl·lits internacionals de comunicacions (Telecom i Spacenet). Entrevistes als responsables d'Arianespace, empresa de transport a l'espai, que comercialitza l'Ariane. Entrevista a Joan de Dalmau, l'únic espanyol que col·laborava a l'Agència Espacial Europea en els llançaments dels coets Ariane .
Entrevista amb George Harrison, que parla del seu passat i present com a músic. Recorda que fa ja un quart de segle de la gravació del primer èxit amb els Beatles i parla del seu últim LP, "Cloud 9", editat després de 5 anys dedicats a produir cinema. S'intercalen fragments d'actuacions i pel·lícules amb els Beatles, així com fotografies amb el grup o en solitari .
El moviment progressista revolucionari d'estudiants i treballadors del maig del 1968 a París significa un canvi en les bases de l'ordenament social vigent en la societat occidental. A Catalunya, aquests fets i el moviment 'hippy' van influenciar estudiants i intel·lectuals, va ser el símbol contestatari contra el sistema polític i social dels valors d'aquella generació. Gent catalana, jove en aquella època, comenta ara com van viure des de Barcelona o a París els esdeveniments del 68 que van marcar aquella dècada.
Seguiment de la vivència diària de diversos jubilats que acudeixen a un centre assistencial de Càritas al casc antic de Barcelona i al centre de jubilats El Caliu. Testimonis dels ancians sobre els problemes que més els afecten: la baixa dotació econòmica de les pensions de jubilació i les pensions assistencials (PAS), les dificultats per trobar vivenda digna, els problemes de la vida en residències i pensions, la soledat i la por a la mort.
Un any després de l'atemptat d'ETA a l'Hipercor, que va causar 21 morts i 45 ferits, recollim l'opinió de ferits i familiars de les víctimes de l'atemptat amb més morts de la història d'ETA.
Les autoritats de Sud-àfrica van crear un servei de protecció per als banyistes, brigades especialitzades en la lluita contra els atacs dels taurons. 30 equips de 5 persones dotats d'embarcacions molt resistents verifiquen, reparen i canvien més de 50 km de xarxa protectora, repartits per 46 platges. La xarxa evita que els animals ataquin els banyistes de la costa de Natal. El servei, únic al món, va capturar 14.000 exemplars en un període de 10 anys. Els taurons morts són dissecats i s'estudien les causes que els porten a atacar.
La zona del Delta viu canvis econòmics importants. Els dos principals recursos tradicionals a la zona han estat i encara són l'arròs i la pesca. Però, a poc a poc, el cultiu del marisc s'hi introdueix amb força. Les condicions climàtiques i la salinitat del Delta son úniques i fan que la zona sigui perfecta per a la construcció de vivers. Els pescadors, però, desconfien de la utilització del mar per als vivers.
Del 29 de juny al 8 de juliol del 1988 es va fer la segona edició del Festival de Cinema de Barcelona. Com en tots els certàmens d'aquest tipus, hi va haver moltes anècdotes, entre les quals la presència en tots els actes del festival de Savina Milkova, una noia búlgara exiliada a Barcelona que volia ser actriu i que es va dedicar a perseguir molts dels directors de cinema presents al festival, per aconseguir un paper en alguna pel·lícula.
Lloret és una de les poblacions de la Costa Brava que acull més turisme jove britànic, que ve atret pel sol i la cervesa. Durant el dia omplen les platges i a la nit es converteixen en protagonistes de grans gresques.
El 25 d'agost de 1988, un incendi de causes desconegudes va devastar La Baixa, el barri antic i comercial de Lisboa. El foc va començar als magatzems Grandela a dos quarts de sis del matí i es va estendre ràpidament. Va provocar un mort, més de 50 ferits i va deixar unes dues mil persones sense feina. Tot i que encara no s'han calculat les pèrdues, les autoritats han qualificat el fet de gran cop moral per al país i l'han comparat amb el terratrèmol de 1755.
Reportatge que investiga el cas de l'atemptat contra Edén Pastora, al maig del 1984, a Nicaragua. La bomba no va matar el destinatari, però hi van morir vuit persones. Edén Pastora va ser un dels líders de la revolució sandinista contra el règim de Somoza, però al cap d'un temps va passar a ser un líder guerriller, contra els sandinistes.
L'economia boliviana ha tingut en els últims anys una forta recuperació. Un dels factors principals ha estat la producció i exportació de cocaïna, que ha esdevingut l'alternativa de molts bolivians sense cap altre mitja per sobreviure. Inclou una entrevista a l'anomenat rei de la cocaïna, Roberto Suárez, a la cel·la de la presó de La Paz on està internat.
La nova llei de protecció dels animals impedeix fer corrides en places de toros no estables i causar danys al toro durant un correbou, un prohibició que no sempre es compleix, com ara en l'última festa major de Cardona.
Des de feia uns mesos, Iugoslàvia vivia un dels moments més crítics de la seva història. A més d'un greu problema econòmic, hi havia un procés creixent d'enfrontament entre les diverses nacionalitats que conformaven l'estat iugoslau. Un dels llocs mes problemàtics era Kosovo, al sud del país, on hi havia una gran majoria d'albanesos. Kosovo era una província autònoma, però els serbis, que eren una minoria, estaven en contra d'aquesta autonomia.
Milers de persones dediquen voluntàriament part del seu temps lliure a ajudar aquells sectors de la població que viuen per sota de les condicions mínimes. Les administracions (local i autonòmica), per falta de col·laboració, planificació o interès, no troben els mitjans per posar fi a les bosses de pobresa. Gràcies als voluntaris socials, molts d'ells agrupats en institucions benèfiques, s'arriba als sectors de la població més marginats.
Informe sobre la situació actual de l'administració de justícia a Catalunya, partint de les situacions reals que es produeixen en dos jutjats de característiques diferents (jutjat de guàrdia del Palau de Justícia de Barcelona i jutjat de districte de Sant Feliu de Llobregat). S'analitzen els diferents casos que arriben a aquests jutjats (robatoris, tràfic de drogues, insults i d'altres faltes lleus), la problemàtica dels detinguts drogoaddictes i dels afectats per la sida, el col·lapse i la lentitud en la celebració dels judicis, la implantació progressiva dels judicis monitoris als jutjats de Barcelona i la importància dels jutjats de districte en la vista dels casos per faltes lleus.
A l'hivern a Extremadura es fan desenes de munteries, una forma de caça hípica que es fa a les grans finques i latifundis de la regió. El 1987 s'hi van matar 2.800 cérvols i el volum de negoci que movia la caça major era d'uns trenta mil milions de pessetes per temporada; era una de les fonts d'ingressos mes importants. Els vedats de caça ocupaven la major part del territori i això va plantejar conflictes entre el desenvolupament agrícola i ramader i l'explotació de la caça.
Reportatge on s'analitza el tema dels infants superdotats i es discuteix si la intel·ligència és innata o adquirida mitjançant una educació adequada. També es planteja la necessitat de crear escoles especials per a nens superdotats.
Molts dels immigrants andalusos a Catalunya tornen a la seva terra per celebrar-hi les festes de Nadal. Tot i que les famílies han fet arrels a Catalunya, moltes pensen de tornar a la seva terra quan els sigui possible.
Mauritània, una antiga colònia francesa, país de les grans tribus nòmades, ha experimentat grans transformacions socials provocades pel canvi de clima que viu el país des dels anys 70. La sequera ha fet que els antics nòmades s'amunteguin a les ciutats i les velles castes dirigents han perdut el seu poder sobre els esclaus, en un país on l'esclavitud va durar fins als anys 60.
Fa 40 anys, un grup de joves jesuïtes sortien de Barcelona cap a l'Índia, a Bombai, per convertir ànimes. Però amb els anys les coses han canviat per a ells, perquè la cultura i la mentalitat índies els ha influït de tal manera que es pregunten quin sentit té la conversió si de déu nomes n'hi ha un.
Benidorm és una ciutat que viu en gran part del turisme d'hivern dedicat a la tercera edat. Uns cent mil jubilats hi passen llargues temporades atrets pel bon temps. Hotels, bars, discoteques, serveis telefònics, urbanitzacions per a avis: tot està pensat per a aquest tipus de clientela, que se sent contenta en aquest ambient que li fa perdre els complexos de l'edat.
Durant els deu primers anys al poder, el govern de Margaret Thatcher va canviar l'estructura econòmica de la Gran Bretanya. El nord d'Anglaterra, bressol de la revolució industrial, va viure la pitjor recessió de la història, i tot just llavors començava a superar-la, però amb un canvi radical de fisonomia.
La Mina de Barcelona és un dels barris producte de l'especulació de la dictadura franquista. Les males condicions que pateixen els seus habitants han fet que, fins i tot, les autoritats comunitàries hagin d'intervenir. Busquem la realitat de la vida al barri des del punt de vista dels seus veïns.
La Xina viu una de les crisis polítiques més greus des del procés modernitzador iniciat per Deng Xiaoping deu anys enrere amb la reforma econòmica. Aquest procés de reforma va ser qüestionat per les manifestacions d'estudiants, que demanaven també la reforma política. El reportatge analitza l'evolució de la reforma econòmica, les causes de la revolta estudiantil i la popularitat d'aquest moviment. S'explica com és la vida dels estudiants a Pequín, s'entrevista els principals líders dels moviments d'estudiants i un astrofísic expulsat del PC xinès, Feng Lizhi.
A Catalunya hi ha uns 250.000 analfabets absoluts i un milió i mig dels anomenats analfabets funcionals. En el reportatge es mostren els problemes quotidians dels analfabets i els trucs que fan servir per sortir-se'n i per amagar la veritat. Aquestes persones ensopeguen amb moltes dificultats en la seva vida i la majoria ho amaguen fins i tot als familiars. Segons la Unesco, el fenomen de l'analfabetisme creix en els països industrialitzats i per això va fer que el 1990 fos l'Any Internacional de l'Alfabetització.
Uns 15.000 ciutadans de l'RDA van fugir en direcció a l'Alemanya Federal i van protagonitzar així l'èxode més gran des del final de la Segona Guerra Mundial. Aprofitant les vacances d'estiu, els alemanys de l'RDA van anar a Hongria i allà es van convertir en refugiats a l'espera d'un habitatge i una feina per poder tornar a començar.
Aquest reportatge es va emetre originàriament amb el títol "15 anys: retrat d'una generació". Temps després es va fer un seguiment als seus protagonistes que ha quedat recollida a "Generació D". Nois i noies de 15 anys, de diferents escoles i instituts de Catalunya, són entrevistats amb profunditat per confeccionar el retrat d'una generació que no ha conegut el franquisme, de les seves ocupacions, dels seus interessos i de les seves inquietuds. El programa ha seleccionat les respostes dels 45 joves entrevistats juntament amb fragments de videoclips amb música de la seva generació.
Nois i noies d'entre quinze i disset anys ens parlen de les ocupacions, interessos i inquietuds que tenen. Un reportatge que dona lloc al programa "Generació D", que cada set anys segueix la trajectòria d'aquests joves.
Amb motiu del cinquè aniversari de l'inici de la seva emissió, el "30 minuts" fa un programa especial en què recull imatges d'arxiu d'alguns dels reportatges de producció pròpia més impactants, comentades pels mateixos reporters que les van realitzar. A més, s'inclouen entrevistes amb alguns dels protagonistes, que expliquen com ha evolucionat la seva història personal.
Més de 200.000 nois s'incorporaran a files el 1990, per complir el servei militar. El servei militar i la seva durada han estat temes candents en l'última campanya electoral, però el debat continua obert. El reportatge planteja què suposa per als joves haver de fer el servei militar. S'hi tracten també els temes de la preparació que reben els soldats, de la durada que té, de la possibilitat de professionalitzar l'exèrcit, etc.
L'any 1989, Txecoslovàquia viu, com altres països de l'Est, un procés de reconciliació nacional protagonitzat per revoltes populars. Tot comença amb la manifestació de més de 50.000 estudiants, la concentració més important contra el govern des de la Primavera de Praga l'any 1968. Poc després, personatges públics s'adhereixen a la convocatòria de vaga i un dels seus líders, Václav Havel, anuncia la constitució d'un fòrum cívic que agrupa 12 moviments independents, un d'ells el de la Carta 77.
A Colomoncagua, Hondures, hi ha un campament de 8.000 refugiats d'El Salvador que es van veure obligats a marxar del seu país. Rodejats i vigilats per l'exèrcit hondureny, han viscut durant nou anys en condicions de setge militar. Un grup de 1.000 refugiats decideixen sortir del campament i tornar al seu país tot i que no tenen l'autorització del govern. Els refugiats marxen a peu cap a la zona de Morazán travessant la frontera i arriben a San Fernando, zona controlada per la guerrilla de l'FLMN. Les autoritats d'El Salvador no ho han pogut impedir. Un equip del programa acompanya els refugiats durant la marxa.
Actualment, els països de l'Est viuen unes reformes polítiques espectaculars. En el cas de la Unió Soviètica, la Perestroika avança, però hi ha factors interns que ho dificulten: la difícil situació econòmica i les tendències independentistes d'algunes repúbliques; concretament, a les repúbliques bàltiques. A Letònia, Estònia i Lituània s'hi viu un veritable esclat nacionalista. Fa 49 anys que les tres repúbliques bàltiques van perdre la independència i van començar a patir la repressió del govern soviètic. Encara que aquest ha assegurat que el socialisme havia resolt la qüestió nacional, ara, amb la Perestroika, s'ha demostrat que aquest tema no estava resolt i els nacionalismes bàltics han sortit al carrer per demanar la independència. El reportatge recull des del testimoni de deportats a Sibèria fins a les denúncies dels grups ecologistes, dels partits polítics, etc.
A pesar de la prohibició de la llei, a Galícia es continua la tradició de destil·lació de l'aiguardent feta per agricultors a casa seva. Aquesta llei es va aprovar el 1985 i alguns sectors creuen que és un intent de posar fi a l'aiguardent artesà gallec. Els petits agricultors defensen que els ingressos de l'aiguardent és el que els permet viure i les destil·leries industrials pensen que es tracta de competència deslleial.
Cinc anys després que se celebrés la festa dels solters de Plan, la vida al poble ha canviat: s'han format parelles, hi ha gent nova vivint al poble, més nens i més turistes. Però un bon grup d'homes continuen enfrontant-se amb un dels principals problemes dels pobles del Pirineu: la soledat.
Recull en forma de videoclip de les notícies més destacades de la dècada dels 80. El programa és una combinació de flaixos d'imatges impactants i espectaculars dels anys 80 d'actualitat política, cultural, econòmica i social d'arreu del món. S'hi combina la música amb el so ambient, segons els temes.
El 25 de febrer del 1990 s'havien de fer les eleccions a la presidència de Nicaragua, que podien confirmar els sandinistes en el poder o representar el triomf de l'oposició, que tenia el suport dels Estats Units. La principal líder opositora era Violeta Chamorro, viuda de Pedro Joaquín Chamorro, periodista assassinat el 1978 pel dictador Somoza. Violeta Chamorro era mare de quatre fills, cadascun dels quals representava una posició política diferent. Tots quatre, a més, ocupaven llocs de responsabilitat en diferents àmbits. Era, per tant, una família que representava la divisió que vivia el país entre els partidaris i els retractors del règim sandinista. El reportatge, a través de la història d'aquesta família, passa revista a la situació de Nicaragua.
Hongria va ser el país que va començar les reformes polítiques i econòmiques que havien de trasbalsar els països de l'Est, i va marcar el futur econòmic que podien esperar aquests països. La reforma va ser gradual, però es va començar a notar en molts aspectes de la vida quotidiana. Les fàbriques començaven a reconvertir-se, es veien cotxes luxosos pels carrers i, fins i tot, es podia trobar l'edició hongaresa del "Playboy".
Encara que s'hagués fet efectiva la retirada definitiva de les tropes soviètiques de l'Afganistan un any abans, la guerra continuava. En 10 anys de guerra, l'Afganistan va ser un camp de proves militars i s'hi van fer servir tot tipus d'armes molt sofisticades, de les quals els nens en van ser víctimes importants: van resultar morts, ferits, sense família o combatents. Els que van poder sortir del país i van anar a parar a camps de refugiats continuaven sent víctimes de la guerra, bé perquè estaven mutilats, bé perquè van viure ja des de petits la violència i van haver de fer-se adults abans d'hora per sobreviure, i perquè els adoctrinaven per continuar la violència en l'odi a l'enemic i en la revenja. Des de petits se'ls ensenyava l'ús de les armes i se'ls preparava per lluitar pel seu país i per l'islam.
La xifra d'accidents laborals a Catalunya s'ha estabilitzat durant els últims anys, però encara continua sent molt elevada respecte a d'altres zones industrialitzades. Les causes principals dels accidents són les escasses mesures de seguretat a les empreses i la falta de formació dels treballadors. A part de les greus seqüeles físiques, també representen un cost econòmic molt elevat per a les empreses i la societat en general.
El reportatge dóna la paraula a homosexuals, homes i dones, perquè expliquin els seus punts de vista sobre els temes següents: "el descobriment", "els arguments", "som 600.000", "dir-ho", "manetes", "la parella", "els fills", "qui fa d'home i qui fa de dona", "les relacions sexuals", "la promiscuïtat", "la família", "els drets prevalents", "estima com vulguis".
Els exiliats cubans als Estats Units, ajudats pel govern nord-americà, han posat en funcionament una emissora de televisió, Tele Martí, amb l'objectiu de poder enderrocar el règim de Fidel Castro. De moment, Cuba ha pogut anul·lar el senyal de Tele Martí, però considera que aquestes emissions són una agressió. Castro ha aprofitat aquest fet per accentuar el sentiment antinord-americà a l'illa. L'equip del programa ha pogut entrevistar representants del grup de defensa dels drets humans, on s'articula una petita oposició al règim i que són perseguits constantment.
A la República Dominicana, les eleccions presidencials han estat polaritzades per dos candidats octogenaris i malalts: Joaquín Balaguer, actual president, candidat del Partit Reformista, i Juan Bosch, del Partit d'Alliberament Dominicà. Després d'una campanya electoral molt animada i apassionada, sembla que ha guanyat Joaquín Balaguer, però els partidaris de Bosch denuncien els resultats per frau i mètodes il·lícits dels seus adversaris.
A través de quatre casos diferents s'explica el procés de rehabilitació de quatre dones que han perdut la vista d'adultes. Yolanda Cañamares fa dos anys que s'ha quedat cega i tot just comença a aprendre a circular per la ciutat. Escarlata San Martín fa quatre anys que és cega i treballa de fisioterapeuta. Maria Rosa fa catorze anys que és cega i es mostra totalment habituada a la ceguera. El programa es proposa mostrar exemples ben diversos de la vida quotidiana d'aquests quatre casos: el maquillatge, la preparació d'un sopar, etc.
L'escola Virtèlia va ser un dels pocs centres educatius de la postguerra on no es va perdre totalment l'esperit liberal i catalanista d'abans de la dictadura. A les seves aules es van formar persones actualment conegudes en diversos camps professionals i de la política. Amb motiu del 50 aniversari de la seva fundació, exalumnes i exprofessors refan la història de l'escola a través dels records.
Quin futur espera l'Iran? Després d'un any de la mort de l'imam aiatol·là Khomeyni i amb l'acabament de la guerra contra l'Iraq, es planteja una doble qüestió: mantenir l'ortodòxia de la revolució islàmica o iniciar una obertura. La difícil situació política s'ha complicat amb les devastadores conseqüències d'un fort terratrèmol. El desastre farà més difícil imposar el llegat de Khomeyni.
Unes cinc mil persones han fet realitat un dels seus desitjos, sortir del seu país, Albània. Després d'una setmana d'incertesa, aquestes persones han abandonat les ambaixades, on s'havien refugiat, i la majoria han arribat al port italià de Bríndisi. Els refugiats expliquen per què estan decidits a abandonar el seu país, i quines causes els han portat a iniciar el cami cap a l'exili.
La reunificació de les dues Alemanyes del 3 d'octubre del 1990 va comportar una sèrie de transformacions socials, polítiques i especialment econòmiques que es van començar a viure ben aviat. La població de Chemnitz, antiga Karl-Marx-Stadt, a Saxònia, serveix d'exemple per mostrar com viu la població l'annexió a les empreses, a l'exèrcit, a la policia. Per una banda, amb la por de l'atur i, per l'altra, amb l'esperança d'accedir al consum.
A la ciutat del Caire, l'any 1990 hi havia uns 25.000 refugiats kuwaitians, que es van veure sorpresos per la invasió iraquiana del seu país mentre estiuejaven a Egipte. La situació d'aquests kuwaitians, que malgrat el seu exili mantenien un nivell de vida alt, contrastava amb la dels gairebé dos milions d'egipcis que treballaven a l'Iraq i Kuwait, que van haver de tornar al seu país sense res.
Guatemala ha viscut en els últims deu anys una proliferació de sectes fonamentalistes evangèliques que han estès el seu poder fins al punt que tres dels candidats a les eleccions presidencials de l'11 de novembre de 1990 són d'aquesta religió. Un d'ells era el general i expresident Efraín Ríos Montt, que durant el seu mandat va desfermar una brutal repressió contra el moviment guerriller, un dels més antics d'Amèrica, contra la comunitat indígena i contra l'Església catòlica.
En els últims anys, Espanya ha deixat de ser un país que generava emigració per passar a ser un país receptor d'immigració, fet que ha obligat a una adaptació de la legislació vigent. El reportatge reflecteix la situació d'incertesa i de por davant la llei que viuen els immigrants il·legals, ja que de la feina que puguin trobar en depèn tota la família als països d'origen. Gravat a El Ejido, Palafrugell i Tànger, planteja el problema de la integració en la nostra societat del col·lectiu d'immigrants, que ha experimentat un augment important en els últims anys.
El Salvador vivia una escalada de violència en la lluita entre la guerrilla i les forces armades. Això va provocar l'exili, uns 9 anys enrere, de milers de salvadorenys; però van tornar i van crear una ciutat nova, Segundo Montes, que portava el nom del jesuïta espanyol assassinat un any abans. Segundo Montes estava situada enmig de la lluita exèrcit-guerrilla i els conflictes eren constants.
El Txad és el país més pobre del continent africà i ha tingut 30 anys de guerra civil intermitent. Al cor de l'Àfrica, entre el desert i la sabana, pateix misèria crònica, sequera, lluites ètniques... L'ajuda internacional que rep manté els serveis públics mínims al país. Fa pocs dies, l'exèrcit rebel, comandat per Idrisis Déby, ha provocat l'enderrocament de la dictadura i s'han començat a notar canvis favorables en la lluita per la llibertat i la democràcia.
Comença a Barcelona i a Vilassar de Dalt el rodatge d'una sèrie de televisió coproduïda a parts iguals per Televisió de Catalunya i per Lorimar, la productora de sèries com "Dallas" i "Falcon Crest". El reportatge mostra com es roda una sèrie d'aquestes característiques i les diferències entre el sistema de treball nord-americà i el català.
Dos dies abans de la data límit fixada per l'ONU per a la retirada de les tropes iraquianes de Kuwait, l'ambient que es viu a la capital de l'Iraq és de total suport al president Saddam Hussein i de confiança en la seva victòria, en el cas que esclatés la guerra. Les informacions que es donen a través de la premsa i la televisió no són res més que demostracions fervoroses del suport que rep Saddam Hussein, alhora que les ambaixades occidentals comencen a evacuar el seu personal de tota la regió davant del perill d'una guerra que sembla cada cop mes imminent.
Després del fracàs de l'intent del secretari general de l'ONU Javier Pérez de Cuéllar perquè el líder iraquià Saddam Hussein abandonés Kuwait, les esperances es van acabar. El 17 de gener del 1991 va començar la guerra del Golf amb el bombardeig per part de les forces aliades de la ciutat de Bagdad. Es recullen els testimonis de periodistes espanyols i catalans presents a la capital iraquiana i els dels pilots dels bombarders nord-americans.
El contraatac de l'Iraq amb míssils Scud contra Israel, amb què Saddam Hussein ha contestat a l'atac de les tropes nord-americanes i d'altres països occidentals, ha estat rebut amb indignació pels ciutadans jueus i amb alegria als territoris ocupats de Cisjordània i Gaza, on els palestins ho veuen com una possibilitat de forçar una solució als seus problemes. De tota manera, els jueus i els palestins viuen aquests dies amb mesures de seguretat i alerta especials a causa de la por de la guerra química.
La crisi del sistema econòmic soviètic ha provocat un col·lapse en el sistema de distribució dels aliments, per la qual cosa el ciutadà mitjà no pot tenir garantit ni els mínims racionats. Per omplir el cistell, els russos han de recórrer als mercats lliures de pagesos i als mercats negres, on els preus s'han disparat sense control. A tot això s'hi afegeix la por davant del pressentiment d'un cop d'estat o d'una dictadura que pretengui posar fi a la caòtica situació interna del país. El reportatge se centra en una família de Iaroslavl, una ciutat russa situada a 230 km al nord de Moscou.
La majoria de la població jordana, en gran part formada per palestins, dóna suport a l'Iraq i a Saddam Hussein. Però Jordània, situada entre Israel i l'Iraq, corre el perill de veure's involucrada en la guerra d'una manera directa. El reportatge descriu la vida a Amman des que va esclatar la guerra.
El 1991, l'arribada de les tropes aliades a Kuwait va anar acompanyada de manifestacions d'alegria dels kuwaitians, que veien com recuperaven la sobirania del país després de set mesos d'ocupació. Aquest reportatge mostra les atrocitats comeses pels soldats iraquians i les brutalitats del conflicte: edificis i vehicles destrossats, búnquers i, fins i tot, cadàvers.
El conflicte del golf Pèrsic ha trasbalsat el Marroc, el país àrab més occidentalitzat que ha enviat tropes amb les forces aliades, però també el que ha viscut una mobilització popular més massiva donant suport a l'Iraq. Pels polítics la manifestació ha estat la demostració que el país ja està a punt per a una democràcia plena. Els intel·lectuals, que defensaven l'aproximació a Occident i els seus valors, s'han trobat sense arguments per defensar l'atac a l'Iraq. En canvi, la guerra ha reafirmat els islamistes en la convicció que l'únic futur possible és el retorn a l'islam més pur.
Després de tres setmanes d'alliberament de Kuwait, els ciutadans han pres consciència de la destrucció enorme que han comportat la guerra i el saqueig iraquià. El país continua sense tenir aigua corrent, sense electricitat i amb restriccions d'aliments. El restabliment d'aquests serveis bàsics i la futura reconstrucció del país són les responsabilitats prioritàries que haurà d'assumir el govern kuwaitià.
Perseguits per l'exèrcit de l'Iraq, centenars de milers de kurds han travessat les fronteres cap a Turquia i l'Iran, en un èxode desesperat per salvar la vida. El reportatge es va rodar al camp de refugiats d'Isikveren (al Kurdistan turc) i a les poblacions síries de la frontera (al Kurdistan sirià), i mostra les condicions infrahumanes en què vivien i que provocaven la mort de molts kurds. A Síria es van gravar imatges en un camp d'entrenament de peshmerga, guerrillers kurds.
Durant l'any 1990, van morir 130 persones per sobredosi d'heroïna a Barcelona. Però a la discriminació causada pel consum d'aquesta droga s'hi afegia l'amenaça del VIH i del desplaçament de les infeccions des d'aquest grup de risc cap a la població general. El reportatge explica aquesta situació a través de testimonis recollits al carrer, que expliquen el deteriorament físic i psicològic de molts d'ells.
Tracta del problema de la desertització a les províncies d'Almeria i Alacant, on es concentren esforços científics i de repoblació per aturar-ne el procés. La desertització ve provocada per elements com els incendis forestals i l'abandonament de cultius. Un nou element pot agreujar-ho, segons científics: un canvi climàtic del planeta.
El cicló que va devastar Bangla Desh a l'abril del 1991 havia estat l'última de les grans catàstrofes que assolen el país, situat en el delta dels rius Ganges i Jamuna, i que pateix regulars inundacions a causa de la seva peculiar situació geogràfica. Aquesta situació s'ha agreujat pel procés de desforestació de l'Himàlaia. El govern de Bangla Desh necessita ajuda internacional per pal·liar aquestes catàstrofes, construir barreres per a l'aigua i parar la desforestació de les grans muntanyes.
Reportatge sobre el vudú, una religió popular d'arrels africanes que ha sobreviscut a Haití. Es mostren rituals de vudú celebrats a la ciutat i al camp.
El reportatge tracta de la integració en escoles ordinàries de nens amb necessitats educatives especials. Es pren com a exemple l'escola Margalló de Vilanova i la Geltrú, especialment dissenyada com a centre pilot d'integració. L'element indispensable per a la integració és disposar dels recursos suficients que facin possible que el ritme normal de les classes no es vegi afectat per la presència d'aquests nens. Es recullen també les opinions dels companys de classe, pares i mestres que donen classes en escoles amb nens integrats. El reportatge també mostra les impressions dels professionals que treballen en escoles especialitzades en educació especial.
Experiències amb animals domèstics que han estat utilitzats per a diverses teràpies, tant de rehabilitació per a joves inadaptats o marginats com per estimular malalts terminals i disminuits psíquics, o com a ajuda per a disminuïts físics.
Quan arriba l'estiu, amb la calor i la sequedat dels boscos, hi ha un increment d'incendis forestals. Quan un bosc s'encén i es rep el primer avís, una gran maquinària tècnica i humana es posa en marxa. Aquest reportatge fa un retrat d'aquesta mobilització, que cada estiu prova de reduir els efectes del foc al bosc. Per poder tenir una visió de conjunt s'ha rodat a diversos llocs, tant en els incendis com en els parcs de bombers, en el control central i seguint la vida quotidiana d'un bomber voluntari.
Des del 19 d'agost del 1991, la Unió Soviètica es trobava immersa en el que s'anomenava "la segona revolució russa", la revolució d'agost. Després del cop d'estat fallit, l'autodissolució del Soviet Suprem i la suspensió de les activitats del PCUS. El reportatge explica tots els esdeveniments viscuts des del punt de vista del ciutadà mitjà.
Amb el començament del nou curs escolar, els mestres tornen a les aules i als seus problemes quotidians. La relació amb els nens a l'aula, el soroll "estressant" a les classes, les crítiques dels pares i la societat, el desprestigi de la professió, componen un quadre de malestar psíquic i mental, que degenera molts cops en depressions i altres patologies psiquiàtriques. Molts mestres deixen la professió, ho volen fer o estan frustrats.
Suïssa celebra aquest any (1991) el 700 aniversari de la creació de la Confederació Helvètica. La celebració coincideix amb un replantejament polític i popular d'alguns dels trets característics de la societat suïssa: el no-alineament, la neutralitat, el paper de l'exèrcit i l'actuació de la banca.
Els recents canvis a la Unió Soviètica han causat un fort impacte entre la població cubana, que s'enfronta amb una de les crisis més greus de la seva història recent. Davant d'aquest fet, els joves responen de maneres molt variades: alguns confien en la reconversió, d'altres es queixen de la falta d'alternatives per al temps lliure i els "rockers" critiquen obertament la situació que viu el país.
En els últims anys s'ha triplicat el nombre de denúncies contra els metges per errors o negligències mèdiques, ja que els usuaris han comencat a prendre consciència dels seus drets. El col·lectiu mèdic comença a veure amb preocupació aquest increment de demandes. El Col·legi de Metges ha concertat una asseguranca per fer front a les possibles indemnitzacions i assumeix la defensa dels metges acusats de mala praxi. Per canalitzar les demandes hi ha la Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat, que comenta que en molts casos l'única via que els deixen és la judicial.
Recull d'opinions sobre els catalans a diversos llocs d'Espanya. S'entrevista gent a Madrid, Màlaga, Còrdova i pobles d'Andalusia, i a diversos pobles i ciutats d'Extremadura, al voltant de les polèmiques declaracions del president de la Junta Juan Carlos Rodríguez Ibarra. Hi parlen també catalans que viuen en aquests llocs. Les opinions se centren en els tòpics sobre el caràcter dels catalans, la llengua, el nacionalisme, les relacions entre les diverses comunitats a Catalunya i els desequilibris econòmics de la Península.
Les negociacions directes entre àrabs, palestins i l'Estat d'Israel continuen a Washington, després de la reunió de Madrid de la conferència de pau sobre l'Orient Mitjà, precisament quan s'han complert quatre anys del començament de la Intifada. No són dues qüestions separades, la revolta palestina als territoris ocupats ha fet comprendre a l'OAP que Cisjordània i Gaza necessiten conclusions realistes.
Reportatge sobre el procés de preparació d'una de les obres més conegudes i tradicionals del repertori operístic, "La Bohème" de Puccini, al Gran Teatre del Liceu, durant els dies previs a la seva estrena. Els solistes principals que interpreten els papers de Rodolfo i Mimi són el tenor català Jaume Aragall i la soprano italiana Mirella Freni.
En només 20 anys, Oman ha passat de viure a l'edat antiga a ser un dels països més moderns i rics del món. El petroli ha estat la causa d'aquesta transformació, però el sultà Said Ibn Taimur era contrari a qualsevol tipus de canvi que signifiqués l'obertura a l'exterior. El seu propi fill, Qabus, el va destronar el 1970 i amb ell van començar els canvis de modernització.
Els indis caribs poblaven ja les illes caribenyes quan Colom hi va arribar. Ara només queda una petita comunitat a l'illa Dominica. Coincidint amb el cinquè aniversari del "descobriment", dos representants d'aquesta comunitat, el cap de la tribu i el coordinador cultural, fan un viatge a la conca de l'Orinoco, a Veneçuela, per contactar amb les tribus d'indis del continent americà, d'on van sortir els avantpassats dels que van poblar les illes del Carib. En aquest viatge, comprovaran la situació en què viuen les diferents tribus, més o menys integrades a la civilització, les dificultats per conservar la cultura pròpia i la influència de les Esglésies catòlica i evangèlica.
La basílica de Montserrat commemora el 400 aniversari de la seva consagració i amb aquest motiu el reportatge se centra en la vida interior del monestir, amb entrevistes als monjos, que expliquen la seva experiència personal.
Recorregut a través dels diversos ritmes cubans coneguts amb el nom comercial de "salsa", des dels seus orígens, basats en la unió de la percussió africana dels esclaus i els "romances" dels colonialistes espanyols, fins al moment actual. El reportatge pren com a fil conductor la reina del bolero, Elena Burke, anomenada la Señora Sentimiento, i els músics i cantants cubans, que mostren l'etapa de privacions actual en l'anomenat "període especial" del règim castrista.
40 mil treballadors es van acollir al procés de regularització dels immigrants il·legals, la meitat dels quals encara no han rebut el permís de treball i residència definitiu. Aquesta setmana, 300 marroquins s'han tancat a la parròquia de Crist Rei de Barcelona per demanar que l'administració de l'Estat doni respostes ràpides. Molts d'ells viuen a Viladecans, al Baix Llobregat, on es concentra una comunitat entre 2 mil i 4 mil magrebins, que sovint viuen en condicions de total insalubritat.
Després de 12 anys de guerra civil, la pau ha arribat a El Salvador gràcies als acords de pau (Copaz) entre la guerrilla i el govern, que han fet que al país no hi hagi ni vencedors ni vençuts. Però la complexitat del procés fa que la situació sigui tensa en alguns llocs del país pels problemes sobre la propietat de la terra, que segons els guerrillers s'hauria de revisar, mentre que els antics propietaris exigeixen que torni a les seves mans.
L'orgull nacional de Veneçuela és la bellesa de les seves dones. Les "miss" son veritables reines que, així, poden pujar dins d'aquesta societat en crisi. Aquest reportatge ha fet un seguiment del procés de les candidates per a ser escollides Miss Maracaibo, des dels primers entrenaments fins al concurs.
A Andalusia hi ha 400 mil jornalers que depenen del subsidi agrari. L'han convertit en un sistema de vida, i això ha provocat un canvi en la mentalitat dels jornalers. Mentrestant, alguns empresaris agrícoles s'ha modernitzat i han convertit algunes explotacions en unes de les més riques i competitives d'Europa. Ara, el futur del camp és incert i no se sap si acabarà desapareixent, perquè no pot competir amb els baixos preus del Marroc o de Turquia.
A l'Agfanistan, després d'una guerra que ha durat tretze anys i que ha enfrontat, d'una banda, el règim comunista i les tropes soviètiques que van envair el país, i, de l'altra, els guerrillers mujahidins, islàmics, la batalla final ha tingut lloc a la capital, Kabul, entre diferents guerrilles mujahidines. Els mujahidins han entrat a la capital pacíficament, però el grup radical Hezbi Islami, en la seva lluita per obtenir el poder, s'ha enfrontat a la resta de grups mujahidins. Finalment, el triomf ha estat per a les forces de coalició, i s'ha establert un nou govern de coalició islàmic presidit per Sibghatullah Mojaddedi.
Els membres d'una àmplia família sefardita, actualment repartida entre Catalunya, Turquia i Israel, parlen a través d'històries personals de les qüestions més candents al voltant de la seva cultura, el retorn a Sefarad, després de l'expulsió, l'any 1492, dels jueus de la Península Ibèrica, la fusió dins la nació israeliana, l'holocaust nazi i els intents de preservar la identitat sefardita de l'extinció.
Problemes del sistema d'ensenyament públic als instituts i escoles dels estats de Carolina del Nord i de Virgínia de l'Oest, als Estats Units. Els responsables polítics i d'ensenyament critiquen el baix nivell de coneixements que s'adquireix a escoles i instituts a causa de deficiències pressupostàries i organitzatives del sistema.
Acompanyem el bisbe català Pere Casaldàliga en les seves tasques al capdavant de la prelatura de Sao Félix do Araguaia. El reportatge mostra, mitjançant un viatge en autobús, com és la vida quotidiana del bisbe en aquesta terra violenta i oblidada i, a més, els problemes de les comunitats indígenes i dels petits camperols del Brasil.
El robatori de pisos és un dels delictes més freqüents a les grans ciutats com Barcelona. Aquesta modalitat delictiva s'ha reduït en els últims anys, però provoquen un sentiment d'inseguretat més gran que altres delictes. Els reporters han seguit l'actuació de la policia, han entrevistat una família afectada i han parlat amb rebentapisos i antics lladres.
A través del taxista Francisco Metro descobrim com viuen l'Expo de Sevilla els habitants de la ciutat i com els ha afectat la celebració de l'exposició universal.
Testimoni directe de l'estat de terror i de precarietat en què viuen els habitants civils de la capital de Bòsnia i Hercegovina, Sarajevo, després de cinc mesos de setge ocasionat pels atacs constants de les bateries sèrbies i pels franctiradors. Un equip del programa, a través del contacte amb dos atletes de l'antiga Iugoslàvia que van assistir als Jocs Olímpics de Barcelona, pot introduir-se a la ciutat en un comboi d'ajuda humanitària de l'ONU i reflectir la cruesa de la vida quotidiana a la ciutat.
La consciència ecològica de la nostra societat ha augmentat i els criteris mediambientals tenen influència en la política, és per això que la situació actual del riu Besòs preocupa cada vegada més. Però tot i que el Besòs és el riu més contaminat de Catalunya, encara conserva racons plens de vida i bellesa on es pot pescar i que atrauen visitants cada cap de setmana.
El programa va proporcionar càmeres de vídeo domèstic a tres grups de joves catalans que van viatjar amb tren per Europa amb bitllet Interrail en tres recorreguts diferents: en direcció a Noruega, Istanbul i Varsòvia. El viatge suposa una manera diferent de recórrer Europa amb un bitllet que costa unes 30.000 pessetes i que té com a única limitació l'edat màxima, que és de 26 anys.
Seguiment de quatre dels atletes que han competit en els Special Olympics de Vilanova i la Geltrú, des del dia que els van comunicar la seva participació fins a la realització de les proves. Es tracta de joves amb alguna disminució psíquica que assisteixen a escoles taller i que intenten portar una vida normal amb amics, vacances, feina, estudis, música i altres.
Aquest estiu va proliferar el pas d'immigrants africans per l'estret de Gibraltar, il·legalment, en petites barques anomenades "pateres". Aquestes travessies acaben sovint en naufragi o en la detenció dels ocupants de les pateres i esdevenen sempre la font d'un negoci molt rendible per als contrabandistes i les màfies de la droga del nord d'Àfrica.
Reportatge sobre la situació de les comarques valencianes de la Ribera Alta i Baixa deu anys després de l'enfonsament de la presa de Tous, que es va emportar desenes de vides humanes i va devastar una vintena de poblacions, amb danys materials que l'Estat encara no ha indemnitzat, malgrat haver-hi una sentència que reconeix la seva responsabilitat en el trencament del pantà.
Programa especial realitzat un mes abans de les eleccions presidencials als EUA que permet captar la realitat social del país que des de fa 3 anys s'enfronta a una important recessió econòmica. A través del retrat de cinc famílies de classe mitjana de diferents ciutats (Detroit, Los Angeles, Nova York, Seattle i Kansas) es fa una radiografia dels principals problemes que preocupen els nord-americans i es copsen els contrastos entre ciutats en extrema decadència (Detroit), importants conflictes socials (Los Angeles o Nova York) i perspectives optimistes de futur (Seattle), passant per la tradicional i conservadora Kansas. Queda reflectit que el somni americà comença a semblar cada vegada més lluny.
Les suposades aparicions de la Verge Maria sovintegen a diverses poblacions espanyoles. A Talavera, El Escorial i Gibraleón, diversos vidents afirmen que se'ls apareix la verge. Les concentracions de fidels arriben a milers de persones, en un fenomen social a cavall entre la superstició, la fe i la parapsicologia.
La família Carrera, amb membres de quatre generacions i amb una de les poques cases que es dedica a la pagesia a principis dels 90, és un bon exemple per explicar com ha canviat la vida a pagès i per analitzar el futur d'aquesta professió a Catalunya.
L'1 de gener del 1993 la República Federal de Txecoslovàquia desapareixerà del mapa de l'Europa de l'Est. La República Txeca i la República Eslovaca es convertiran en estats independents, després que els seus representants polítics no han pogut arribar a un acord per viure conjuntament. La divisió es du a terme de manera amistosa, i encara que la població s'oposa sentimentalment a la separació, desitja que es faci al més aviat possible per por que acabi malament.
El dia 1 de gener del 1993 es van suprimir les fronteres dels països de la CEE. La fita té una transcendència històrica per als pobles fronterers de Catalunya. Al Ripollès i la Cerdanya, la supressió servirà per unir encara més la cultura i l'economia de les dues bandes. Però a l'Alt Empordà, la Jonquera i Portbou, la supressió de la duana significarà l'atur per a unes 800 persones i el tancament de molts comerços. El reportatge analitza la vida prop de la frontera --el contraban, la immigració, les relacions entre pobles-- i explica les conseqüències socials, econòmiques i culturals que comporta la supressió de la frontera.
Seguiment d'una situació de crisi en una petita empresa de fabricació de circuits electrònics on hi treballen 40 persones, com a exemple dels elements que intervenen en una crisi, com ara el preu del diner, els impagats o la baixa en l'activitat industrial.
Jesús Gil y Gil, líder del partit Grupo Independiente Liberal (GIL), és l'alcalde de Marbella. La gestió de Gil a l'ajuntament és molt discutida per l'oposició, que el titlla de dictatorial i populista. Gil es prepara amb el seu partit per a la campanya electoral de les eleccions legislatives d'aquest any 1993.
El reportatge mostra el conflicte que enfronta els saharians amb els marroquins. El conflicte arrenca de la invasió que hi va fer el Marroc 17 anys enrere. Passat aquest temps, ni aquest país ni el Front Polisario, la força armada que s'hi va oposar, han aconseguit una victòria clara. La decisió conjunta de convocar un referèndum també ha generat polèmica a causa de la diferència que hi ha entre els censos que presenten totes dues forces, que podria ser decisiva un cop començat el procés electoral.
Especial de llarga durada que explica les causes de la previsible davallada socialista davant de la dreta a les eleccions legislatives. Es descriu l'estat de les "banlieues", els suburbis del voltant de la capital francesa. En concret, a Saint-Denis, on un 30% de la poblacio és immigrant; es parla amb els veïns de la situacio del país. A París s'han entrevistat Bernard Kouchner i Dominique Baudis, dos homes que aspiren al triomf, encara que François Mitterrand continuarà a la presidència de la República fins al 1995, amb les eleccions presidencials.
Retrat dels clients de la pensió New York, situada al casc antic de Barcelona: un captaire, un aturat, un poeta canadenc, un jove escriptor americà, una vedette del Paral·lel, un taxista ...
Durant quatre segles (XVI - XIX) entre 10 i 12 milions d'africans van ser portats a Amèrica com a esclaus. Amb ells també van travessar l'Atlàntic els seus Deus. El panteó religiós de Dahowey (d'on provenen la majoria d'esclaus) i el seu complicat culte han donat origen a la "santeria" cubana, el "camdomble" brasiler o al "xango" de Trinitat i Tobago, tots ells provinents del vudú. A Benín, nom actual de la majoria de territori de l'antic Dahowey, se celebra el primer festival mundial d'art i cultures vudús.
Jose Maria Mendiluce ha acabat aquests dies la seva missió de dos anys al capdavant de l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (ACNUR). Mendiluce ha estat acomiadant-se a Sarajevo, la capital de Bòsnia, i a Pale, la capital de l'autoproclamada república sèrbia de Bòsnia. Des del seu càrrec, ha estat un dels testimonis més pròxims del conflicte armat a l'antiga Iugoslàvia i de l'evolució dels esdeveniments, que en alguns moments, han posat a prova la seva capacitat negociadora, la capacitat de lluita i la seva duresa per portar a terme la protecció dels milers de refugiats.
Des de fa uns anys, al nostre país hi ha un boom de les denominades ONG , organitzacions no governamentals, que lluiten contra la pobresa al tercer mon. Amèrica central es una zona on hi actuen quatre d'aquestes associacions, Metges sense fronteres, Intermon, ACSUR i Vetermon, que de diferents orígens i estils de treball ajuden poblacions indígenes desassistides pels seus governs, nens que treballen al carrer, petit ramaders que perden el bestiar i mares de família que volen engegar petits negocis. Seguiment de la tasca que fan d'algunes d'aquestes ONG a Guatemala i El Salvador.
Reportatge que reflecteix l'opinió que tenen els serbis de Bòsnia i Sèrbia sobre el conflicte bèl·lic que protagonitzen. Aquesta comunitat, Sèrbia, que controla el 70% del territori bosnià, no es considera agressora sinó víctima de la guerra, es nega a acceptar el pla de pau internacional. El programa mostra com els governants de Belgrad no fan cap pas per aturar la guerra mentre una bona part de la població sèrbia busca una solució que porti la pau a Bòsnia.
A Catalunya hi viuen uns 120 mil estrangers, una tercera part provinents d'Europa i nord-Amèrica i la resta dels països del sud. L'augment de la immigració fa que hi hagi mes fills d'estrangers que neixen aquí o venen de molt petits, i de grans, la majoria s'hi queden a viure. Un equip del programa ha entrevistat una cinquantena d'immigrants i n'ha seguit la seva vida diària.
La família Pi és una de les poques famílies que encara viuen de la pesca a la cala Riera, Begur, però les noves generacions han començat a compaginar la pesca amb d'altres activitats relacionades amb el turisme. El reportatge segueix l'evolució i els principals problemes ecològics que afecten aquesta zona de la Costa Brava i que, per extrapolació, s'han repetit a tota la costa catalana. El municipi ha fet una forta inversió per arreglar el clavegueram, netejar les platges i conservar l'entorn.
Reportatge que analitza els problemes amb que s'ha d'enfrontar l'acord de pau i autonomia signat pel govern d'Israel i l'OAP (Organització per a l'Alliberament de Palestina). Tant per part palestina com israeliana, hi ha radicals religiosos i d'ideologia política extrema contraris a l'acord. Entre la gent del carrer es respira un ambient de por, dubte i esperança. Els protagonistes de l'intifada, els joves palestins, volen prosseguir-lo fins a expulsar els israelians de la Palestina ocupada. A pesar de tot, una lleugera majoria de la població d'ambdós bàndols es a favor de l'acord.
La revolució cubana esta vivint el seu moment més crític des del seu inici l'any 1959. Donada la greu situació econòmica, el regim de Fidel Castro ha aprovat una sèrie de reformes per a fer front a la paral·lisi del país. Entre aquestes mesures destaquen permetre la tinença de dòlars i la legalització del treball per compte propi. Un equip del programa retrata les dificultats de la vida quotidiana a La Havana, amb un gran creixement del mercat negre i de la prostitució.
Seguiment d'un grup de dones de Barcelona que estan a l'atur i que durant 4 mesos assisteixen a un curset de l'empresa "Empleo y desarrollo" per aprendre a trobar a feina. Primera part del reportatge on es presenten les alumnes ila seva problemàtica personal i laboral. D'altra banda també es fa referència al centre comercial Illa Diagonal Winterthur, que està a punt de ser inaugurat i necessitarà treballadors per a diferents comerços.
Historia de diverses persones que viuen a Moscou, Rússia, que han vist la seva situació personal molt canviada des de la caiguda de la Unió Soviètica i davant la nova situació econòmica. Des d'universitaris que viuen en la misèria a estudiants que fan negocis a la borsa, des de periodistes que fan de comerciants a pensionistes arruïnats.
Un dia de treball als estudis de TVC, Televisió de Catalunya, a Sant Joan Despí, coincidint amb el 10è aniversari de les primeres emissions continuades de TV3 l'any 1984.
El fenomen de la música màquina de l'anomenada "ruta del bakalao" ha creat una sèrie d'estereotips. Antropòlegs i sociòlegs s'interessen per aquesta qüestió considerada com el fenomen juvenil dels 90. Els joves parlen de la música i de les discoteques, i un discjòquei explica la feina que fa i les rutes de cap de setmana de discoteca en discoteca que acaben el diumenge al matí en un "after-hours".
Reportatge de la BBC sobre la resistència de l'exèrcit bosnià a la ciutat bosniana de Mostar, assetjada fèrriament per les tropes croates. La duresa del setge, la manca d'arribada d'ajut humanitari, els ferits, els morts, els refugiats expulsats de casa seva i les batalles en la línia del front no han variat la determinació dels bosnians a continuar la seva resistència i la seva lluita, malgrat la seva inferioritat i malgrat sentir-se traïts per la comunitat internacional.
Tres capellans de poble expliquen la seva vida quotidiana i la seva rutina com a rectors. Vicenç Fiol, rector d'Ullà, al Baix Empordà, és un veterà de la guerra que conserva medalles guanyades. Romeu M. Anglerill, rector de Gósol, al Berguedà, és un rector d'alta muntanya que els caps de setmana ha de recórrer a diverses esglésies per dir-hi missa, encara que hi vagi poca gent. Salvador Nonell, rector de La Gornal, al Garraf, és un capella obrer que compagina la feina de pintor de cotxes amb la de rector.
Crònica de la revolta zapatista a l'estat de Chiapas, Mèxic, des de l'u de gener fins el 20 de febrer, dia en que van començar les converses entre la guerrilla i el govern. S'inclouen imatges inèdites de l'entrada de l'EZLN (Ejército Zapatista de Liberación Nacional) a San Cristobal de las Casas i dels comunicats del subcomandant Marcos a la premsa. Al llarg de tot el reportatge s'inclouen fragments d'una entrevista a la capitana Maribel, la guerrillera que ha tingut segrestat el terratinent i ex governador de Chiapas, el general Absalon Castellanos.
L'orca "Ulisses", que durant deu anys ha estat al Zoo de Barcelona, ha estat traslladada al Sea World de San Diego, a Califòrnia. El reportatge segueix les operacions del seu difícil i complex trasllat. S'explica la relació d'"Ulisses" amb els seus entrenadors i com va salvar la vida a un d'ells; a més de l'especial relació que tenia amb els nens amb discapacitats psíquiques. El despertar sexual d'"Ulisses" i les dimensions de la piscina on vivia han estat les raons de la decisió final de traslladar-la a San Diego.
El fenomen del "neoruralisme" va començar a Catalunya els anys 70 quan molts joves amb motivacions diferents van deixar la ciutat per instal·lar-se a viure al camp. Molts han fracassat i han retornat però d'altres es guanyen la vida fent feina de camp o be amb feines temporals vinculades al sector turístic. El reportatge mostra les vivències, motivacions i dificultats d'adaptació d'uns quants joves en diferents pobles del Pirineu.
En les properes eleccions legislatives, Itàlia es juga el seu futur polític. La corrupció, la violència mafiosa, la ineficàcia administrativa han generat un clima de critica i de fugida cap endavant, entre una població disposada a fer una revolució pacifica a traves de les urnes. Tres fotògrafs italians contrasten les imatges de Roma, Milà i Palerm partint de la teràpia que practica Radio Racidale, emissora que no censura cap tipus de missatge.
L'any 1994, la loteria de Reis deixa 1.200 milions de pessetes a Figuerola d'Orcau, al Pallars Jussà, un petit poble de 200 habitants. El documental analitza com la pluja de milions ha canviat, o no, la vida dels veïns, tant dels que van resultar premiats com dels que no. L'impacte del primer premi de la loteria de Reis al poble de Figuerola d'Orcau l'any 1994.
Mentre a Occident es viu una important recessió, la Xina fa 15 anys que te un creixement econòmic continu. Molts dels inversors que fugen d'Europa se'n van a la Xina, on la ma d'obra és més barata i el govern ofereix tota mena de facilitats, des del més estricte control polític. Al sud del país la província de Guandong està desenvolupant una fulgurant activitat econòmica que ha convertit Canton, la capital, en el focus industrial més important de la zona. Oficialment, la ciutat nomes te un milió i mig d'habitants, però hi ha un altre milió més de persones que treballen hi amb contractes temporals i que viuen a les mateixes fabriques o en barracons al costat de les obres en construcció. Contrastant amb aquest ritme industrial, hi ha la Xina encara rural i empobrida, i milers d'immigrants il·legals de l'interior que no tenen feina.
L'ex-director general de la Guàrdia Civil, Luis Roldan, és objecte d'una investigació parlamentaria desprès que es detectessin nombroses irregularitats en la gestió del seu càrrec. Pocs dies desprès del descobriment d'importants indicis de delicte, Roldan ha fugit del país i de la justícia. La comissió parlamentaria d'investigació que s'ocupa del cas esta posant en relleu uns nivells de corrupció que han escandalitzat l'opinió publica. El reportatge segueix l'activitat dels membres de la comissió durant la investigació i n'aporta el seu testimoni. També es fa un repàs a la trajectòria personal i l'ascens polític de Luis Roldan, des dels seus inicis com a tinent d'alcalde a Saragossa, passant pel seu càrrec de delegat del govern de Navarra, fins al seu nomenament com a director general de la Guàrdia Civil.
El reportatge recull l'ambient de la plaça Reial de Barcelona durant 24 hores, de dissabte a diumenge, fent-ne el seguiment d'uns 40 personatges que hi viuen. Un lloc en què conviuen pidolaires, músics de carrer, cambrers de les terrasses dels bars, gent que freqüenta els locals de nit, veïns de tota la vida, gent famosa i locals curiosos.
El sanatori contra la lepra de Fontilles, a la Marina Alta, és l'únic que encara queda obert a Espanya. Hi treballen religioses i voluntaris, jesuïtes i seglars, que han renunciat a tot per dedicar-se a cuidar els leprosos.
Reportatge sobre empreses del tèxtil i els seus esforços per superar la crisi. Algunes empreses ho han fet diversificant o especialitzant la seva producció. Altres, com Valenri, han establert centres de producció a països del Magreb com Tunísia.
Per a moltes dones, el fet de treballar i d'haver d'assumir les feines domèstiques fa molt difícil la decisió de tenir fills. El reportatge se centra en l'experiència de diverses treballadores del consorci hospitalari Parc Taulí de Sabadell.
Durant la nit entre el 4 i el 5 de juliol mes de 50 incendis s'han declarat a diferents punts de Catalunya. Tots els efectius del parc de bombers no han estat suficients per fer front als nombrosos focus de foc que cremaven sense control. Milers de voluntaris s'han ofert per intentar apagar els focs amb tot tipus de mitjans rudimentaris, però la magnitud dels incendis els ha anat abocant a un gran sentiment d'impotència. El reportatge mostra l'activitat frenètica del control central dels bombers, des d'on s'intentava coordinar els efectius i voluntaris. També segueix l'evolució de dos dels incendis mes importants de la nit; el del Vallès oriental i el del Berguedà. Aquest últim ha destruït el poble de Casserres i ha provocat la mort de dues persones.
El reportatge recull l'opinió que tenen de Catalunya alguns turistes estrangers que passen les vacances a diversos indrets del país practicant diverses modalitats de turisme.
L'any 1994, a Cuba, milers de persones es van llançar al mar per arribar als Estats Units. Aquest reportatge mostra els dies d'incertesa i emoció dels cubans davant un futur del tot incert.
L'exèrcit espanyol està vivint canvis profunds: el creixement de l'objeccio de consciència i la caiguda de la natalitat fan perillar l'existència dels soldats de lleva. D'altra banda, la defensa requereix exèrcits cada cop més professionalitzats.
Utilització de les tècniques de la hipnosi en aplicacions terapèutiques: extracció de queixals sense anestèsia, deshabituació del tabac, dolor, claustrofòbia... El reportatge també tracta la vessant de la hipnosi com a espectacle, que, segons alguns professionals hipnòlegs, perjudica la imatge de la tècnica de la hipnosi com a tractament terapèutic eficaç en alguns casos mèdics.
Amb motiu de la pròxima exposició sobre l'obra de l'urbanista Ildefons Cerdà i la seva idea de l'Eixample de Barcelona, es fa un retrat de la varietat de gent que viu al barri i de les transformacions sofertes durant els últims anys.
Amb motiu del desè aniversari del programa, s'emet un programa especial. Un repàs de diferents temes sobre els quals s'ha tractat en reportatges realitzats des del 1984 fins al 1994.
Dinou anys després de la mort del dictador Franco, alguns símbols feixistes encara perduren pels carrers d'arreu de Catalunya. Inclou els comentaris sobre el franquisme de diversos personatges.
Santiago Pena Capdevila és l'unic habitant des de fa 20 anys d'Estall, un poble del Montsec, a la Baixa Ribagorca. L'envelliment dels pocs habitants que queden als poblets de la zona pot significar la desertització si no es fixa la poblacio al territori. L'atractiu del paisatge i els patrimonis naturals i arquitectònics a conservar podrien ser els factors de reactivació de la comarca. Santiago té família a ciutat, però no vol renunciar a la seva llibertat mentre es valgui per ell mateix.
La reinserció és un dret reconegut per a qualsevol delinqüent empresonat. En el cas dels terroristes d'ETA, els defensors de la reinserció consideren que la sortida dels etarres penedits contribueix a debilitar els arguments a favor de la lluita armada. Al contrari, l'Associació de Víctimes del Terrorisme ha engegat una campanya reivindicant que els terroristes compleixin tota la condemna i que no se'ls apliqui la reinserció. Molts dels presos etarres i familiars seus tampoc no estan a favor de la reinserció. Tot contribueix a l'enfrontament entre bascos, especialment entre els sectors radicals i els nacionalistes moderats i deixa molt lluny la pacificació al País Basc.
Uns setanta cuidadors s'ocupen dels gairebé 5 mil animals de 550 espècies que formen la col·lecció del Zoo de Barcelona. Els cuidadors s'encarreguen de donar de menjar als animals, netejar les instal·lacions i observar si estan malalts. Els veterinaris i els conservadors del zoològic vigilen les condicions de vida dels animals i en controlen l'estat clínic.
La comarca d'Osona és la pionera a portar a terme l'acord sobre seguretat. Els Mossos d'Esquadra han assumit les competències d'ordre públic i seguretat ciutadana que fins ara estaven reservades a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. La policia autonòmica esdevé, així, una policia ordinària i integral.
El reportatge mostra el conflicte de Txetxènia a través de diversos documents i reportatges emesos per la televisió russa, des de la privada NTV fins a les cadenes oficials i tambe el diari "Moskouski Komsomolets". Des del primer moment que es volia amagar el conflicte i es negava que hi hagués tropes russes a Txetxènia fins a les pressions que han sofert alguns mitjants per no dir que el passava a la república del Caucas. També es parla de l'assassinat d'un periodista quan investigava negocis bruts, amb venda d'armes a altres països, dels quals s'acusa el ministre de defensa, Gratxov.
La comarca de la Terra Alta, situada al sud del Principat i a tocar de l'Aragó, és una de les més desconegudes de Catalunya. Amb nomes tretze mil habitants, té la renda "per capita" més baixa, i la manca d'indústries i el despoblament la converteixen en la més pobra del país. Tot i així, els seus veïns mantenen un profund respecte per la vida pagesa dels avantpassats i les seves tradicions. El reportatge està estructurat al voltant de nou petites històries encadenades que reflecteixen moments de la vida quotidiana en diversos pobles de la comarca.
A Catalunya cada dia neixen 150 nens, però cada part és diferent dels altres, com ho són també els pares i els nadons. El reportatge recull les emocions, els sentiments i les reflexions de diverses parelles uns moments abans de tenir un fill, com també l'emotivitat que es desencadena durant el part i en el moment en què els pares poden abraçar el nounat.
Seguiment cronològic dels esdeveniments posteriors a l'entrega a la policia espanyola de l'exdirector general de la Guàrdia Civil, Luis Roldán, a Laos: arribada a Espanya, rodes de premsa de Juan Alberto Belloch, desplegament periodístic i compareixença judicial de Roldán.
L'abril del 1994 desapareixia, enmig de les matances a Ruanda, el missioner català Joaquim Vallmajó, nascut a Navata (Alt Empordà), el 1941. Havia estat 26 anys a Ruanda i no va voler ser evacuat quan es va desencadenar la guerra civil entre el govern, de l'ètnia hutu, i el Front Patriòtic Ruandès (FPR), compost per membres de l'ètnia tutsi i per hutus moderats. Entre l'abril i el juliol de 1994 van morir prop d'un milió de persones, i Vallmajó va ser un dels pocs blancs assassinats. L'última vegada que se'l va veure va ser el 26 d'abril, quan guerrillers del FPR el van anar a buscar a la missió. L'equip de reporters ha investigat i ha aconseguit la primera declaració oficial de l'actual govern, controlat pel FPR, que reconeix la seva responsabilitat en la mort del missioner. A través de les cartes de Vallmajó i de companys i amics que el van conèixer, s'aprofundeix en els motius de la seva mort; era un home compromès que va denunciar tant les violacions dels drets humans per part del
Preparatius de l'àmbit artístic del parc temàtic de Port Aventura, a Vila-seca i Salou, una setmana abans de la inauguració. Seguiment dels artistes que faran els diferents espectacles de les diverses àrees temàtiques, des del dia que arriben al parc fins al dia de la inauguració: acròbates de Xangai, ballarins de la Polinèsia, espectacle de cavalls del Farwest, ballarines de cancan, mariachis i altres xous i números teatrals.
Anàlisi de la crisi i reconversió del sector pesquer gallec arran de la captura del vaixell de pesca "Estai" per una patrullera canadenca davant la costa de Terranova, i el posterior acord de pesca de la UE i el Canadà per al repartiment de les quotes de captures d'halibut negre. Inclou el testimoni dels armadors i tripulants dels vaixells de pesca, així com el d'altres persones relacionades amb el sector.
L'experiència de l'any passat (1994), amb més d'un miler d'incendis forestals, obliga a fer una reflexió sobre l'evolució de les superfícies cremades, les causes que originen els incendis, les condicions meteorològiques en què es poden propagar i les mesures de prevenció. El reportatge pretén també fer una aproximació a la realitat forestal dels sistemes mediterranis i a les mesures de mitjà i llarg termini que són necessàries per preservar els boscos per a generacions futures.
El reportatge mostra a través de tres famílies com es pot perdre un pis que val milions per un deute que no puja a més de 50 mil pessetes. Normalment són famílies pobres, amb pocs estudis i desconeixedores de la llei que es troben amb un procés judicial per no pagar un deute. El reportatge recull les opinions d'advocats, jutges i subhasters i per primer cop s'ha pogut filmar com un grup de subhasters es repartien diners de la compra d'un pis en una "subastilla".
Seguiment d'un grup d'alumnes de l'institut Alexandre Satorras de Mataró, que estan acabant COU o segon de batxillerat reformat i que volen entrar a la universitat. El reportatge fa un repàs dels exàmens, l'entrega de notes, les sessions d'avaluació, l'estudi i l'oci, els disgustos i les alegries fins a l'examen de Selectivitat i el comiat de final de curs.
L'estiu de l'any passat milers de cubans es van llançar al mar amb l'objectiu de fugir de l'illa i arribar als EUA. "30 minuts" va fer un reportatge d'aquells dies dramàtics per a milers de persones i de les famílies que intentaven per tots els mitjans possibles fugir de cuba. El reportatge se centrava en cinc persones, cinc casos diferents de "balseros", que van ser enviats a la base naval nord-americana de Guantánamo. Segon reportatge en què l'equip del "30 minuts" ha trobat les cinc persones que van sortir de Cuba i que han estat tot aquest any esperant una decisió sobre el seu futur. També han retrobat les famílies que s'han quedat a l'Havana i han conegut els familiars que els esperen als EUA.
Seguiment dels preparatius i de la 13a edició del Festival Internacional de Música de Cantonigròs, del 13 al 16 de juliol de 1995. Els dos-cents cinquanta habitants del poble, i també quatre-cents voluntaris, participen en l'organització del festival, que aquest any compta amb 16 milions de pessetes de pressupost. Els dos mil participants són integrants de cors i grups de dansa no professionals de vint-i-cinc països de quatre continents que participen en la secció competitiva del festival. Els concursants s'han de pagar el viatge de la seva butxaca, però un cop aquí, sis-cents famílies de la comarca els acullen de franc a casa seva.
L'agost de l'any 1995, un equip del "30 minuts" es desplaça a Sarajevo per conèixer com viuen els veïns d'aquesta ciutat després de tres anys i mig de setge: sense llum, amb un degoteig constant de víctimes pels bombardejos i sempre en el punt de mira dels franctiradors serbis.
Amb motiu de la primera emissio per satèl·lit de TVC es fa una anàlisi de les contradiccions entre l'evolució tecnològica i el marc legal (que normalment es defineix més tard) i les contradiccions entre la televisió sense fronteres i el desig d'algunes autoritats de controlar el que veuen els ciutadans.
Reportatge sobre les malaties tropicals que tenen alguns turistes occidentals, elaborat a partir de dos casos concrets. El d'un home que moria a l'estiu a Barcelona víctima d'una febre hemorràgica poc després d'haver tornat d'unes vacances a Veneçuela i el d'un turista britànic que moria a Mallorca a causa, també, d'una febre hemorràgica. El programa mostra com el turisme, els moderns mitjans de transport i la penetració de l'home en zones considerades salvatges tenen molt a veure en la importació de les anomenades malalties exòtiques.
Reportatge sobre el món dels taxistes a l'àrea metropolitana de Barcelona, on circulen onze mil taxis. S'analitza la problemàtica d'aquest sector: sobren llicències, falta feina i s'han de fer massa hores. Es fa un seguiment de diversos taxistes. Alguns són músics, poetes, escriptors o pallassos.
El dia 30 d'octubre del 1995 se celebra a la província del Quebec (Canadà) un referèndum per decidir si els quebequesos volen un país sobirà o bé mantenir-se dins el sistema federal canadenc. Malgrat el gran nivell d'autonomia que permet aquest sistema federal, una gran part de la societat quebequesa el considera insatisfactori, ja que no és immune a tendències centralitzadores. Per exemple, el Tribunal Suprem federal pot vetar les lleis aprovades pel Parlament quebequès. Per altra banda, el govern federal és reticent a considerar el Canadà un estat plurinacional i a reconèixer la identitat específica del Quebec. El reportatge fa un seguiment de la campanya electoral dels partidaris de la sobirania del Quebec, encapçalats per Jacques Parizeau -primer ministre del govern quebequès- i Lucien Bouchard -cap del bloc quebequès-; i dels partidaris del manteniment de la unió federal amb el Canadà, encapçalats per Daniel Johnson -cap del partit liberal-. S'hi analitze
Cada cop són més nombrosos els empresaris catalans que decideixen vendre els seus productes als països del sud-est asiàtic. El reportatge il·lustra el viatge d'un grup d'aquests empresaris, provinents de la zona de Terrassa, que es desplacen a Singapur, les Filipines i Indonèsia per establir relacions comercials i aconseguir contractes. El grup té el suport de l'oficina comercial del Copca, de la Generalitat de Catalunya, a Singapur.
Amb motiu de la celebració de la Conferència Euromediterrània, el Fòrum Cívic Euromed i un fòrum alternatiu d'ONG, el programa fa un retrat de la situació social i econòmica al Marroc, Egipte i el Líban. S'analitzen els principals problemes que afecten d'una manera determinant l'àrea del Mediterrani: el creixement demogràfic dispar entre el nord i el sud, les desigualtats econòmiques, la immigració i l'augment de la influència de l'integrisme. Es recullen els testimonis d'immigrants, intel·lectuals i polítics.
Al Montseny encara hi ha masies que no tenen llum, i es fan el pa al forn de llenya. Representen la forma de vida tradicional d'un massís que, per la seva proximitat amb Barcelona, és alhora el pulmó de la gran ciutat però també una de les àrees de lleure més importants. Cada any, un milió i mig de persones visiten el Parc Natural del Montseny. Unes visites que afecten tant l'entorn geogràfic com els pagesos, pastors i silvicultors que viuen a la muntanya: el treball al bosc i la ramaderia ha anat perdent pes i, per contra, els serveis lligats al turisme cada cop són més importants.
Seguiment dels preparatius del carnaval de Santa Cruz de Tenerife a través de diversos personatges: un músic percussionista, alguns membres d'una comparsa, una candidata a reina absoluta i una altra a reina de la tercera edat, un grup que prepara una carrossa per a la cavalcada, uns dissenyadors de disfresses i un misteriós home que es disfressa de Miss Peggy.
Sovint, personatges públics, especialment els famosos que surten a les revistes del cor, són perseguits i assetjats per desenes de periodistes, fotògrafs i càmeres de televisió. Es tracta d'una situació que a alguns els encanta i a d'altres els molesta. N'hi ha, també, que opten per una posició intermèdia d'acceptar-ho en determinades ocasions. En la majoria de casos, la presència dels "paparazzi" ha obligat els famosos a canviar l'actitud o la manera d'actuar. És el principal preu que han de pagar pel fet de ser famosos. Atreuen l'interès del públic i, per tant, les publicacions i els programes de televisió intenten tenir-los en els seus espais o les seves pàgines perquè són garantia d'audiència i de difusió.
Arran del cop de puny donat pel president de l'Atlètic de Madrid i alcalde de Marbella, Jesús Gil, al president del Compostel·la, es fa una segona part del programa emès el 21 de febrer del 1993 "Marbella: en el regne de Gil", en el qual es fa un retrat del personatge i un repàs dels aspectes més conflictius del govern de Jesús Gil i l'estat actual de la qüestió. S'entrevista els mateixos regidors a qui ja s'havia entrevistat en l'anterior ocasió.
Nombrosos ciutadans russos que s'han enriquit ràpidament els anys d'obertura econòmica del seu país, treuen els diners fora de Rússia a causa de la inseguretat política, econòmica i d'ordre públic. N'hi ha que fugen de les màfies que els extorsionen, altres busquen fer diners fàcils o col·locar diners de procedència dubtosa i Espanya s'ha convertit en el segon país llunyà de preferència per a ells.
Últimament hi ha hagut a Espanya casos de falsificació molt diversos. El programa analitza els següents: a Barcelona i rodalia, falsificació de begudes de marca i de roba; a Alacant, la pirateria de material informàtic; a Madrid, un cas de presumpta falsificació de pel·lícules de vídeo xineses; a la província de Lugo, la falsificació de documents d'autobusos de transport escolar per passar la ITV; a la comarca del Baix Segura, a Alacant, la falsificació de documents per explotar immigrants, i en un poble de Valladolid, l'engany a uns veïns en vendre unes herbes com a medicament utilitzant fraudulentament el nom d'un hospital geriàtric.
La relació amb els animals obre possibilitats terapèutiques per a persones amb discapacitats afectives, psíquiques o socials. El programa analitza diversos casos, com ara el d'un noi que ha millorat molt la seva integració social i afectiva arran del seu contacte amb els cavalls, la utilització de gossos per fer companyia en llars de gent gran i per a gent gran que viu sola o en experiències amb autistes, o l'ús dels cavalls per millorar la psicomotricitat de nens amb problemes de paràlisis diverses.
La possibilitat de l'adopció es planteja cada cop a més parelles. El procés i els tràmits burocràtics necessaris per adoptar un nen són sovint molt llargs o problemàtics. El programa analitza diverses experiències de parelles així com la integració dels nens adoptats, que molt sovint provenen d'altres països o tenen discapacitats o malalties. També es presenten els controls i informes que fa la Generalitat per garantir en una certa mesura l'èxit de l'adopció.
L'Església Universal del Regne de Déu és un culte que va néixer al Brasil el 1977, fundada per Edir Macedo, actual "bisbe" suprem, un antic empleat de la loteria estatal. L'Església ofereix l'ajuda de l'Esperit Sant a canvi de diners i té més de 4 milions de fidels en 45 països. Mitjançant les ofrenes ha aconseguit crear un gran imperi econòmic (una cadena de televisió, emissores de ràdio, un banc i un ?holding? d'empreses), no lliure de sospites; i un important poder polític. Amb càmeres ocultes, el reportatge mostra la insistència d'aquesta Església per aconseguir ofrenes i els mètodes espectaculars que utilitzen per expulsar els dimonis, causa de tots els mals. Fa tres anys que es van establir a Madrid i ara s'han instal·lat a Barcelona, on continuen la seva expansió. L'església universal és legal a Espanya i, com altres entitats religioses, està exempta de pagar impostos.
Un equip francès va capturar una óssa bruna a Eslovènia i la va alliberar a Melles, un poblet francès a uns dos quilòmetres de la Vall d'Aran. L'alliberament d'óssos forma part d'un programa experimental de la Unió Europea, firmat pel govern francès i la Generalitat de Catalunya, per reintroduir aquesta espècie, tècnicament extingida, als Pirineus. Però aquesta reintroducció hi ha provocat una polèmica, als Pirineus, ja que, mentre que els francesos han vist l'oportunitat de redreçar econòmicament els seus pobles utilitzant l'ós com a atractiu turístic, els pagesos de la Vall d'Aran i el Pallars Sobirà veuen en l'ós una amenaça per als animals que pasturen a la muntanya i els caçadors temen que els limitin les zones de cacera.
Els últims descobriments paleontològics fets a la Península Ibèrica, concretament a Orce, Atapuerca i Sabadell, han començat a desvelar múltiples incògnites sobre l'existència de l'home primitiu a la Terra des de fa milions d'anys. Però, alhora, ha nascut una polèmica a l'entorn de la recerca dels fòssils i de la valoració de la seva antiguitat. El reportatge mostra la feina de tres catalans que encapçalen els tres projectes de més importància en el món de la paleontologia, i que lluiten per aconseguir la glòria científica del descobridor de l'europeu més antic.
La línia Pirineu es va construir entre el 1944 i el 1947: el general Franco va fer fer més de 5.000 búnquers per por d'un suposat enemic. Va ser una obra immensa i inútil, que va fer augmentar espectacularment el pressupost del Ministeri de l'Exèrcit durant aquells anys. El documental inclou el testimoni de persones que van participar en la construcció, de propietaris afectats que van perdre una part dels seus terrenys, de contrabandistes i maquis, d'historiadors i militars. Els consells comarcals de la Cerdanya i l'Alt Urgell han començat a propagar l'existència d'aquests milers de búnquers amb la intenció de donar-los un ús civil i de convertir-los en un atractiu turístic, transformant-los en museus, observatoris o refugis de muntanya.
El Ministeri de Defensa finalitza el procés de desclassificació dels expedients ovni que s'han registrat en els últims anys. Això fa que es puguin consultar les investigacions dels militars sobre els casos d'avistament d'objectes voladors no identificats, que s'havien considerat matèria reservada i secreta fins a l'any 1992. El reportatge entrevista persones relacionades amb aquests fenòmens a la Manxa, Múrcia i Mallorca: testimonis d'avistaments, gent que diu haver contactat amb éssers extraterrestres; parla del paper de l'exèrcit de l'aire. S'analitzen, també, les diferents hipòtesis per explicar l'existència d'aquests fenòmens, amb el testimoni d'astrònoms i especialistes del gènere, i entrevistes al premi Nobel de Física, Steven Weinberg i el científic Joan Oró.
Reportatge sobre el retorn de dues famílies de refugiats bosnians -dues mares i els seus quatre fills, d'entre 18 i 6 anys- al seu país, després d'haver viscut tres anys a Catalunya. Arribant com a refugiats, ara ja eren uns veïns més del poble. Això ha fet que el retorn, sobretot per als fills, hagi estat dur.
Quina opinió té la resta de Catalunya dels barcelonins? Durant períodes de temps relativament curts --els caps de setmana i les vacances--, dos mons --el rural i l'urbà-- es troben, i d'aquesta trobada en neixen els estereotips. El reportatge mostra un cap de setmana qualsevol de les comarques que reben visites dels barcelonins. Les actituds dels barcelonins, vistes i analitzades a través dels ulls dels habitants d'aquestes comarques, en un retrat ple d'ironia i que intenta descobrir què hi ha darrere del tòpic.
El carrer de la Cera, al barri del Raval, és un exemple clar de com, en un espai molt petit de ciutat, és possible trobar-hi mil i una realitats. La història de la diversitat al carrer de la Cera comença fa cinc-cents anys, quan s'hi instal·len els gitanos. Més tard van arribar les primeres onades migratòries. Els milers d'andalusos i gallecs que arribaven a Barcelona trobaven al carrer de la Cera el típic barri del casc antic: acollidor i econòmic. Després van començar a arribar els exiliats llatinoamericans i, més recentment, la immigració dels països asiàtics i africans. Aquesta última onada d'immigració ha provocat, en alguns dels veïns més antics, una por a perdre la identitat del barri. Però els últims dos anys també hi han arribat uns veïns atrets per la barreja de gent: són artistes, estudiants i diversos col·lectius que creuen que és un carrer diferent, obert, més lliure i enriquidor.
Reportatge sobre les proves d'ingrés a l'Institut del Teatre. Tots els aspirants, que han hagut d'aprovar el COU, han de superar una prova escrita de cultura teatral i després estan deu dies --deu hores cada dia-- fent un seguit de proves esgotadores de dicció, expressió corporal i, finalment, un monòleg. Només un de cada quatre aspirants supera la selecció, davant d'un tribunal de figures del teatre català. Aquestes proves, les va filmar per primer cop i en exclusiva el programa.
La tuberculosi, malaltia que es considerava extingida, va tornar a rebrotar a tot el món. A Catalunya, cada any n'hi havia 3.000 casos nous, una de les taxes més altes d'Europa. La tuberculosi s'encomana molt fàcilment, per l'aire, però és una malaltia curable que té un tractament molt llarg. El reportatge fa un seguiment del tractament per combatre la tuberculosi a Catalunya ?amb assistència a domicili?, a Nova York ?on els malalts que abandonen el tractament són reclosos en hospitals? i a Bolívia ?on els esforços sanitaris xoquen amb les grans distàncies del país.
Durant la Guerra Civil Espanyola, un nombrós grup de voluntaris estrangers van lluitar a favor de la República. Amb motiu de l'homenatge que Espanya els va voler retre seixanta anys després, un grup de brigadistes van tornar acompanyats d'amics i familiars. El documental segueix dos brigadistes iugoslaus i dos d'americans, que fan una reflexió sobre el paper dels brigadistes durant la Guerra Civil i reviuen en els escenaris de batalla els moments més difícils del conflicte. Els americans van rebre represàlies al seu país, on els van acusar de comunistes; els iugoslaus viuen amb la incertesa del futur: se'ls ha enfonsat el país i l'idealisme socialista en què creien.
Centenars de milers de ruandesos hutus refugiats al Zaire continuen el camí de retorn cap el seu país d'origen, d'or van marxar fa més de dos anys per fugir del genocidi ètnic. Els refugiats han hagut d'abandonar els camps de la zona dels grans llacs a arrel de la insurrecció de la guerrilla tutsi banyamulengue. Aquest èxode impressionant ha desbordat totes les previcions d'ajuda humanitària desplpaçats a la zona. Quan al voltant de mig milió d'exiliats ja han arribat a Ruanda, comencen a plantejar-se incògnites sobre el futur del país, que es debat entre la venjança i la reconciliació.
A partir del cas concret d'un grup de joves alumnes de l'institut de Bidebieta, a Sant Sebastià, el reportatge preten fer un retrat de la divisió que existeix entre la joventut del País Basc. Els eixos que estructuren aquesta divisió són d'una banda el major o menor compromís amb el nacionalisme independentista i d'una altra, l'opció que prenen els joves a favor o en contra dels mètodes violents per assolir l'objectiu d'una Euskadi independent. Els testimonis d'aquests joves, dels seus pares i dels professors de l'institut, serveixen per a perfilar els diferents aspectes de la situació.
Reportatge que retrata la realitat social russa i se centra en l'estratificació social que va comportar la política capitalista. Partint de casos concrets, es mostra com va incidir la desaparició de l'URSS en els diferents àmbits. En la investigació científica, l'educació o la cultura, els recursos públics eren gairebé inexistents. En el sector del comerç i la indústria, la progressiva privatització i liberalització econòmica va causar una greu crisi. En definitiva, i resumint-ho en xifres, només 8 milions de russos tenien un nivell de benestar econòmic equiparable al de les classes mitjanes occidentals, mentre que 90 milions vivien en condicions molt pròximes a la pobresa i 40 milions, segons la Creu Roja Internacional, necessitaven ajuda humanitària, ja que gairebé vivien en la indigència. Aquest últim sector d'autèntica marginació incloïa els vells, els discapacitats i els refugiats expulsats d'altres repúbliques.
A Belgrad ja fa seixanta-vuit dies que hi ha protestes contra els resultats de les eleccions locals a Sèrbia, que s'adjudica el partit de Slobodan Milosevic i que la coalició d'oposició Junts qualifica de fraudulentes. Un equip del programa va viure la setmana en què la protesta es va començar a radicalitzar. Durant set dies els reporters van assistir a la concentració-monstre del Cap d'Any ortodox (mig milió de persones) i a tota mena de protestes, reunions i activitats dels estudiants i l'oposició. També va entrevistar els principals dirigents del moviment democràtic i diversos analistes polítics i dels mitjans de comunicació.
Més de 50.000 alemanys ja tenen propietats a Mallorca. Amb un poder adquisitiu molt alt, ciutadans alemanys de classe alta atrets per la tranquil·litat, el paisatge i el clima de l'illa ofereixen grans sumes de diners per finques i cases, i molts pagesos es venen les terres. Algunes zones ja són autèntiques colònies estrangeres, amb supermercats, metges i serveis propis. Per a l'illa, significa una inversió de milions de marcs, però molts mallorquins creuen que els alemanys estan comprant Mallorca, amb el que això representa de canvi cultural, de pèrdua de l'estructura rural del camp. Alguns ho qualifiquen d'invasió o de colonialisme, i hi comença a haver reaccions xenòfobes.
La trajectòria del cos conegut com el negre de Banyoles va quedar marcada per les acusacions de racisme a finals de segle XX. Primer, va ser dissecat a Sud-àfrica a mitjan segle XIX pels germans Verreaux, de París. Després, el cos va passar a les mans del taxidermista Francesc Darder, que va obrir un establiment d'història natural o zootècnia a Banyoles, on va traslladar les seves obres.
Cinc històries per mostrar els canvis que ha experimentat la vida en ambients rurals, de pagesos i ramaders, amb l'entrada a la UE i l'inici del Mercat Únic Europeu. Un pastor del Pallars Sobirà que veu com s'acaba la ramaderia de muntanya, un pagès d'Osona que veu com les subvencions als cereals beneficien més els grans productors que no pas els mitjans o els petits, una parella que lluita per ampliar la seva granja de vaques comprant quota lletera, un grup de cooperativistes de la fruita de Lleida que miren d'adaptar-se als nous mercats i un pagès del sector de l'avellana que no pot viure de l'explotació de les seves terres.
Reportatge sobre directius, executius i propietaris d'empreses espanyoles que viuen, amb la família, a llocs com Cartagena de Indias, Buenos Aires, Ciutat de Mèxic o Nuevo Laredo. Durant la realització del documental es va fer a Barcelona l'assemblea anual del Banc Interamericà de Desenvolupament, en què s'havien de firmar contractes entre governs iberoamericans i empreses espanyoles per construir i gestionar serveis públics, cosa que es feia des de principis dels anys 90.
El Front Nacional de Jean-Marie Le Pen celebra un congrés a Estrasburg. El partit ultradretà francès viu moments d'eufòria. Acaba de guanyar les eleccions municipals a la localitat de Vitrolles, té expectatives d'obtenir més èxits en les legislatives de l'any següent i, per damunt de tot, Jean-Marie Le Pen ha aconseguit situar-se al mig de l'escenari i portar el debat polític francès als seus terrenys predilectes: la immigració i la inseguretat. El reportatge se centra en quatre zones diferents: la Provença, una regió on hi ha molta immigració i on el FN ja governa en quatre ciutats; Alsàcia, on Le Pen ha estat votat pel 25% dels electors d'una zona eminentment rural, sense immigrants; Perpinyà, on el FN intenta atreure el vot de la comunitat gitana per conquerir la ciutat; i els suburbis de Lió, on les capes més desfavorides es deixen seduir cada cop més pels postulats xenòfobs.
Fa cent anys, el poble de Tor era un dels més rics del Pirineu, però odis personals, contraban, pistes d'esquí, especulació immobiliària i assassinats van canviar el panorama. Parlem, en profunditat, de la muntanya maleïda.
L'any 1947 es va celebrar al monestir de Montserrat l'acte d'entronització de la Mare de Déu. Va ser el primer acte en català que es feia després de la guerra civil i en què es mostrava la senyera, penjada clandestinament al Gorri Frigi, una agulla del massís. L'acte, organitzat per la Comissió Abat Oliba, va agrupar catalans de diferents sectors socials i polítics i va aconseguir unir-los amb la finalitat de preservar els signes d'identitat de Catalunya, malmesos per la guerra civil.
Un 63% dels nens disminuïts físics, psíquics i sensorials ja estudien en escoles ordinàries. El nombre de nens integrats ha anat creixent progressivament cada curs, des del 1984, quan es va començar la política d'integració. El reportatge fa un seguiment de la integració d'alumnes cecs i sords, amb síndrome de Down, disminuïts psíquics lleus, cecs, sords, superdotats i dislèxics. Són nens diferents que han viscut l'escola amb sentiments i resultats diversos: des de l'èxit absolut fins a la por del fracàs.
Ciutadans de 15 poblacions del País Basc i Navarra, procedents de diversos àmbits socials i amb menor o major implicació política, narren les seves vivències en primera persona amb la violència i la por generada pel grups radicals independentistes. Els casos concrets d'amenaces, atacs i enfrontaments serveixen per retratar la sensació de por molt present entre una bona part dels ciutadans bascos.
Reportatge sobre l'addicció dels "nens del carrer" sud-americans a les coles i dissolvents, amb motiu d'una demanda contra els fabricants de cola als EUA presentada per Bruce Harris, director regional de l'ONG Casa Alianza. Segons Harris, l'empresa H. B. Fuller, principal importador de coles i dissolvents --que els "nens del carrer" fan servir per drogar-se-- a Guatemala, Nicaragua, Costa Rica i altres països centreamericans, podria modificar la composició dels seus productes i afegir-hi elements d'olor desagradable perquè els nens no inhalin les coles. Com que no ho fa, H. B. Fuller es converteix en culpable de les greus conseqüències físiques i psíquiques que provoquen els productes tòxics de la cola.
Reportatge en què es fa un seguiment dels membres d'un jurat popular que han participat en un judici celebrat a l'Audiència de Barcelona. En el procés s'ha jutjat un home acusat d'haver-ne mort un altre d'una ganivetada al coll després d'una discussió al barri de la Barceloneta. Després de tot el procés i de la deliberació, el jurat ha decidit per 5 vots a 4 que l'acusat no era culpable del delicte que se li imputava.
La protecció de la natura i el turisme poden arribar a ser incompatibles. El simple fet de declarar protegit un paratge desperta interès i curiositat, incita al turisme, i la zona rep més pressió. Aquest és el cas de les balenes anomenades de cap d'olla negre d'aleta llarga, que es troben al sud de Tenerife. La gran quantitat de turistes que les volen visitar ha fet que el govern canari faci un estricte control dels vaixells que visiten la zona on es troben. A les illes Medes, a l'Estartit, l'augment del nombre de submarinistes que practiquen immersions ha alertat l'administració, que ha decidit restringir el nombre d'immersions. Tot això crea polèmica entre les administracions, els interessos econòmics i la protecció de la natura.
La singularitat de l'edifici Walden 7, construït entre els anys 1970 i 1975, va despertar tant detractors com admiradors. Aquest "poble en vertical" és una de les obres més joves de l'arquitecte Ricardo Bofill, que no va poder assaborir l'èxit perquè la construcció tenia defectes. Malgrat totes les dificultats, els habitants del Walden se senten orgullosos de viure en un edifici revolucionari, on les classes socials estan representades.
Al País Basc, ETA segresta i amenaça de matar el regidor del PP d'Ermua Miguel Ángel Blanco, de 29 anys, en un termini de 48 hores si el govern no canvia la política per als presos d'ETA. El reportatge explica les hores d'angoixa dels veïns d'Ermua i els actes de protesta i solidaritat que s'organitzen per demanar la llibertat de Blanco. Es parla de la multitudinària manifestació de protesta a bilbao. Posteriorment, quan es confirma l'assassinat de Blanco a mans d'ETA, les imatges reflecteixen la repulsa i la indignació d'Ermua i dels bascos en general i es fan ressò de les emotives paraules del "lehendakari" Ardanza quan acusa i condemna HB. El reportatge s'il·lustra amb la repetició gairebé sencera d'un reportatge anterior, "Històries de por", sobre les amenaces i la violència en la vida diària al País Basc.
A les festes majors dels pobles, tothom està de festa menys els músics i tècnics de les orquestres que hi actuen. Durant la temporada de festes majors, les orquestres recorren tot Espanya mirant d'acontentar els gustos de tots els tipus de públic.
Al juliol del 1997, el segrest i l'assassinat del regidor d'Ermua Miguel Ángel Blanco va provocar un intens sentiment de rebuig cap al terrorisme tant a Euskadi com a la resta de l'Estat.
Diversos petits empresaris comparteixen el viver d'empreses Ripollès Desenvolupament, creat per ajudar els empresaris novells en una comarca que ha patit diverses crisis industrials. Un injector de plàstics, un taller de soldadura, uns creadors de maquetes i fabricants d'expositors, una confeccionista que plega i un inventor de termòstats que comença expliquen i viuen les seves experiències i somnis.
Quinze anys després de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia, la llengua continua sent un motiu de fricció; no és només que el valencià estigui en minoria davant del castellà. Cada cop més, la polèmica, segons alguns excessiva, sorgeix per si el que es parla al País Valencià és o no és català. Els defensors de la unitat de la llengua valenciana i catalana són titllats de "catalanistes" pels "blaveros", defensors del secessionisme lingüístic (Unió Valenciana), i pròxims al PP. Últimament han prosperat algunes lleis contràries al català gràcies a la influència d'UV en el govern autònom. La polèmica, molt dura a València, es viu des d'altres punts del país com una qüestió bàsicament política. Els sociòlegs hi veuen un desig de fugir de la concepció degradada i popular que té en molts casos el valencià, una aproximació clara al castellà i un oblit exprés de la identitat valenciana.
Durant 11 dies es va organitzar un operatiu per intentar recapturar l'óssa Giva, introduïda al Pirineu mitjançant el programa "Life", i canviar-li el collar, perquè se n'esgotaven les bateries. L'operació la dirigia Djuro Huber, professor de Biologia de la Universitat de Zagreb, expert en la captura d'óssos. No hi va haver captura, però es va descobrir que els dos cadells que acompanyaven la Giva podien ser fills seus, i no pas de l'óssa Melba.
El 12 de desembre del 1997 es va obrir al trànsit tot l'Eix Transversal, una carretera de 155 km. Va costar més de 70.000 milions de pessetes i acostava considerablement Girona i Lleida. Vic, Manresa, Calaf i Cervera són ciutats importants que també es van beneficiar de l'Eix Transversal. La nova via trencava per primera vegada el sistema radial de comunicacions que sortia de Barcelona. Les grans carreteres, fins aleshores, sortien de la capital catalana o de la seva àrea d'influència directa. A partir de llavors, això canviarà molt, i també canviarà la fesomia de les comarques catalanes per on passa l'Eix. Però no només canviarà el paisatge. Amb la carretera com a pretext, el reportatge recull un mosaic etnogràfic configurat per personatges a qui l'Eix va canviar la vida, a millor o pitjor.
Els gitanos són més de 10 milions i en la major part dels països continuen vivint en la pobresa. El I Congrés de la Joventut Gitana va aplegar 300 congressistes gitanos a Barcelona. Van parar dels seus problemes i de com tirar endavant. Noves generacions de gitanos europeus -entre els quals hi ha sociòlegs, lingüistes i responsables d'oficines de drets humans- recorren Europa i fan trobades que ja no tenen res a veure amb aquelles romàntiques reunions de patriarques. Ara, el poble gitano ha après -o està aprenent- a utilitzar els mecanismes d'una Europa que, en teoria, vol respectar les minories. Davant el perill de la xenofòbia -que a l'Europa de l'Est ha desfermat brots de violència contra les minories ètniques- l'elit intel·lectual dels gitanos europeus ha decidit posar-se a treballar mitjançant mecanismes diplomàtics i legals.
Monestirs espanyols han optat per portar noies de països del Tercer Món a convents de clausura per contrarestar la falta de vocacions. Algunes abadesses han trobat en la importació de vocacions el remei a la crisi que amenaça de tancar el convent on han passat tota la vida. Però hi ha veus crítiques que creuen que aquestes solucions només responen a l'afany de lucre d'alguns intermediaris i a la desesperació d'unes monges que veuen que la vida monàstica s'extingeix. Espanya és el país que té més monges de clausura: la meitat de tot el món. Però la falta de vocacions no és l'únic problema que han d'afrontar. L'envelliment de les comunitats i la falta de diners per mantenir els convents completen un panorama on el tancament de convents o la fusió de monestirs es perfila com l'única solució per salvar la poca vida contemplativa que queda.
Més de 300 mil jubilats participen cada any en viatges de l'Imserso a les principals zones turístiques d'Espanya per uns 180 euros, amb pensió completa durant 15 dies i viatge inclòs. Sessions de vendes il·legals, dissimulades com a ofertes d'excursions gratuïtes, converteixen un viatge barat en mesos de pagaments a terminis per articles sovint fraudulents. El reportatge, que segueix un grup de jubilats a Mallorca, està realitzat amb càmeres ocultes, i denuncia per primera vegada el frau i l'engany que alimenta un negoci de milions d'euros en diner negre que ningú atura.
Reportatge sobre l'activitat del jutjat d'instrucció núm. 3 de Barcelona, amb entrevistes a jutges, fiscals, secretaris judicials, advocats, víctimes de robatoris, delinqüents habituals, denunciants i denunciats. Diàriament s'hi presenten desenes de detinguts, es fan judicis per denúncies de veïns, aixecaments de cadàvers, s'hi investiguen delictes i s'hi reben milers de denúncies. Es tracta d'un retrat de la justícia quotidiana.
La ballarina russa de 62 anys Maia Plissetskaia actuava aquells dies amb la companyia del Teatre de La Zarzuela a Madrid. A Maia Plissetskaia, que va venir a rellançar la dansa clàssica, la va contractar amb un grup de professors soviètics el Ministeri de Cultura per portar la direcció del Ballet de La Zarzuela.
La proposta del comissari d'Agricultura de la UE, Franz Fischler, per a la reforma del sector de l'olivera ha generat un fort moviment de protesta a Espanya. Especialment, les zones de monocultiu d'olivera com Jaén es veurien greument perjudicades per un canvi de les actuals subvencions a la producció que la UE pretén substituir per subvencions a l'arbre. Espanya i, especialment, Andalusia és la zona amb més productivitat d'olives i qualitat d'oli d'Europa, i el nou sistema enfonsaria l'economia d'unes comarques que han experimentat la tornada dels emigrants i una consolidació del nivell de vida durant els últims anys. Ara, la perspectiva seria l'abandó dels camps i una nova emigració. A algunes comarques catalanes, com les Garrigues, uns cultius més diversificats propicien un sosteniment al marge de la reforma del sector, però es veurien molt perjudicats per la competència d'olis de més baixa qualitat i amb barreges de diverses procedències.
La companyia Cirque du Soleil té un espectacle amb títol francès, "Mystère", en un teatre de Las Vegas. Un amb títol italià, "Saltimbanco", a punt d'anar de gira per Àsia. Fins i tot un xou, que roda pels Estats Units, "Quidam", té nom llatí. "Alegría", el seu espectacle amb títol castellà, s'atura per primer cop, en la gira europea, a Madrid i a Barcelona. Cirque du Soleil va començar als anys 80 com un grup d'artistes de carrer al Canadà que van iniciar la seva carrera com qualsevol petit circ ambulant. L'evolució de la companyia l'ha dut a contractar artistes de diferents països i a produir grans espectacles teatrals, respectant les característiques tradicionals del circ excepte pel que fa als números amb animals, que no formen part de les representacions. Les dimensions de la companyia són tan grans que ha esdevingut una autèntica empresa multinacional.
Reportatge que analitza les solucions que moltes famílies han de buscar per ocupar-se dels fills mentre els pares treballen -cangurs, àvies, activitats extraescolars, au-pairs-, una situació que s'ha accentuat en poc temps a causa de la incorporació massiva de les dones al mercat laboral. Els psicòlegs infantils diuen que és més important la qualitat que no pas la quantitat en el temps que es dedica als nens, però molts pares se senten angoixats per un ritme de vida que, sovint, fa que les famílies convisquin com a tals només els caps de setmana. També es parla de noves experiències, com les cangurs solidàries -per a dones amb pocs recursos econòmics- o el banc de temps, una iniciativa que ha començat a Barcelona en què s'intercanvia temps. Finalment, es reflecteix la situació a Dinamarca, país capdavanter a Europa en la conciliació dels horaris familiars i laborals.
El viaje és com s'anomena al Marroc l'aventura d'entrar il·legalment a Europa per trobar feina. El programa ha seguit tot el trajecte que han de fer els immigrants il·legals des del Marroc. Primer passen per les ciutats frontereres de Ceuta i Tànger, on es fa el contacte amb les màfies. Després emprenen el perillós viatge en patera o amagats en un pesquer fins a arribar a la costa espanyola. Un cop aquí, les xarxes organitzades els amaguen durant dies en hostals andalusos, mentre esperen el moment adequat per traslladar-los en furgonetes fins a la frontera franco-espanyola. Tot el trajecte pot arribar a costar entre 3.000 i 6.000 euros. L'any 1997, un camió carregat d'immigrants indocumentats va bolcar a Capmany, ja a prop de la frontera. L'accident va causar la mort d'onze magrebins i va revelar alhora l'existència d'aquestes xarxes.
Reportatge sobre la mestra catalana Victòria Subirana, "Vicky Sherpa", que, colpida per la situació dels infants en un viatge al Nepal l'any 1988, decideix tornar-hi i treballar per a ells. És la història d'un projecte solidari. La seva protagonista es va arriscar personalment, fins i tot a casar-se per conveniència, per poder tirar endavant el que s'havia proposat. El reportatge es va començar a gravar l'any 93, i es va acabar al març de l'any 98, una vegada consolidat el projecte, i a punt de fer un altre salt endavant encara més ambiciós. L'octubre del 1993 naixia a Catalunya l'ONG Amics de Vicky Sherpa amb l'objectiu de crear una escola de qualitat per a nens de famílies sense recursos en un país multiètnic i multicultural, amb un 80% d'analfabets, sense cap escola de mestres, ni ensenyament obligatori, i on la no-escolarització i el treball infantil és la norma per als fills dels més desafavorits.
Durant els últims mesos, 270 mossos d'esquadra s'han estat preparant per assumir les tasques de vigilància de trànsit a la demarcació de Girona, on la policia autonòmica exerceix les competències d'ordre públic. S'han fet cursos especials a l'Escola de Policia de Catalunya i s'han fet pràctiques sobre el terreny. Els preparatius també han abastat les instal·lacions i els equipaments. El desplegament dels Mossos de trànsit seguirà en els pròxims anys a les altres demarcacions catalanes fins a assumir plenament la competència a tot Catalunya. Això comporta el replegament de la Guàrdia Civil.
El 25 d'abril de 1988, el trencament de la presa de residus de les mines d'Aznalcóllar va provocar una gran riuada tòxica que va arribar fins al Parc Nacional de Doñana. El desastre ecològic, un dels més importants que hi ha hagut a Europa en els últims anys, ha afectat pagesos i pescadors, però, sobretot, amenaça l'equilibri ecològic de Donaña, patrimoni de la humanitat i una de les reserves biològiques més importants del món. El reportatge recull testimonis que demostren que aquesta era una catàstrofe anunciada des de feia quatre anys. Ecologistes i tècnics de l'administració i de la mateixa empresa minera, la sueca Boliden, havien avisat del risc de trencament de l'embassament. Aquesta presa s'havia anant engrandint progressivament, i les seves parets estaven molt debilitades, amb filtracions contínues. El programa també mostra els documents que anunciaven la catàstrofe i que les administracions van ignorar.
Divendres 22 de maig, el milió i mig d'habitants de l'Ulster i els tres i mig de la república d'Irlanda estan convocats a les urnes. Hauran de decidir si donen suport a l'acord de pau que els seus representants van firmar el Divendres Sant. El reportatge vol donar a conèixer com es viu el procés de pau i quin és l'ambient davant del referèndum a partir del testimoni de la gent del carrer: familiars de presos, bandes paramilitars, exterroristes, veïns enfrontats. També es recullen els testimonis dels principals polítics implicats en el procés: Gerry Adams, president del Sinn Féin; David Trimble, líder del principal partit unionista, i Mo Mowlan, la secretària britànica per a Irlanda del Nord.
La Global March és una iniciativa solidària per conscienciar els ciutadans del primer món de l'explotació laboral a què estan sotmesos els infants del tercer món. El reportatge explica com va néixer aquesta mobilització, examina diverses situacions d'explotació infantil arreu del món i alhora fa un seguiment de la marxa al País Valencià i a Catalunya. Integrants de la marxa expliquen les seves experiències i demandes. El destí final de la marxa és Ginebra, on la setmana que ve es farà una reunió especial de l'organització internacional del treball en què es debatran mesures per mirar de posar fi a l'explotació laboral de la infància.
Les estadístiques mostren que la majoria de la població creu que el procés de normalització del català avança. Hi ha lingüistes, però, que pensen el contrari. Fins i tot es parla de la possible desaparició del català d'aquí a uns decennis. El programa 30 minuts ha posat els mitjans tècnics necessaris a disposició de cadascuna de les parts perquè defensin i argumentin les seves tesis.
Recorregut pels episodis més significatius del segle XX a través dels onze guardonats amb el Premi Internacional Catalunya, atorgat per la Generalitat de Catalunya des de fa deu anys, provinents d'àmbits diferents: l'oceanògraf Jacques Cousteau, el músic rus Mstislav Rostropóvitx, l'expresident de la comissió europea Jacques Delors, el poeta i expresident txec Václav Havel, el sociòleg francès Edgar Morin, l'economista indi Amartya Sen, el físic pakistanès Abdus Salam, el genetista italià Luigi Cavalli-Sforza, el filòsof austríac Karl Popper, l'escriptor turc Yashar Kemali l'expresident alemany Richard von Weizsäcker.
Reportatge que retrata aspectes diversos de la realitat social de l'illa acostant-se a la vida de les famílies nobles durant les Festes de Sant Joan de Ciutadella. És precisament durant aquestes festes que l'ancestral poder dels llinatges de terratinents reviu d'una manera més clara. Una dotzena de famílies de la noblesa són propietàries de la meitat de les terres i aquesta realitat conviu amb el fet que Menorca va ser declarada reserva de la biosfera, i la meitat del territori està protegit per la llei d'espais naturals del Parlament balear. Aquesta situació provoca contradiccions evidents i així, per exemple, els hereus de les famílies nobles ja no poden viure de les rendes de la terra; les limitacions d'ús de la propietat topen amb l'interès per obtenir rendibilitat de les finques i participar dels guanys que genera el turisme. El conflicte es concreta en el fet que els propietaris fan pagar peatges per travessar els camins de les seves finques que porten a les platges, que són d'ús
Reportatge sobre la tercera edició del Doctor Music Festival, un esdeveniment que ha tornat a omplir la vall d'Àneu, al Pirineu, de milers de persones atretes per una oferta musical diversa, des del rock-and-roll més clàssic, com Bob Dylan i Deep Purple, fins a les últimes tendències de la música de ball. També les atreu, però, tot el que envolta un festival d'aquestes característiques: un espai per a la convivència, on hi ha atraccions, esports d'aventura i comerços exòtics. També és un festival esperat pels pobles de la vall, que surten de la monotonia i miren, durant quatre dies, de fer negoci. Retrat d'alguns protagonistes del festival: els membres de xaranga Gormand d'Esterri i músics novells com Mojinos Escozíos o Sílvia Comes i Lídia Pujol --que tenen per primer cop la possibilitat d'actuar davant de milers de persones--; també de grans artistes consagrats, com Iggy Pop.
Reportatge sobre el port de Barcelona i la gent que hi treballa. Els pràctics, estibadors, guàrdies civils i policies guardamolls fan una feina sovint desconeguda, però dura i amb un risc molt alt. Al costat del moviment de mercaderies que fa del port de Barcelona un dels principals del Mediterrani, s'ha generat una indústria turística centrada en els creuers de luxe que cada dia genera més recursos. Les instal·lacions del port, malgrat renovar-se constantment, estan saturades i necessiten una nova ampliació per afrontar el futur.
Durada:29 min 27/09/1998 Una vintena d'associacions tenen un quarter general a l'anomenada Maison des Ensembles, 'la casa de tothom', un antic edifici ministerial abandonat que s'ha convertit en el símbol i el centre neuràlgic de tots els moviments de l'esquerra radical. Hi planen totes les accions, s'hi ha instal·lat una universitat alternativa, s'hi preparen àpats per als indigents, hi ha oficines d'ajuda als sense papers i als sense sostre, hi editen un diari i hi han instal·lat una cadena de televisió pirata que emet cada vespre. Es tracta d'un univers de radicalitat gestionat assembleàriament i amb una vocació clarament marginal, però a partir del qual es genera una dinàmica que preocupa el govern francès.
Anàlisi de les conseqüències de traslladar una espècie animal del seu medi natural a un altre no habitual seguint el cas concret del cranc vermell americà de riu (anomenat científicament "Procambarus clarkii"), introduït a espanya a principis del anys 70 des dels aiguamolls del sud de Louisiana, d'on es originària aquesta espècie. L'animal, amb el temps, s'ha escampat per totes les zones humides de la península i ha causat grans problemes a les zones arrosseres. Als Estats Units, el "red swamp crawfish", o cranc vermell dels aiguamolls, és un important recurs econòmic i és un símbol de la cultura cajun, una minoria d'origen francès que viu a l'estat de Louisiana, però al Delta de l'Ebre o a l'Albufera de valència s'ha convertit en un problema ambiental greu. Aquest crancs foraden la terra, fan malbé el sistema de conducció de l'aigua dels arrossars. A més, el cranc també ha fet que s'incrementi l'ús de pesticides.
Reportatge sobre el sentiment nacionalista en el món rural basc. L'acció se centra en la fira agrícola de Guernica, on conflueixen els diferents habitants del món rural: els ramaders que hi van per exhibir el bestiar i comercialitzar-lo, els venedors de productes típics de la terra, com ara el txacoli (vi), els bertsolaris (improvisadors de versos populars) i els esportistes autòctons (aixecadors de pedres i els tronkolaris, talladors de troncs). A través d'entrevistes a diverses persones, que expliquen com viuen i com senten, es fa un retrat de l'estat d'ànim que viu Euskadi després de la treva, i es comparen els diversos conceptes que els bascos tenen de la pròpia identitat: des del nacionalisme moderat a la justificació d'ETA. També es parla de les dificultats per als bascos que no comparteixen el sentiment nacional de la gran majoria. En el món rural --a diferència del que passa a les grans ciutats-- gairebé tots els municipis tenen pocs regidors no nacionalistes.
La detenció, a Londres, del senador vitalici xilè Augusto Pinochet, i la petició d'extradició per un possible judici posterior reclamats per l'Audiència Nacional Espanyola ha evidenciat que la societat xilena encara té oberta la ferida provocada pel cop d'estat i la repressió de més de setze anys de dictadura. El reportatge recull les opinions dels que justifiquen raons de sobirania nacional per evitar el processament del general i entenen com un mal necessari el cop d'estat de l'onze de setembre de 1973, i també mostra la posició contrària, la d'aquells que des de posicions d'esquerres propugnen la necessitat d'una segona transició democràtica que es basi en la justícia i la veritat.
Recorregut per les autonomies de Castella-la Manxa, Navarra i Catalunya i entrevistes als seus habitants, amb motiu del 20è aniversari de l'aprovació en referèndum de la Constitució Espanyola del 1978. Les entrevistes se centren en la vigència de l'estat de les autonomies i en l'eventual reforma de la Constitució.
La conca minera de la regió siberiana de Kemerovskaia és un clar exemple de la greu situació de deteriorament que viu l'economia russa. L'any 1991, durant una visita en campanya electoral, Borís Ieltsin va prometre millores i una reactivació econòmica. Ara, els miners demanen la dimissió del president rus. A la ciutat de Kissiliovsk, només resten obertes tres de les deu mines que hi havia fins fa poc. Les mines s'han privatitzat, els miners no cobren des de fa mesos i, per tant, l'administració local no pot recaptar impostos per pagar els funcionaris. Les ajudes internacionals per a la reconversió es perden per la corrupció generalitzada. La gent, com per exemple els Schwartzkopf, que serveixen de fil conductor per al reportatge, ha de sobreviure produint menjar als seus horts i venent coses als mercats ambulants.
Els huracans "George" i "Mitch", que han afectat el Carib i Centreamèrica, han generat un corrent de solidaritat sense precedents a Espanya. La gran quantitat d'ajut humanitari, sigui econòmic o en forma d'objectes, ha estat canalitzada a través de diverses ONG. El reportatge segueix el camí d'aquests enviaments fins a la seva distribució i les diverses vicissituds en tres països: la República Dominicana, Nicaragua, on el govern ha rebut fortes crítiques per la seva omissió dels més necessitats a l'hora de repartir l'ajut, i Hondures, on s'ha viscut un fenomen d'unitat i solidaritat entre la població per fer front a la tragèdia.
Seguiment d'una parella que després de sis anys de casats i de diversos tractaments de fertilitat es va decidir per l'adopció a Colòmbia. Després de 3 anys i mig, i de passar per una autèntica cursa d'obstacles, de tràmits burocràtics i exàmens, aquesta parella ha pogut veure complert el seu desig de ser pares. Un equip del programa ha acompanyat en Joan i la Teresa, des de pocs dies abans de l'adjudicació de la criatura, la Sandra, una nena de 9 mesos, fins a la festa del seu primer aniversari. Dos mesos i mig en què la parella explica la complexitat de sentiments i de vivències personals que hi ha al voltant d'una adopció.
Reportatge centrat en l'aeroport de Barcelona per conèixer el funcionament d'una infraestructura estratègica per on passen 17 milions de persones anuals i que, en un futur immediat, en rebrà més de 20 milions. Seguiment dels moviments d'una companyia aèria (Spanair), d'un pilot i d'un controlador per conèixer quins són els àmbits de competència i de responsabilitat de cadascun d'ells.
A la comarca del priorat, que fins fa pocs anys era una de les més pobres del país, s'estava despoblant i s'arrencaven les vinyes, ara es viu una gran revolució. Els vins del Priorat triomfen arreu del món, on són valorats pels experts com l'últim gran descobriment en l'àmbit dels vins de qualitat. La comarca s'està transformant i és visitada per especialistes internacionals. La producció de vins de qualitat en collites que, fins i tot, es venen a dos anys vista, està capgirant completament el procés econòmic i demogràfic.
Reconstrucció de les últimes actuacions de la Guàrdia Civil per aclarir el segrest de la farmacèutica d'Olot Maria Àngels Feliu, que han conduït a les detencions del policia local d'Olot Antonio Guirado, de José Luis Paz, veí de Camprodon, i del matrimoni format per Ramon Ullastre i Montserrat Teixidó, propietaris de la casa de Sant Pere de Torelló on sembla que Maria Àngels Feliu es va estar 492 dies captiva. El reportatge mostra l'obtenció d'algunes pistes arran de les declaracions de M. A. Feliu a la Guàrdia Civil, que van confirmar que la zona on va estar captiva era Osona.
Recorregut per algunes de les escoles rurals catalanes i pels mètodes que els mestres utilitzen per educar alumnes de diferents edats a la mateixa aula. L'existència de grups heterogenis no repercuteix negativament en els coneixements i les relacions socials dels alumnes, i sovint l'escola rural porta a terme actes i propostes pedagògiques pensades directament per als seus alumnes, de manera que la innovació pedagògica no depèn de la infraestructura de l'escola, sinó de la iniciativa personal dels professors. La creació del Secretariat d'Escola Rural de Catalunya lluita pel manteniment de les escoles rurals.
Centenars de milers d'albanokosovars han fugit aquestes últimes setmanes de Kosovo, escapant-se de la guerra dels serbis, en el que s'ha convertit en l'èxode més gran des de la segona guerra mundial. Famílies, algunes de senceres, i d'altres de dividides, arriben amb el mínim a Albània, el país més pobre d'Europa, que s'ha vist desbordat pels refugiats. Diversos refugiats expliquen a les càmeres com han pogut fugir i el que els han fet els serbis.
Un any després de l'abocament tòxic provocat per la ruptura de la bassa de residus de la mina d'Aznalcóllar, que va negar cinc mil hectàrees de la conca del riu Guadiamar i va arribar a les portes del parc de Doñana, l'empresa suecocanadenca Boliden ha tornat a obrir l'explotació minera. La reobertura s'ha fet enmig d'una polèmica entre miners, empresa i administracions, d'una banda, i ecologistes i gestors dels espais naturals, de l'altra. Un tercer col·lectiu afectat és el dels pagesos, que han vist o veuran expropiades les seves terres, considerades massa contaminades per a l'ús agrícola. La reobertura de la mina ha suposat per a uns la salvació de dos mil llocs de treball directes i indirectes. Per als ecologistes, el fet representa l'activació d'una nova bomba de rellotgeria que pot acabar posant fi a un parc nacional que és patrimoni de la humanitat. Els estudis científics sobre la situació actual de l'ecosistema difereixen molt segons qui els hagi fet.
Montenegro forma, juntament amb Sèrbia, l'actual república de Iugoslàvia. Però el seu president, Milo Djukanovic, ha intentat mantenir la república al marge del conflicte de Kosovo, que enfrota sèrbia amb l'OTAN. Mentrestant, la presència creixent de l'exèrcit iugoslau a Montenegro i la pressió sobre els seus polítics estan fent créixer el temor d'un cop d'estat. La policia montenegrina defensa l'actual presidència, i el país continua dividit entre els que volen mantenir-se neutrals i els que defensen Milosevic i volen entrar a la guerra. Als carrers s'hi viu la tensió. La situació que hi viuen els refugiats albanokosovars és cada cop més incerta.
Seguiment durant deu dies dels jugadors de l'equip de rugbi de l'USAP de Perpinyà, tant entrenant-se com jugant, de directius, tècnics i seguidors, per mostrar l'explosió d'identitat catalana que s'ha format al voltant d'aquest club: els seguidors porten gorres i samarretes amb el lema "Fiers d'être catalans" ("orgullosos de ser catalans"), l'estadi s'omple de senyeres, els himnes que sonen són "L'estaca" i "La Santa Espina" i s'han canviat els colors tradicionals del primer equip -blau cel i blanc- pels de la senyera catalana. En definitiva, encara que s'expressin en francès, són una mostra de la pervivència de la identitat catalana a l'altre costat de la frontera.
L'illa de Formentera depèn econòmicament del turisme. A l'hivern, només hi queden els residents que hi viuen tot l'any: són els mesos en què el ritme de vida és tranquil, amb poca gent. Una vintena de persones, entre autòctons i forasters, en parlen, comparteixen com és la vida a l'illa i aborden els reptes que han d'afrontar.
Reportatge sobre dues famílies de refugiats albanesos que han estat acollides a Catalunya (Tiana). Una de les famílies té cura dels nebots, que no tenen cap notícia dels seus pares; l'altra ha estat evacuada a Espanya perquè necessiten atencions mèdiques. Tots han estat més d'un mes en un camp de refugiats a Macedònia, on es fa un seguiment de la seva vida quotidiana. Tant ells com altres refugiats expliquen la neteja ètnica que s'està fent a Kosovo, i el seu èxode. Mitjançant entrevistes als refugiats i als cooperants internacionals coneixem la situació en els camps. També es fa una anàlisi de la situació a Macedònia, que no vol acceptar més refugiats perquè tenen por d'un conflicte ètnic si augmenta més el nombre d'albanesos del país, al qual ja n'han emigrat uns quants milers. El reportatge acaba amb les opinions dels refugiats acollits a Tiana sobre el futur i sobre l'acord entre l'OTAN i Milosevic.
Reportatge sobre els primers vuit dies que van seguir l'acord de final de la guerra de Kosovo. Es mostra la retirada de l'exèrcit iugoslau i els paramilitars serbis, el buit de poder d'abans de l'arribada de les tropes de l'OTAN de la KFOR, l'arribada de les tropes russes a Pristina, el desplegament de l'OTAN i la tornada de la guerrilla albanesa de la UÇK. Paral·lelament al moviment militar frenètic que això representava, l'equip de TV3 va filmar les destrosses de pobles i ciutats, i testimonis d'albanokosovars que sortien dels amagatalls i explicaven els seus patiments amb els paramilitars i soldats serbis. També es mostra el temor de la població sèrbia pel que pogués passar, que els va fer començar a fugir de casa. L'últim dia, els primers refugiats albanesos tornen a Kosovo.
Diversos grups d'investigadors catalans estan treballant en la recerca d'indicadors del canvi climàtic i en l'aplicació de models a la conca mediterrània, des que fa poc més de deu anys es va sentir el primer crit d'alarma coincidint amb el creixement del forat de la capa d'ozó a l'atmosfera. Amb l'augment dels recursos dedicats a la investigació del clima s'ha incrementat el coneixement de la complexitat del sistema climàtic, però alhora creixen les incerteses sobre els impactes d'un possible canvi climàtic en els ecosistemes naturals i les formes de vida dels homes. L'activitat humana pot estar desestabilitzant el clima amb l'emissió de gasos a l'atmosfera, però és precisament l'home qui pot modificar la vida de les següents generacions i del conjunt de sers vius del planeta.
En les eleccions municipals del 1999, el GIL, Grupo Independiente Liberal, liderat per Jesús Gil, va obtenir molt bons resultats en diversos municipis de la costa de les províncies de Màlaga i Cadis. El GIL va guanyar a la Línia de la Concepción i va ser la força més votada a Ceuta, encara que l'alcaldia continua en mans del PP. El reportatge entrevista els candidats del GIL i d'altres partits polítics i analitza la situació social i econòmica d'aquestes dues poblacions intentant explicar per què el GIL ha pujat tant malgrat els processos per corrupció i les sospites de connexió amb grups mafiosos que pesen sobre Jesús Gil.
El model turístic de les Balears va néixer als anys 60, però ara es comença a posar en qüestió: hi ha saturació. L'illa no dóna per a més i, si s'hi continuen construint apartaments i hotels, al final s'urbanitzarà tota l'illa i aquesta perdrà el seu caràcter. A Mallorca, la construcció està creixent el doble que la mitjana de la resta d'Espanya. Davant d'això hi ha el plantejament de limitar el creixement turístic o continuar com ara. Tant el govern del PP com el nou govern de coalició van començar a plantejar mesures restrictives, i ara, fins i tot, es debat una taxa turística per recaptar diners per a serveis de millora ambiental. Hi ha escassetat d'aigua, la capacitat d'eliminació de les escombraries està al límit. El model actual està esgotat.
Héctor Pavelic s'ha tornat a exiliar de Xile per les amenaces de mort que ha rebut per part dels partidaris de Pinochet durant el procés d'extradició obert per la justícia espanyola i anglesa contra l'exdictador xilè, a qui s'acusa de genocidi i crims contra la humanitat. Entrevista amb Pavelic, que explica les tortures i vexacions que ell, la seva mare -que va morir- i altres companys opositors al feixisme van patir durant la reclusió al camp de concentració de presoners de Pisagua. L'entrevista s'il·lustra amb fragments d'imatges en blanc i negre de l'època del cop d'estat, dels camps de concentració de la repressió i de Pinochet vestit d'almirall raspallant-se l'uniforme.
L'1 de juliol de 1997, després de les eleccions autonòmiques del maig, es va constituir el Parlament escocès. L'any 1707, Escòcia i Anglaterra van decidir unir-se sota una sola corona i un sol Parlament, però mantenint separats els codis civils i penals, els tribunals, l'educació i -en el seu moment, de manera molt important- l'Església. Un altre símbol dels moviments nacionalistes és el Quebec, al Canadà, que es va quedar a unes dècimes de la secessió del Canadà en el referèndum de 1995. La constitució canadenca de 1867 donava estatus de societat diferenciada a la província francòfona, com a membre fundador de la federació. La reforma del 1982, sobre la qual mai es va fer una consulta popular, l'ha igualat al de les altres 9 províncies del Canadà. Des del 1980 hi ha hagut dos referèndums per a l'autodeterminació, i els governs nacionalistes han dirigit els seus esforços a recuperar aquell estatus diferenciat. Per aconseguir-ho, no es descarta un tercer referèndum, quan es donin les ci
Reportatge que aborda la situació de tres països que fa deu anys pertanyien a l'òrbita socialista: Letònia, Romania i Hongria. A Letònia hi viu una important minoria russa. Els russos, encara que hagin nascut a Letònia, han de passar un examen de "naturalització" en què s'avaluen els coneixements de llengua i història letones, imprescindible per obtenir la ciutadania letona i, així, poder accedir a títols de propietat i altres avantatges. Molts russos se senten discriminats i creuen que la seva llengua i cultura estan en perill. A Romania hi ha grans bosses de pobresa des de la dictadura de Ceaucescu, que va ensorrar l'economia del país. A les ciutats, molts joves viuen a les clavegueres, i a les regions mineres l'atur arriba al 56%, cosa que provoca greus problemes socials. L'actual govern ha tancat algunes empreses deficitàries per poder rebre ajudes de l'FMI, fet que ha complicat encara més la situació.
Seguiment d'una família albanesa de Kosovo, els Retkoceri, que des d'un camp de refugiats de Macedònia van arribar a Guardiola de Berguedà, on se'ls va donar un pis i han viscut i treballat durant quatre mesos, integrats en la comunitat del poble. El reportatge recull les experiències de la familia a Guardiola, poc abans de marxar, i les seves vivències en tornar a Kosovo, on moltes cases han estat destruïdes i molts coneguts han mort. Es recullen també els sentiments dels albanokosovars envers els serbis i la situació dels serbis que encara viuen a Kosovo i d'altres que han hagut de fugir per por de la venjança.
Reportatge que fa un seguiment de la vida quotidiana de la família Duocastella durant un any (setembre 98-setembre 99). L'incendi de la Catalunya central del juliol del 98 va arrasar la propietat d'aquesta família alhora que el cap de família, l'avi, va sofrir greus cremades quan anava a apagar el foc. La filla i la néta han filmat la vida dels Duocastella a la masia Biosca, a la serra de Castelltallat, al terme municipal de Sant Mateu de Bages, filmació que ens mostra els canvis del paisatge, del bosc, la vida quotidiana d'una casa de pagès i la recuperació de l'avi, un cremat greu, després de la tragèdia.
Des que un bloc de gel, mal anomenat "aeròlit", va caure des del cel fa 15 dies en un poble de Sevilla s'ha originat un fenòmens mediàtic i sociològic insòlit que ha aixecat una enorme expectació al llarg de tota la setmana. Des de llavors, suposadament han caigut més de 50 blocs de gel a tot Espanya, alguns d'ells fraudulents producte de bromistes. Un equip del programa ha visitat algunes de les poblacions on han caigut i ha parlat amb la primera víctima, una dona que va rebre l'impacte d'un tros de gel a Almeria. També ha entrevistat a científics que estan investigant aquests fets i la seva possible procedència, que encara està plena d'incògnites.
Abderrazak Mounib i Ahmed Tommouhi fa gairebé 9 anys que són a la presó, condemnats per diversos delictes de violació. Des del primer moment s'han declarat innocents i els indicis i proves que ho avalen s'acumulen. El fiscal en cap de Catalunya n'ha demanat l'indult, el Tribunal Suprem ha obert el procediment per una possible revisió del cas i el Col·legi d'Advocats en defensa la seva innocència, com també diversos diputats, associacions i col·lectius. Unes proves d'ADN van poder demostrar que eren innocents d'un dels casos en què van ser condemnats. El Consell de Ministres té la petició d'indult sobre la taula. També s'hi inclouen unes seqüències d'un reportatge fet als Estats Units sobre un cas semblant, en què un home va passar 11 anys a la presó per una violació que no havia comès. En aquell cas, les proves d'ADN també en van demostrar la seva innocència.
La població d'Almeria de El Ejido s'ha vist immersa en greus enfrontaments iniciats pels veïns del poble contra els immigrants marroquins, després de l'assassinat de tres persones en un període de tres setmanes a mans d'immigrants. Grups incontrolats han atacat vivendes i establiments comercials regentats per marroquins i algunes ONG involucrades en la immigració, mentre s'ha acusat de la passivitat en la reacció policial a les autoritats polítiques. Els fets han posat de manifest les gran diferències econòmiques i socials en les que viuen les dues comunitats, i s'aproxima a les raons de fons que han motivat els atacs xenòfobs. Immigrants i espanyols han parlat durant els dies dels disturbis de les causes dels incidents i les possibles solucions al conflicte.
Jörg Haider ha estat durant setmanes a les portades dels diaris europeus a causa de la polèmica generada per la coalició del seu Partit Liberal amb el Partit Popular del govern austríac. Un equip del programa ha estat a Caríntia, el "land" que Haider presideix i on ha aconseguit més del 40% dels vots. El programa intenta esbrinar qui és Haider en realitat; un neonazi nostàlgic o un reformador liberal? i per què molts austríacs i gairebé la majoria dels votants de Caríntia voten a un partit qualificat d'extremista i xenòfob?. D'altra banda el reportatge també analitza la situació dels immigrants a Àustria davant les declaracions fetes en campanya electoral pels liberals de Jörg Haider, criticant la presència excessiva d'estrangers i garantitzant mesures més restrictives.
Tres mil nens de la India s'han organitzat per defensar els seus drets. Amb l'ajuda de diverses ONG han creat una mena de país imaginari que anomenen la "república de la infància", i han elegit un parlament i un govern. El reportatge se centra en la reunió que cada any fan els representants parlamentaris, arribats de diversos llocs del Rajastan. Durant uns dies, fan un balanç de la situació i valoren com ha anat la gestió. Fins ara, han aconseguit algunes lleis favorables i s'han convertit en un important grup de pressió tant a les fàbriques com a les escoles.
Tarja Halonen és la primera dona que accedeix a la presidència d'un país, Finlàndia, que és un clar exemple d'igualtat entre homes i dones, tot i que les dones no ocupen alts càrrecs d'empreses, tenen un sou inferior i el nivell de violència domèstica és molt elevat. Testimonis de diferents dones sobre el seu paper dins la societat en general, la família, la universitat i la política i anàlisi de com aquesta igualtat afecta la vida quotidiana dels homes, que es queixen de les ajudes i les facilitats que la societat ofereix a les dones. Reportatge amb motiu de la proximitat del Dia Internacional de la Dona Treballadora.
El sistema penal i penitenciari dels Estats Units ha sofert diverses reformes amb l'objectiu d'endurir-lo, tant augmentant les penes com introduint noves formes com el "three strikes", que condemna a cadena perpètua les persones que delinqueixen tres cops. La visita a diverses presons dels Estats d'Arizona i Tennessee mostren les diferents condicions en que es troben, el tracte que reben i l'increment de la mà dura, segons en la presó i Estat que estiguin els presos. Molts d'ells són condemnats per delictes considerats lleus, que en altres països no serien penalitzats. Aquest augment de reclusos a les presons ha donat lloc també a la creació de presons privades que abarateixen costos. Presos i responsables relacionats amb les presons han comentat els canvis legislatius introduïts i els sistemes utilitzats.
A Mataró hi ha més de 5000 habitatges buits, la majoria al centre històric. Un grup de joves de la ciutat, agrupats en el col·lectiu "Dret a sostre", intenta trobar una alternativa entre l'ocupació d'habitatges i el lloguer convencional i que en diuen masoveria urbana. Són persones que es neguen a hipotecar 30 anys de la seva vida per aconseguir emancipar-se i tampoc no els sedueix l'ocupació pura i dura. Proposen que els propietaris cedeixin un habitatge.
Membres del col·lectiu "dret a sostre" de Mataró, continuen la seva feina de buscar habitatges buits i d'intentar convèncer els propietaris perquè els cedeixin l'ús per un temps, tot i les negatives fins ara recollides. Dos dels membres del grup es traslladen a Ginebra, Suïssa, on es mostra un conjunt d'experiències al voltant de la recuperació de l'ús d'immobles buits.
La polèmica sobre alguns nens que són considerats reencarnacions de lames és un dels principals conflictes entre els tibetans i el govern de la Xina. És una lluita que barreja política i religió i alguns nens en són les primeres víctimes. Darrera la polèmica hi ha la intenció de prendre posicions per quan falti l'actual Dalai Lama, el líder carismàtic dels tibetans. I com a teló de fons, la situació del Tibet, en què la repressió i la immigració massiva de xinesos posa en perill la supervivència d'un poble i una cultura mil·lenaris. El cas més greu és el del Panchen Lama, un nen que va desaparèixer fa cinc anys per haver estat assenyalat pel Dalai Lama com la reencarnació de la segona figura religiosa del Tibet. Els xinesos han nomenat un altre Panchen Lama i han oficialitzat una altra reencarnació: el Reting Rimpoché, que seria la persona encarregada de trobar el pròxim Dalai Lama.
Reportatge que presenta el testimoni de diverses parelles de catalans i immigrants d'arreu del món que expliquen com es viu aquest mestissatge en el si de les seves famílies i com s'expressa cap a la societat. Molts immigrants parlen català, tenen una feina estable i han consolidat un cercle d'amistats entre els quals hi ha ciutadans del seu país i catalans. En la majoria d'aquestes parelles es manté també el substrat cultural del país d'origen de l'immigrant: en la música, en la cuina, en les festes, en l'dioma que es parla a casa. S'han integrat, però no han renunciat a la seva cultura. D'aquesta manera, s'ha configurat un mestissatge total per la suma de les dues cultures, una multiculturalitat que transmetren als fills.
A Catalunya es viu una bonança econòmica que ha reduït la taxa d'atur. El problema és ara per als empresaris, que no troben treballadors especialitzats per a sectors com la construcció, el metall i el tèxtil. El reportatge mostra les experiències d'empreses que fan cursos de formació a dones i a immigrants perquè puguin fer feines habitualment exercides per homes, com ara de paleta, fuster o torner. D'altra banda, mostra un grup d'alumnes de 4t d'ESO i com la majoria s'inclina per estudiar una carrera universitària abans que per cursar cicles formatius.
Barcelona / kosovo / moçambic.- seguiment del procés de selecció de personal fet per la delegació barcelonina de metges sense fronteres per als seus projectes. Msf selecciona els candidats més adients per a les diverses tasques mèdiques i de logística. Els candidats han de fer un curs de formació a la seu de msf on s'utilitza un país imaginat, "bembaland", per plantejar exercicis. Un cop fet el curs, han d'esperar que l'organització els cridi per a una missió específica. Aquest és el cas d'un jove infermer malagueny que es enviat a moçambic per treballar en els projectes sanitaris de msf en les zones afectades per les inundacions, i d'un metge anglès que va a kosovo per participar en la feina assistencial de msf a la població albanokosovar, gitana i sèrbia.
Marroc.- reportatge centrat en la problemàtica social que pateix la dona en aquest país. El passat mes de març, un projecte de llei de reforma de la "mudawana", una llei fortament influenciada per la religió musulmana que regeix molts aspectes de la vida privada i familiar de les dones, va provocar dues manifestacions de signe ben oposat: a rabat, milers de persones demanaven la reforma de la llei. En canvi, a casablanca, els integristes es van manifestar per desqualificar el projecte de reforma de la llei ja que el consideren un pla d'occident contrari a l'islam. Les dues manifestacions van demostar la fractura del país, un marroc que marxa a dues velocitats: la dels sectors progressistes i la dels més immobilistes, cada vegada més influenciats per l'islamisme radical. Pobresa, analfabetisme i corrupció són alguns dels trets que afavoreixen la implantació social de l'integrisme i també la marginació de les dones.
Mallorca.- polèmica pels projectes del govern balear de crear dos parcs naturals, un a la serra de tramontana i l'altre al llevant. Els propietàris de finques s'oposen a l'establiment de parcs protegits per la limitació que això pogués comportar als seus interessos i a l'especulació amb les terres. La crispació entre les associacions contràries a la creació de parcs i les forces polítiques partidàries de protegir els espais naturals amenaçats, va esclatar durant un ple municipal a l'ajuntament de son cervera quan un grup de 300 persones va boicotejar l'acte i amenaçar a l'alcalde.
Catlaunya.-la "banda dels peruans", que opera a les autopistes catalanes, ha fet quasi 100 robatoris aquest any. La concessionària d'autopistes acesa i la direcció general de la guàrdia civil han firmat un acord per tal d'encarar aquest estiu amb més seguretat per als usuaris, sobretot estrangers, de les autopistes. Aquest acord estableix, d'una banda, posar en acció dotacions de la guàrdia civil de paisà que patrullaran per l'autopista -operació "andino"- amb l'objectiu de dificultar les accions de la banda. D'altra banda l'unic delicte que se'ls hi pot imputar quan se'ls deté és el de furt, aconseguit quasi immediatament l'alliberament. La justicia i la policia reclamen més mitjans per a poder fer front als lladres de les autopistes.
Catalunya / itàlia.- la pesca del corall és una activitat tradicional a la costa de l'empordà que s'ha hagut de restringir per la sobreexplotació. La direció general de pesca concedeix molt poques llicències i la tendència és la de reduir-les cada cop més. Això ha fet que algunes pescadors de la zona i submarinistes ocasionals es dediquin a recollir corall de forma furtiva. En algunes zones protegides, com les illes medes o el parc natural del cap de creus, vigilades per agents rurals, l'explotació dels corall està prohibida fins i tot per als pescadors amb llicència. Els furtius intenten evitar els agents rurals i pescar el corall. Tot el corall obtingut, de forma legal o no, es enviat al poble italià de torre del greco, on es fan joies amb aquest material.
El Salvador.- Durant els anys 80 l'exèrcit va robar molts infants de les seves famílies, i en molts casos els va donar en adopció. Els seus parents no van poder reclamar aquests infants fins a la signatura de l'acord de pau el 1992 que va posar fi a la guerra civil. L'associació pro-búsqueda, creada el 1994 i promoguda pel capellà jesuita jon cortina, ha solucionat 183 casos d'infants desapareguts i segueix investigant els casos pendents. Inclou el testimoni d'infants robats per l'exèrcit, que han estat adoptats i han retrobat les seves famílies biològiques.
Convertir en electricitat l'energia del sol. Una tecnologia sofisticada per alimentar els satèl·its que és ara cada cop més a l'abast de tothom. El sol és una font d'energia gairebé desaprofitada. L'energia que ens en arriba és tan gran que, si poguéssim aprofitar l'energia que en una hora el sol envia a la superfície de la terra, seria suficient per a tota la humanitat durant un any. L'energia del sol és abundant, inesgotable, renovable , gratuïta, neta... I per captar-la i convertir-la en energia elèctrica cal un material, el silici, dels més abundants a la terra, un dels components de la sorra. Sorra i sol que podrien arribar a donar part de l' energia que necessitem. Electricitat que pot emmagatzemar-se en bateries, o que pot ser enviada i distribuida a través de la xarxa elèctrica. El reportatge mostra algunes de les experiències que existeixen a Catalunya.
El reportatge narra com, en menys d'un mes (del 4 al 30 de setembre), la Fura dels Baus i el Liceu donen forma a "d.Q. Don quijote en Barcelona". Seguint el dia a dia dels assajos, el reportatge revela, des del repte tècnic per al teatre que assumeix una producció de característiques espectaculars, fins a la dificultat que té per als cantants interpretar una òpera nova. L'evolució del muntatge s'explica a través dels impulsors de la producció (la fura) i dels col·lectius tècnics i artístics del teatre. Cantants, cor, músics... Narren l'experiència que viuen conjuntament amb els mateixos creadors de l'obra, fet que només és possible amb una òpera contemporània.
El trasllat i l'enterrament de l'home dissecat conegut internacionalment com el negre i presentat com un guerrer boiximà del Kalahari: una repatriació iniciada gràcies a la campanya del metge de Cambrils, Alphonse Arcelin, que s'oposa a la seva exhibició al Museu Darder de Banyoles.
Amb la revolució digital a Catalunya, hi havia seriosos problemes per trobar treballadors qualificats en les àrees d'informàtica, telecomunicacions, etc. No només eren necessaris els perfils més tècnics (enginyers o tècnics superiors), sinó també aquells més propis de carreres humanístiques, que també eren imprescindibles dins aquesta "nova economia" sorgida des de l'aparició d'internet. Faltaven economistes, documentalistes, periodistes, etc. que haguessin fet el "clic" cap a aquesta cultura digital. El reportatge investiga les causes d'aquest dèficit a Catalunya i mostra els problemes de les empreses del sector per contractar bons professionals fent un recorregut exhaustiu pels despatxos de les diferents empreses instal·lades al World Trade Center de Barcelona, la nova seu de moltes de les empreses més vinculades a la revolució digital.
El fenomen de la immigració il·legal de Mèxic als Estats Units, els coneguts com a "espaldas mojadas", havia crescut de manera espectacular. El 1999, 800.000 persones van intentar passar la frontera des d'Agua Prieta, a Mèxic, fins a Douglas, als Estat Units. El reportatge mostra la situació a les dues bandes de la frontera, on els propietaris de ranxos o hisendes se sentien amenaçats. Alguns ranxers nord-americans demanaven la protecció de l'exèrcit perquè se sentien envaïts i, segons la constitució, tenien dret a protecció. Alguns havien organitzat caceres d'immigrants per les seves terres. Hi havia ranxers de la frontera mexicana que pensaven de vendre la propietat i anar a un altre lloc. A Agua Prieta el diner negre que generava el pas d'immigrants engrandia la ciutat, perquè era allà on els "espaldas mojadas" contactaven amb el guies, coneguts com a "polleros" o "coyotes", que, a canvi de diners, els ajudarien a passar.
La presentació de l'avantprojecte del Pla Hidrològic Nacional per part del govern de Madrid va provocar un seguit de reaccions que, a primera vista, semblaven un simple enfrontament entre territoris cedents d'aigua i territoris receptors. Com que el nucli central del pla era el transvasament d'una gran quantitat d'aigua del riu Ebre a la franja costanera mediterrània, la polèmica va semblar que se centrava en l'oposició d'Aragó al transvasament. Però a Aragó, malgrat la unanimitat contra el transvasament, hi havia una profunda divisió entre la gent que volia que fessin tot d'embassaments i regadius i la que vivia al Pirineu i s'oposava a veure negades les seves valls. Entre els murcians encara era més forta la unanimitat en demanda que els portessin aigua de l'Ebre, però una petita minoria d'ecologistes i gent de la universitat deien que això encara agreujaria més els problemes gravíssims de la conca del Segura.
L'assassinat d'Ernest Lluch va provocar una repulsa unànime de tota la societat catalana. ETA va tornar a actuar, una vegada acabada la treva. Les persones assassinades ja eren 21. "30 minuts" va elaborar un qüestionari d'urgència entre persones significatives del món de la cultura i del pensament, entre periodistes destacats i entre representants de la societat civil. Es tracta d'una reflexió col·lectiva sobre el fenomen de la violència i les possibles sortides d'un conflicte que cada cop semblava més enquistat. Les qüestions que es van plantejar als entrevistats eren: Què pretén ETA amb aquesta ofensiva? Quina era la postura d'Ernest Lluch sobre el País Basc? Què cal fer per acabar amb la violència? Calen mesures polítiques? Amb qui s'hauria de dialogar i de què? Qui té la responsabilitat d'arribar a la pau?
Amb motiu del 25è aniversari de la mort de Franco es va fer un reportatge sobre les víctimes del franquisme, en un intent de recuperar la memòria històrica. Set persones de diverses procedències, declarades "desafectes" al règim perquè van lluitar per defensar la República, ens expliquen com van ser els anys de presó, de treballs forçats a pic i pala, construint tota mena d'obres públiques, i el buit social amb què es van trobar en tornar a casa.
Reportatge que mostra la violència als territoris ocupats i l'activitat d'alguns sectors progressistes israelians que s'enfrontaven a l'exèrcit. Des de l'inici de la Intifada, a meitats de setembre del 2000, bombardejava ciutats com Hebron, Betlem o Ramallah, alhora que ofegava la vida quotidiana dels palestins i no els deixava sortir dels seus pobles i ciutats.
Antonio García Barón va tornar a Montsó, Osca, per primera vegada després de 65 anys d'exili. Es va allistar voluntari amb 14 anys a la columna Durruti per lluitar a la Guerra Civil, el van capturar a França els nazis i va sobreviure a l'infern de Mauthausen: va passar 5 anys en un dels camps d'extermini més terribles. Els últims 50 anys havia viscut a la selva de l'Amazònia, a Bolívia, en unes cabanyes al costat del riu Quiquibey. Ara, però, considerava que ja era el moment de tornar al seu poble i d'acabar el seu llarg exili. Antonio tenia un compromís que havia de complir: havia promès que explicaria al món les informacions que li va donar el comandant del camp abans de suïcidar-se. Amb aquestes dades va elaborar un informe en què sol·licitava que es revisés la responsabilitat de l'Espanya franquista en els crims que va cometre l'Alemanya nazi.
L'ONU pretenia reduir la pobresa extrema a la meitat del 2001 al 2015. Segons dades de l'organització, hi havia 2.800 milions de persones que vivien en estat d'extrema pobresa, és a dir, que el 56% de la població mundial era pobre. Però què es feia per fer realitat aquest objectiu? La humanitat mai no havia estat tan rica, materialment i en coneixements; ni mai havia disposat de tants mitjans per lluitar contra l'exclusió i la pobresa. Malgrat això, l'esquerda entre els rics i els pobres no havia disminuït, sinó que s'havia incrementat. Els objectius de reduir la pobresa no s'aconseguien. Per il·lustrar la problemàtica al continent africà, es presenta un reportatge sobre Burkina Faso i Ghana. A tots dos països, com a la majoria de països africans, s'havien aplicat les polítiques d'ajust estructural, imposades pel Banc Mundial i pel Fons Monetari Internacional com a condició per donar crèdits.
Reportatge que mostra la peripècia dels immigrants il·legals que arriben en patera a les costes del Camp de Gibraltar i Tarifa. Si no s'ofeguen durant la travessa i si un cop a la platja la Guàrdia Civil no els ha detingut per retornar-los al seu país d'origen, es converteixen en persones espantades, afamades i desorientades que molts cops són víctimes de les màfies, que trafiquen amb elles; n'hi ha que acaben detinguts per la policia. Els habitants del Camp de Gibraltar van organitzar una xarxa solidària d'ajuda que els permetia cobrir les necessitats bàsiques i seguir el camí cap el seu destí. Ciutadans privats, l'Església i ONG com Metges sense Fronteres, Algeciras Acoge, Associació pro Drets Humans i la Creu Roja intentaven donar una resposta que l'Estat, d'una manera premeditada, no facilita. A més a més, amb lleis com la d'estrangeria, que afavoreixen les màfies, no es dóna resposta a les necessitats dels immigrants ni s'evita que arribin.
Nicolasa i Berta Quintreman són dues germanes de més de 70 anys de l'ètnia maputxe pehuentxe que viuen a la comunitat de Ralco Lepoy, a la zona de l'Alto Bio Bío, a Xile. S'han convertit en un símbol de la resistència contra la construcció d'una gran presa hidroelèctrica d'Endesa. Ja s'havia començat a construir el mur de la presa, però set famílies maputxes continuaven rebutjant permutar les seves terres, cosa que sí que havien fet les altres vuitanta-tres famílies afectades. Durant la dictadura de Pinochet, el règim es va apropiar les terres comunals dels maputxes i les va vendre a baix preu a empreses forestals i agrícoles. Ara hi havia desenes de conflictes oberts, amb freqüents enfrontaments dels indígenes amb els carrabiners. Hi havia ferits, presos i processats. La lluita dels maputxes per la terra és aferrissada, perquè és la base de la seva cultura i la seva religió.
Al món hi ha més 3.000 llengües en perill d'extinció. El 2001 va ser l'Any Europeu de les Llengües. Hi ha llengües que lluiten per la supervivència i hi havia estats que no estaven disposats a firmar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. L'occità és una llengua germana bessona del català. Occitània, el territori on es parla l'occità, viu a cavall de tres estats: ocupa un terç del territori de França i el saben parlar prop de tres milions de persones; s'estén per dotze valls alpines del Piemont italià, i és la segona llengua territorial de Catalunya: és occità l'aranès que es parla a la Vall d'Aran. L'occità, llengua romànica, va ser la primera en producció literària i la llengua de cultura a Europa; era la llengua de les poesies i cançons dels trobadors. L'estat francès ha negat l'occità i l'ha convertit en "patuès".
Història de dues noies que després de passar-se quatre anys pràcticament sempre al carrer decideixen posar fi a aquesta carrera desenfrenada i incorporar-se al món adult per la porta de la "normalitat". S'havien passat quatre anys fugant-se de casa, sense anar a l'escola; havien viscut d'esquena a la societat. Naïs Rojas i Yasmine Romeu, de 18 anys, es van autofilmar i van filmar el seu entorn (família, amics, feina...) durant els primers quatre primers mesos del viatge cap al món adult. Van aconseguir 120 hores de vídeo. Les adolescents analitzen davant la càmera i amb la càmera els seus anys de bogeria en un món irreal i el dolorós aterratge al món real. Una educadora (Alícia Gómez) i una psicòloga (Rosa Patino) del serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona (barri del Clot) les van ajudar a reflexionar i a entendre el seu passat i el seu present com a pas previ a la batalla amb el futur. Les gravacions es van convertir en una eina educativa perquè les analitzaven conjuntament les
Hollywood és la imatge del cine, principalment del cine de masses, que es ven a tot el món. Amb una indústria que mou milions, atreu tothom que vulgui fer qualsevol cosa relacionada amb el cine. Hollywood començava a trobar un nou filó oferint productes destinats a una part important de la seva població: els hispans. "Lo latino vende" i la ciutat es preparava per a la festa dels Oscars. Per primera vegada es nominava un actor espanyol, Javier Bardem, i també es va nominar com a millor film de parla no anglesa la mexicana "Amores perros", d'Alejandro González Iñarritu. Hollywood també volia canviar d'imatge, renovar-la: al famós Sunset Boulevard s'hi construïa un gran complex amb un teatre nou on a partir de l'any següent es faria la cerimònia dels Oscars. Aquesta renovació afectava sobretot un sector de la població: a milers d'indigents els van expulsar cap a altres llocs.
Malgrat els 24 anys de democràcia, i tot i haver-hi una solemne recomanació del Parlament Europeu als països de la Unió Europea, ni a Espanya ni a Catalunya s'ha regulat encara el dret a la identitat sexual. Els transsexuals tenen moltes dificultats per canviar-se el nom o el sexe al DNI, i la sanitat pública no té regulada la cobertura dels tractaments endocrí, psiquiàtric o quirúrgic dels transsexuals. Aquest col·lectiu poc nombrós i poc organitzat viu la seva transsexualitat pràcticament en la clandestinitat. El reportatge fa un seguiment de la vida de cinc transsexuals femenines, persones que ja de ben petites van descobrir que vivien amb un sexe equivocat. De petites van patir l'escarni i el menyspreu; de grans han viscut rodejades d'un ambient social aparentment tolerant, però han conviscut amb els entrebancs per trobar feina, amb la incomprensió familiar i amb les dificultats legals per viure com a dones.
A Morella, alguns animals de granja van morir atacats per cànids i això va fer ressuscitar el temor a la reaparició del llop, un animal que, igual que a Catalunya, feia gairebé cent anys que havia desaparegut de la zona. Es va organitzar una batuda en què no es va abatre cap llop, sinó un gos assilvestrat. La prohibició de l'ús de verí i el fet que hagués deixat de ser catalogat com a fera va provocar un augment de la població de llops, que recolonitzaven territoris d'on ja havia desaparegut. Es calculava que n'hi havia uns dos mil exemplars. A la reserva de la Sierra de la Culebra, a Zamora, un dels llocs amb més densitat de llops de tot Europa, els freqüents atacs de llops als ramats de la zona van desfermar la polèmica entre els defensors de la presència del llop i els ramaders, que reclamaven una política de subvencions més eficaç.
Malgrat les pressions de la comunitat internacional, el règim talibà va destruir les estàtues dels budes de Bamian. La situació de les dones i dels drets humans, la producció de drogues o la negativa a entregar Bin Laden van motivar sancions del Consell de Seguretat de l'ONU. Francesc Vendrell, representant personal del secretari general de l'ONU Kofi Annan, va tenir un paper cabdal en les negociacions de la comunitat internacional i el règim dels talibans.
L'operació Còndor és l'aliança secreta subscrita per les dictadures llatinoamericanes (Xile, Brasil, Argentina, Uruguai, Paraguai i Bolívia) per eliminar els seus oponents a qualsevol lloc del món, inclosos Europa i els EUA. El reportatge es basa en documents oficials nord-americans secrets fins aleshores, i en documents dels serveis d'espionatge i de les policies secretes de les dictadures dipositats al Palau de Justícia d'Asunción, al Paraguai (són els arxius del terror, descoberts per Martín Almada). De la investigació es desprèn que els Estats Units, que havien donat suport a les dictadures, estaven al corrent d'aquells crims. El 1998, Augusto Pinochet va ser detingut a Londres per ordre del jutge espanyol Baltasar Garzón. L'acusació contra l'exdictador xilè era haver comès crims contra la humanitat dintre del marc de l'"operació Còndor".
Amb els acords de pau a Irlanda del Nord va començar un camí llarg i difícil. La pau estava basada en un fràgil joc d'equilibris i compensacions que havia posat diverses vegades tot el procés en la corda fluixa. El reportatge mostra com es vivia el procés de pau. S'entrevista Ian Paisley, es parla amb terroristes alliberats gràcies als acords de pau i es visita la presó de Maze, símbol de la repressió i aleshores buida. Els reporters també van patrullar per Belfast amb policies perquè expliquessin com vivien la gran reforma que els exigien els acords. També es visita les víctimes de l'atemptat d'Omagh i s'entrevista el representant a la ciutat del braç polític de l'IRA Autèntic; es parla amb orangistes, contraris als acords de pau, i es fa un seguiment de les investigacions sobre el Bloody Sunday.
Repàs del procés judicial de Joaquín José Martínez, que acabava de ser absolt a Tampa (Florida, EUA) d'una doble acusació d'assassinat que l'havia mantingut durant anys al corredor de la mort. La primera part del programa resumeix el judici en què el van absoldre i inclou entrevistes exclusives amb el seu pare, amb l'advocat defensor i amb el mateix Joaquín José, realitzades després de l'alliberament, i una entrevista amb el jutge que va presidir els dos judicis, tant el que va acabar amb la condemna a mort com el que va culminar amb l'absolució. També s'ofereix una àmplia crònica dels esdeveniments de l'última setmana i de tota la peripècia judicial i humana de la família Martínez. La segona part resumeix el reportatge emès en el "30 minuts" al gener del 1998 en què s'analitzava el cas de Joaquín José Martínez.
Christian, Fernanda, Gladys, Manuel i Fredy són equatorians. Uns tenen papers; els altres, no. Uns tenen la família aquí i els altres la tenen a l'Equador. Uns tenen feina i els altres, no. Uns volen quedar-se i els altres somien a tornar. A partir del 1996, però sobretot en els últims dos anys, milers d'equatorians havien marxat del seu país a causa de la crisi econòmica i política. Com que els era relativament fàcil entrar a Espanya perquè hi havia un conveni que els permetia entrar com a turistes, molts van venir cap aquí. Es creia que a Catalunya n'hi havia uns 40.000 i era el col·lectiu d'estrangers que creixia més ràpidament. La majoria encara no havien pogut legalitzar la seva situació, però començava a haver-hi moltes famílies senceres. Els locutoris telefònics es van convertir en el cordó umbilical que els mantenia units amb la seva gent. La cabina és el confessionari i el racó de les mentides pietoses dels immigrants.
Al juliol del 2001, el Grec, el festival d'estiu de Barcelona, va celebrar la 25a edició, un aniversari que va servir per repassar el panorama teatral de Catalunya i la memòria escènica del país dels últims 25 anys. Des de la primavera del 1976 --als inicis de la transició política--, en què es va fundar l'Assemblea d'Actors i Directors, fins a la creació de les grans infraestructures dels últims anys: el TNC, a la plaça de les Glòries, i el nou Lliure, al Palau de l'Agricultura de Montjuïc. El reportatge recupera imatges històriques d'aquell primer Grec del 1976, que la professió teatral va muntar de manera autogestionària, i també de l'ampli moviment de solidaritat amb els actors d'Els Joglars empresonats per la representació de "La torna".
Reportatge sobre els castellers, que en aquells moments estaven en un nivell altíssim tant de qualitat dels castells com de rivalitat entre les 61 colles que hi havia. Inclou imatges d'arxiu dels orígens d'aquesta tradició i també opinions dels diferents caps de colla, d'un sociòleg i d'un investigador casteller.
Reportatge sobre la contractació d'immigrants en origen que duia a terme el sindicat Unió de Pagesos des de feia tres anys. Aquell estiu van contractar més de 300 colombians i gairebé 300 marroquines per recollir i seleccionar fruita a Lleida, ja que els parats catalans no valoren les feines agràries. Els contractes comportaven el compromís dels immigrants de tornar al seu país després d'haver acabat la feina. Inclou opinions d'immigrants i empresaris. També es mostra l'experiència d'un empresari de l'hostaleria que, pel seu compte, va decidir anar a Bulgària a buscar personal qualificat per al seu establiment.
Programa especial que analitza els atacs terroristes que van destruir les Torres Bessones i una part del Pentàgon el 2001. Es divideix en tres parts. La primera recull els fets i les primeres reaccions a l'atemptat, i s'hi fan servir moltes imatges de videoaficionats. La segona analitza com es van poder eludir les mesures de seguretat i el sistema d'espionatge dels Estats Units. La tercera part fa un recorregut per diverses organitzacions del món àrab i analitza els motius d'un odi que ha portat un grup d'homes a morir i a matar milers de persones per la causa islàmica.
Programa especial sobre la situació de l'Afganistan amb entrevistes a exiliats afganesos a París, que parlen de com veuen la possibilitat d'un atac nord-americà al seu país, després dels atemptats terroristes als Estats Units, l'11 de setembre del 2001. La majoria són contraris al règim fonamentalista dels talibans i una gran part donen suport a l'Aliança del Nord, que fa poc va perdre el seu líder, el comandant Massud. La majoria es mostren preocupats per la possible acció nord-americana a l'Afganistan, ja que pot empitjorar la situació del seu poble i pot ser vista com una invasió. També creuen que pot donar nous elements de suport als fonamentalistes islàmics de diferents països, sense que sigui cap pas endavant o de futur per resoldre els problemes del seu país.
Programa especial sobre la crisi internacional originada pels atemptats dels Estats Units de l'11 de Setembre. Entrevista a especialistes de diversos àmbits (polític, militar, intel·lectual) que responen a qüestions derivades dels efectes de l'atac terrorista contra els EUA: Com afectarà el conflicte Espanya? Hi haurà participació de tropes espanyoles en les operacions militars? A què ens obliga el fet de ser membres de l'OTAN? Quan es tracta de radicals islàmics, una acció militar té algun sentit dissuasori? Quina és la situació de l'integrisme a Espanya? Hi ha terroristes islàmics "dorments"?
Un equip del programa va ser un dels primers a entrar al nord de l'Afganistan, la zona controlada pel Front Unit, una coalició de forces afganeses que lluitava contra els talibans i que controlava aproximadament un 10% del territori. Durant deu dies, l'equip va poder captar alguns aspectes de la realitat d'aquesta part de l'Afganistan, que es movia entre la rutina diària i els preparatius de guerra, entre les maniobres polítiques i la lluita per sobreviure a la pobresa i la sequera. Panoràmica d'un país que ha patit molt i que es preparava, amb més esperança que por, a ser testimoni de la caiguda del règim dels talibans i també de l'inici d'un futur encara molt incert, però que la majoria veia amb esperança.
Els atemptats contra les Torres Bessones i el Pentàgon de l'11-S van provocar un sentiment patriòtic i de total suport al govern de Bush entre la població nord-americana. Un 84% dels nord-americans creien que una intervenció militar a l'Afganistan era l'única resposta possible per evitar més atacs terroristes. Els diaris nord-americans també donaven suport a la guerra i algunes publicacions, fins i tot, com la "National Review", creien que calia atacar Saddam Hussein i tots els països que poguessin donar alberg al terrorisme. D'altra banda, els ciutadans de Nova York i de la resta dels EUA tenien por d'un atac biològic i l'allau de demandes de màscares antigàs i antibiòtics per a l'àntrax era impossible de satisfer. El documental mostra opinions de periodistes, ciutadans, membres de l'exèrcit i la mare d'una noia desapareguda a l'atemptat del World Trade Center. També inclou imatges de la celebració del Columbus Day i d'una manifestació pacifista contra la guerra.
En només un any, Holanda va legalitzar la prostitució, l'eutanàsia i el matrimoni entre persones del mateix sexe, i ho va fer amb el suport d'aproximadament el 80% de la població. A més, feia 23 anys que estava legalitzat el consum de drogues toves en els "coffee shops" i en feia 5 que hi havia narcosales perquè els toxicòmans tinguessin un lloc per drogar-se amb condicions higièniques acceptables i evitar malalties per contagi. El reportatge recull opinions dels holandesos tant a favor com en contra d'aquesta política de tolerància, pionera al món.
Reportatge sobre la ciutat de Melilla, on la meitat de la població és musulmana. Els habitants diuen que hi ha una bona convivència entre jueus, catòlics i musulmans, però aquests últims creuen que encara reben tracte discriminatori. A més, Melilla obtenia grans guanys amb el contraban amb el Marroc, cosa que podia canviar ben aviat amb l'equilibri d'aranzels i podia afegir més misèria. Tot això feia que el futur de la ciutat fos incert i que els líders espirituals de totes les comunitats cridessin a la tolerància i el respecte.
Reportatge sobre el retorn a la "normalitat" de Jalalabad, la capital de la regió oriental de Nangarhar, territori dels paixtus --l'ètnia majoritària al país, la mateixa a què pertanyen els talibans--, tot i la gran quantitat d'homes armats al carrer i els bombardejos nord-americans continus i pròxims contra bases d'Al-Qaeda. A Jalalabad, una zona conservadora on la religió es confon amb l'estricte codi ètic de l'ètnia, les dones no s'han tret la burca i continuen tancades a casa; d'homes, costa molt trobar-ne d'afaitats. Activitats com la represa de la ràdio i la televisió, i escoltar música en públic, tornen lentament i amb cautela.
Últimament s'havia vist com es feia servir el nom de Déu per justificar la violència, fins i tot per justificar les guerres. No era un fenomen nou en la història. En nom de Déu s'han fet croades, condemnes a la foguera dels tribunals de la inquisició, conquestes colonials i s'han exterminat pobles. El reportatge presenta tres corrents religiosos i/o espirituals que parlen de déus amb noms diferents i utilitzen llenguatges i símbols diversos, però que comparteixen un fons en el contingut i s'assemblen força en moltes de les tècniques que fan servir: el silenci, la meditació, el coneixement d'un mateix, la supressió de l'egoisme individual... Una mostra dels milions de persones que, a tot el món, s'esforcen per construir, dia a dia, un camí per avançar-hi junts i que ens porti a l'harmonia, l'amor i a la pau.
Entrevistes amb intel·lectuals que vivien entre les cultures occidental i musulmana. Cap d'ells veia inevitable el xoc de civilitzacions. Tots creien que no es pot parlar d'un sol islam, que els països musulmans són molt plurals i tenen objectius molt diferents. També consideraven que els fonamentalistes islàmics són una minoria incapaç de mobilitzar la majoria de la població musulmana, que és qui ha pagat en primer lloc les conseqüències de la violència terrorista. Tots tenien en comú la voluntat de diàleg amb l'altra civilització i durant el reportatge parlen dels temes que semblen separar les dues civilitzacions: la democràcia, la separació entre la religió i l'estat, la modernitat o la tradició, els drets de la dona, el fonamentalisme. Vitalment optimistes, amants de l'altra cultura, creien que el xoc de civilitzacions és una entelèquia absurda i que les diferències entre les dues cultures són perfectament superables a través del diàleg i de l'exercici de la tolerància.
Un treball d'investigació i recerca que treu a la llum uns fets que s'han mantingut tancats en el silenci de la repressió de Franco: la desaparició de nens fills de republicans i la separació forçosa de les seves famílies.
Reportatge sobre Palestina que intercala imatges de la realitat amb fragments de l'obra de teatre "Històries sota l'ocupació", de la companyia de teatre Al-Kasaba, de Ramallah, que repassava amb sarcasme la dramàtica situació que viuen els palestins. Des que havia començat la segona intifada, 16 mesos abans, havien mort 1.100 persones, 800 de les quals eren palestins. Aquests es queixaven que els governs europeus i nord-americà no es pronunciaven en contra de l'ocupació amb tancs israelians que vivien Gaza i Cisjordània. També es queixaven de la reclusió de Yasser Arafat a Ramallah i de la seva incapacitat per dirigir el país i aturar els atacs suïcides dels terroristes de Hamas. La destrucció de les infraestructures palestines i la falta de respecte dels drets humans, tant per part d'Israel com de l'Autoritat Palestina, feia molt difícil pensar en la fi del conflicte.
A començaments de segle, l'Argentina era una potència mundial. L'any 2002 s'estava quedant sense classe mitjana: 14 milions de persones, un 40% de la població, vivien sota el llindar de la pobresa. La crisi econòmica argentina s'explica per una barreja de variables: una corrupció política i judicial descarada, una privatització de les empreses públiques ràpida i salvatge, una despesa pública irracional i una moneda --el peso-- lligada totalment al dòlar, cosa que va afavorir la importació de productes i serveis i va destruir la indústria argentina, i amb això milers de llocs de treball. La recessió va enviar a l'atur milions de persones, va liquidar milers d'empreses, va empobrir la classe mitjana i va excloure del sistema els parats i els més pobres. Pràcticament tothom va baixar un graó en l'escala social. També el mateix estat argentí estava pauperitzat. A causa de l'alt endeutament i la falta de diners, era incapaç de garantir els subministraments mèdics als hospitals o la insulina
Ens acostem a un poblat que viu dins, però fora mà de la capital catalana, Can Tunis. En aquesta barriada ubicada a tocar del cementiri de Montjuïc hi viuen un centenar de famílies gitanes que es veuen obligades a abandonar la zona atès que el Port de Barcelona reclama els terrenys. Seguint les històries del Tío Bolo com a fil conductor, mostrem les preocupacions i il·lusions de la gent del barri.
A Catalunya havien començat a sorgir diverses iniciatives de banca i fons d'inversió ètics. L'objectiu era construir opcions de banca alternatives, pràctiques i positives més enllà de l'afany de lucre. Una d'aquestes iniciatives era COOP57, una cooperativa de crèdit que facilitava finançament als seus socis, cooperatives i associacions, i que també oferia la possibilitat que estalviadors particulars hi dipositessin diners a canvi d'un interès raonable. El fons d'inversió ètic de Morgan Stanley el gestionava una comissió ètica que intentava garantir l'ús dels diners segons determinats principis. La fundació Un Sol Món, de Caixa Catalunya, mostrava quina era la realitat del microcrèdit a Catalunya i es dedicava a finançar projectes d'inserció social de persones amb risc de caure en l'exclusió social.
Israel vivia immers en una onada de por sense precedents des de la guerra del Yom Kippur, del 1973. Els atemptats suïcides, que només al març havien causat 125 morts a Israel, van provocar un autèntic clam popular de revenja. Amb un ampli consens social, Sharon va llançar l'ofensiva més forta als territoris ocupats des que Israel els va conquerir el 1967. Eren molt pocs els israelians que creien que hi podia haver una solució militar per a la qüestió palestina. El punt àlgid de l'"operació Mur Defensiu" va coincidir en el calendari jueu amb les festes patriòtiques d'Israel: el de Dia de l'Holocaust, el Dia dels Soldats Caiguts i la festa de la independència. Una prova d'aquesta inseguretat nacional era la venda d'armes a particulars. S'inclouen entrevistes amb l'exprimer ministre Ehud Barak, i l'exministre d'Afers Estrangers israelià Shlomo Ben-Ami.
La Catalunya Nord, a la regió del Llenguadoc-Rosselló, va ser un dels llocs on el Front Nacional de l'ultradretà Jean-Marie Le Pen es va imposar en la primera volta de les eleccions presidencials. Immigrants, fills d'immigrants i votants d'esquerres es van mobilitzar contra Le Pen a la Catalunya Nord i a París. Per la seva banda, els militants del FN preparaven la segona volta i molts van anar a París per assistir a una concentració. Els “pieds-noirs”, francesos expulsats d'Algèria després de la seva independència, molts d'ells instal·lats a la Catalunya Nord, eren un dels grups que donaven suport al FN.
Reportatge dedicat al conflicte per la sobirania de Gibraltar, que ocupava els governs britànic i espanyol. El programa presenta les raons que tenien els gibraltarenys per oposar-se a qualsevol acord sobre la seva sobirania que no considerés la seva opinió, i les del govern gibraltareny, que no volia participar en les negociacions a què l'havien convidat. Era imminent que Espanya i el Regne Unit compartissin la sobirania sobre el penyal. Els britànics volien que aquesta sobirania compartida fos per sempre; els espanyols, que fos un període transitori fins a una sobirania plena espanyola; els gibraltarenys volien continuar com fins aleshores, depenent exclusivament del Regne Unit. El reportatge recull les opinions del ministre d'Afers Exteriors espanyol Josep Piqué i del ministre principal gibraltareny Peter Caruana.
Hugo Chávez va pujar al poder amb un ampli suport electoral i popular, però en va anar perdent. Pels uns, a causa dels seus errors, de l'autoritarisme i per voler imposar una revolució que ell anomena "bolivariana". Pels altres, perquè es va enfrontar a les velles maquinàries corruptes i volia canviar les coses en favor del poble. Tot això va donar lloc a un cop i a un contracop d'estat, a l'abril, que va deixar el país profundament dividit i el va situar en un clima de guerra civil. En el reportatge es dóna veu a tots els sectors i s'explica, a partir dels fets concrets, com es va arribar a aquella situació. Des del palau de La Casona --residència de Chávez-- fins al barri més marginal, se segueixen els escenaris del conflicte i s'exposa l'opinió tant dels protagonistes de l'enfrontament com dels analistes que van seguir els fets més de prop.
Anàlisi de l'estat d'implantació d'energies netes o alternatives al transport per substituir l'ús de derivats del petroli en els automòbils per complir el tractat de Kyoto i reduir l'emissió de gasos contaminants a l'atmosfera i evitar l'efecte hivernacle. Presentació d'alguns projectes europeus per reduir la dependència energètica del petroli. El reportatge també inclou un seguiment del primer ral·li de vehicles propulsats amb energia solar fet a Catalunya.
Catorze anys després de començar les primeres reformes a Ciutat Vella, el districte havia viscut una transformació profunda. Es van enderrocar centenars d'edificis, es van crear espais nous com ara la Rambla del Raval i milers de persones van canviar els seus habitatges vells per pisos nous cedits per l'administració. L'Associació de Veïns en Defensa de la Barcelona Vella van denunciar la destrucció de l'estructura medieval de la Barcelona antiga i de nombrosos monuments catalogats com a historicoartístics, especialment al barri de Santa Caterina i al Raval. Els responsables de l'ajuntament afirmaven que la intervenció massiva i la política d'enderrocs era necessària per oxigenar els barris de Ciutat Vella, crear places públiques i eliminar centenars d'habitatges insalubres i impossibles de rehabilitar.
Espanya és el país on hi ha més detinguts acusats de pertànyer a l'organització terrorista Al-Qaeda i d'estar vinculats amb els atemptats de l'11-S. Arran de l'"operació Dàtil", efectuada per la Policia Nacional i instruïda pel jutge Baltasar Garzón, s'han empresonat 11 musulmans espanyols d'origen sirià sospitosos d'estar relacionats amb l'acció terrorista. A la resta de països, Al-Qaeda sembla una organització terrorista invisible tant per a la policia com per a la justícia. Als EUA, malgrat els milers de detencions, només hi ha un processat en relació amb els atemptats, Zacarias Moussaoui. El reportatge repassa i analitza els motius de l'èxit de l'operació policial espanyola en contrast amb el debatut fracàs de l'FBI i de la CIA. Una de les claus és que Espanya té una brigada de policies que investiga grups islàmics radicals des del 1956.
A Menorca volen un model de turisme que no destrueixi el patrimoni natural de l'illa i que no faci desaparèixer les activitats tradicionals que n'han marcat la cultura. Menorca és reconeguda per la Unesco com a reserva de la biosfera i té protegit bona part del territori. La meitat de les terres són propietat d'unes quantes famílies de la noblesa i ja fa anys que va començar un conflicte entre el dret d'accés, dels menorquins i dels visitants, a tot allò que és patrimoni públic i el pas pels camins privats per arribar-hi. El camí de cavalls, un camí històric de circumval·lació de l'illa, ha estat reivindicat anys i anys i ha sigut motiu d'enfrontament i conflictes amb els propietaris de les terres. Als camins que porten a platges verges, els propietaris hi han posat peatges que barren el dret de pas. El 1999, en les eleccions autonòmiques, es va capgirar el mapa polític a les illes i els que sempre havien manat van passar a l'oposició.
La polèmica generada per la construcció d'una mesquita en un solar al centre de Premià va fer disparar totes les alarmes polítiques i socials. El 18 de maig del 2002, una manifestació de dos mil veïns contra la construcció de la mesquita va tenir com a portaveu Josep Anglada, un conegut exmembre de la ultradreta espanyola i líder d'un partit acusat de xenòfob i racista. Dies abans hi havia hagut una altra manifestació de signe contrari, per la tolerància i pel dret dels musulmans a construir la mesquita. L'ajuntament parlava de fractura social. Era un conflicte difícil de resoldre, perquè els musulmans tenien tots els drets legals per construir: l'empara de la constitució (que protegeix la llibertat religiosa), un solar de la seva propietat i la llicència d'obres de l'ajuntament per construir-hi. Els opositors, però, van aconseguir unes vuit mil firmes i reclamaven a l'ajuntament que no deixés construir la mesquita a Premià. L'administració, per la seva banda, va buscar solucions inter
Reportatge dedicat a les conseqüències dels atemptats de l'11 de setembre contra les Torres Bessones del World Trade Center de Nova York i el Pentàgon de Washington. S'entrevista diversos corresponsals i redactors de TVC que han hagut de cobrir una sèrie de temes vinculats als atemptats o a les seves conseqüències, com per exemple la guerra de l'Afganistan, la lluita contra el terrorisme internacional, la posició geoestratègica dels EUA al món, l'agreujament dels enfrontaments entre Israel i el poble palestí. S'hi intercalen seguiments de la feina que desenvolupen els corresponsals i imatges de les cròniques fetes al seu dia.
Anàlisi de la situació política al País Basc arran de la il·legalització de Batasuna en aplicació de la llei dels partits polítics. Més enllà del debat sobre els fonaments jurídics de la resolució de Garzón contra Batasuna o de la Llei dels Partits Polítics, tothom es pregunta si la il·legalització de Batasuna serà una eina útil per lluitar contra el terrorisme d'ETA i quines repercussions tindrà a Euskadi. Al Pais Basc hi hadivisió d'opinions. Per uns, és una mesura que acaba amb la impunitat als carrers, que talla les ales financeres i institucionals del terrorisme i que, per tant, significa un fort cop a ETA. Per altres, la il·legalització reforçarà les tesis més dures de l'esquerra "abertzale", la mateixa organització terrorista, i allunya les vies polítiques pel cessament de la violència.
Aprofitant l'impuls immobiliari del Fòrum 2004, el Pla Especial de Reforma de la Mina té com a objectiu millorar la seguretat i transformar la imatge del barri mitjançant actuacions urbanístiques i socials en un termini de vuit anys. Tot i que molts veïns es mostren escèptics, d'altres mantenen l'esperança.
Mai cap assassí en sèrie havia desencadenat una persecució policial tan àmplia, atemorit tanta gent ni provocat una cobertura informativa tan espectacular. Finalment, sembla que el malson s'ha acabat. El dimecres 2 d'octubre va matar la seva primera víctima. Fins ara, ha matat deu persones i n'ha ferit tres.
A Catalunya es cullen cada any un milió de quilos de bolets, sobretot als boscos del Berguedà. Tot i aquesta producció, se n'han de portar d'altres llocs, com de la regió francesa de Roine-Alps i d'Extremadura, Salamanca o Portugal. A més, cal protegir l'entorn de l'afluència massiva de boletaires als boscos i muntanyes del Berguedà.
Reportatge que analitza les primeres conseqüències de l'enfonsament del "Prestige" davant les costes gallegues fent un recorregut per les zones més afectades per la taca de cru de 300 quilòmetres un cop arribada a la costa. En el recorregut per les costes gallegues es pot sentir la veu de preocupació de pescadors i mariscadors, i també les crítiques a l'administració per la seva reacció davant la catàstrofe. La segona part del programa tracta del funcionament de vaixells com el "Prestige" i de les banderes de conveniència, que fa molt difícil saber qui és el responsable dels vaixells que solquen els mars. La indústria dels armadors internacionals funciona mitjançant un complicat sistema econòmic que porta molts mariners i tripulacions a un sistema d'explotació dins el món del negoci internacional.
Reportatge sobre els fons per a la formació i casos de frau en els cursos de formació continuada dels treballadors que atorga el FORCEM, organització tripartida formada pels sindicats majoritaris, les patronals d'empresaris i el govern.
La Generalitat de Catalunya, partits polítics catalans, sindicats, associacions diverses i particulars han protagonitzat una demanda per reclamar que els tornin els documents que les tropes franquistes els van espoliar durant la guerra civil. Formen la Comissió de la Dignitat. La documentació es troba a l'Arxiu General de la Guerra Civil, situat a Salamanca. Els documents, requisats pel Servicio de Recuperación de Documentos, van servir com a proves per jutjar i condemnar milers d'antifranquistes. Els papers han estat a punt de retornar a Catalunya en dues ocasions: l'any 1980, mentre governava l'UCD, i l'any 1995, quan manava el govern socialista de Felipe González. En aquesta ocasió l'oposició frontal de tot el PP i del PSOE de Salamanca en va frustrar el retorn. Moltes persones, com el cartellista Carles Fontserè, l'escriptora Teresa Pàmies i la filla del polític i periodista Antoni Rovira i Virgili, han sabut que hi ha documents privats seus a Salamanca.
Un mes després de l'enfonsament del "Prestige" continuaven les tasques de neteja del ?chapapote? als llocs afectats per la marea negra, que va arribar a les costes de Galícia. El reportatge se centra en la zona de Muxía, a la Costa da Morte, un dels llocs més afectats per la marea negra, on centenars de voluntaris i, finalment, també l'exèrcit es van implicar en la neteja. D'altra banda, a les Rías Baixas (Arousa, O Grove), els pescadors i els mariners van establir sistemes de prevenció per evitar l'arribada del fuel escampat pel vaixell enfonsat. A tot Galícia es van alçar veus de protesta contra l'actuació de les administracions, tant del govern central de José María Aznar com del govern de la Xunta de Galícia, presidit per Manuel Fraga. La plataforma Nunca Máis va aglutinar aquestes protestes.
Reportatge que intenta explicar les claus de la pobresa, la fam i la desnutrició que afecten una bona part de la població, a partir del cas concret de Tucumán. Aquesta província, coneguda com el "Jardí de la República", per la fertilitat de les seves terres, ha estat el centre d'atenció per la mort de criatures desnodrides. El programa mostra els hospitals i menjadors comunitaris, les manifestacions al carrer, els debats parlamentaris i els barris marginals. També recull l'opinió de tota mena de protagonistes, des de polítics fins a familiars de nens desnodrits. Es fa ben evident la ineficàcia i la corrupció del govern local, encapçalat pel governador Miranda, i la crispació social i judicial que això comporta.
Lleida havia de ser la primera ciutat catalana que quedés enllaçada amb Madrid mitjançant el tren de gran velocitat, un dels mitjans de transport que més pot canviar els costums d'una part de la població. Les expectatives que la gran velocitat fes augmentar automàticament el nombre d'habitants o l'activitat industrial, però, xocava amb la realitat que han viscut altres ciutats que ja fa anys que disposen d'aquest servei, com és el cas de Ciudad Real, una estació intermèdia, com ho seria Lleida a mitjà termini. El reportatge també mostra l'experiència francesa, en concret el cas de Valence, a prop de Lió.
Reportatge que planteja els problemes de la gestió dels purins, els excrements produïts pels porcs. El sector porcí és molt important a Catalunya, és la base econòmica de moltes comarques, genera un terç de la renda agrària i contribueix a l'equilibri territorial del país. L'estat espanyol és el segon generador europeu de purins. En el programa s'analitza l'estructura productiva del sector, amb la intervenció d'integradors, petits ramaders, sindicats i l'administració. La ramaderia intensiva ha trencat el lligam que sempre hi havia hagut entre terres i bestiar. Els fertilitzants químics han substituït bona part dels adobs orgànics i s'ha aguditzat el problema.
L'enduriment de la llei d'estrangeria i la percepció negativa de la societat sobre la immigració no només condiciona els immigrants, sinó també els seus fills, una generació que creix a Catalunya. Com els afecta aquesta estigmatització de la immigració? Com resolen el conflicte que a vegades comporta viure entre dues cultures? Quines perspectives de futur tenen? Se senten catalans? A Catalunya, els fills d'immigrants, l'anomenada ?segona generació?, encara són pocs i es concentren majoritàriament en l'ensenyament primari. El programa busca referències en països europeus amb més experiència, com el Regne Unit i França, que també són exemples de dos models d'integració completament oposats: el multiculturalisme britànic, que reconeix i protegeix els trets diferencials de cada minoria ètnica establerta al país, i l'assimilacionisme francès, que busca que tothom sigui ciutadà francès, sense més distincions. Tots dos models han conegut èxits i fracassos.
Reportatge que analitza la decisió del govern espanyol de donar suport total als Estats Units en la crisi de l'Iraq, que va generar una enorme controvèrsia a Espanya. Aznar no s'enfrontava només a una opinió pública clarament contrària, sinó que va trencar el consens parlamentari en política exterior i es va quedar sol al Congrés dels Diputats defensant les posicions bel·licistes de l'administració Bush.
Reportatge dedicat a la problemàtica específica del parc de Collserola. El programa fa un repàs d'algunes de les moltes activitats i històries que passen en aquest espai. Pastors, pagesos de cap de setmana, urbanitzacions clandestines, columbòfils, caçadors i ciclistes, propietaris de boscos i masies, biòlegs i ciutadans que passegen, esmorzen o fan tertúlia sota els arbres. Un cert nombre d'associacions i entitats s'han organitzat en un plataforma de defensa de Collserola i denuncien que hi ha grans projectes d'infraestructures que podrien fragmentar i aïllar el parc.
Reportatge dedicat al barri de la Pau, a Badalona, a la frontera amb Santa Coloma de Gramenet. El barri va arribar a tenir un 40 per cent d'immigració estrangera, un percentatge que frega la situació de risc d'esclat social, segons els paràmetres de la Unió Europea. Un 25 per cent de marroquins i un 13 per cent de xinesos s'hi disputaven l'economia submergida, especialment la confecció tèxtil, que després es comercialitzava a la zona de Montigalà. La mà d'obra barata immigrant va arribar a desplaçar la de la població autòctona, en un barri on hi havia un 20 per cent d'atur i un alt índex de treball precari. Al malestar per la competència laboral i comercial s'hi va afegir el xoc cultural i religiós, i també l'impacte d'hàbits i de maneres de fer quotidianes que causen estranyesa i fins i tot irritació.
El 2003 es van fer a Figueres unes jornades per analitzar diferents propostes per resoldre conflictes armats a través de la pau i la mediació. El reportatge fa referència a aquesta trobada i analitza en detall la situació de Guatemala, país en què es van firmar uns acords de pau després de 36 anys de guerra civil. La pacificació es va aconseguir a través de la mediació. El balanç final és que va arribar el desarmament dels grups armats guerrillers però no la pau. Després de tot plegat, Guatemala va tornar a viure un retrocés, es va abandonar la mediació i va tornar el domini de la força de les armes.
Reportatge que presenta la vida al barri de barraques de Thomas, en els suburbis de Casablanca. D'aquesta barriada provenien els terroristes suïcides que van cometre, dues setmanes enrere, un seguit d'atemptats a Casablanca que van costar la vida a més de 40 persones. El nombre més gran de víctimes va ser a la Casa de España, entre les quals els joves suïcides, que van decidir immolar-se. Nou dels catorze terroristes suïcides que van perpertrar els atemptats són del mateix barri de Casablanca, Thomas. El reportatge s'acosta als familiars i veïns dels joves suïcides, que descriuen que últimament els joves s'havien anat fent molt més religiosos i que en els últims dos anys s'havia incrementat la presència de grups islàmics radicals en aquest barri pobre de Casablanca, la capital econòmica del país.
Anàlisi de la situació internacional del mercat i del preu del sucre. El mercat mundial del sucre està sotmès a grans tensions i polèmiques. La UE i els EUA tenen un mercat molt protegit per aranzels, tancat a la competència exterior. El preu interior triplica el del mercat internacional, però Europa és el primer exportador mundial, perquè subvenciona les seves exportacions. Això contribueix a enfonsar el preu mundial del sucre i perjudica els productors més eficients del Tercer Món. Molts països del sud i diverses organitzacions i ONG denuncien que les regles del comerç internacional són injustes i només afavoreixen els rics. El sucre en seria un exemple. Mentre que Europa blinda el mercat argumentant que ha de protegir els seus pagesos, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial van pressionar molt fortament Moçambic perquè protegia el seu mercat per mirar de recompondre la indústria sucrera, destruïda per la guerra civil.
Tenen futur, les Nacions Unides? Aquesta pregunta era absurda als anys 90, quan l'ONU resolia conflictes com els d'Angola, Moçambic, Namíbia o Timor Oriental, però després de l'11-S els Estats Units van engegar una guerra decidida contra el terrorisme mundial que amenaçava de fer trontollar totes les institucions internacionals.
Reaccions a la condemna d'entre 15 i 30 anys de presó dels 78 dissidents cubans detinguts al març del 2003 i l'execució dels tres segrestadors d'un ferri a l'Havana a l'abril del mateix any. La "Carta a los amigos que están lejos" és un manifest d'artistes i intel·lectuals cubans que acusa els intel·lectuals d'esquerra estrangers de no entendre la realitat cubana.
Un mosaic de contrastos. Joves que intenten viure plenament en català i no poden i d'altres que l'únic contacte que hi tenen és a l'escola
En els últims anys, el naixement de multinacionals industrials d'origen català ha estat un fenomen creixent. Hi ha més de 170 empreses d'aquí que han fet el salt i han passat de ser firmes exportadores a implantar-se en altres països per produir-hi. Moltes d'aquestes empreses s'han instal·lat als països de l'Europa de l'Est, pels costos laborals baixos i la pròxima entrada d'aquests països en la UE. Es presenten els casos de tres empreses que s'han instal·lat a Hongria i a Polònia.
A Manhiça, Moçambic, un grup de metges de l'Hospital Clínic de Barcelona porta a terme un projecte gairebé a contracorrent, investigar en les malalties que afecten els pobres: la malària, la sida, la tuberculosi, les pneumònies...
Reportatge elaborat essencialment amb el mètode de la càmera oculta sobre una de les moltes empreses de venda telefònica d'inversions financeres fraudulentes que operen des de Barcelona.
Reportatge sobre la situació social i política de Guinea Equatorial, un dels països amb el creixement del PIB més important del món durant el 2003, gràcies a l'explotació dels seus recursos petrolers, descoberts el 1995. S'hi denuncia la corrupció del govern presidit per Teodoro Obiang i la inexistent inversió dels beneficis del petroli en el país, on s'estan creant unes diferències socials extremes entre els treballadors de les empreses petroleres i la resta de població.
L'obesitat infantil s'ha convertit en un problema de salut pública als països occidentals que sol comportar trastorns psicològics importants i, a la llarga, malalties orgàniques greus. A catalunya ja afecta un 10% dels infants. L'abandó de la dieta mediterrània i l'excés de sedentarisme són algunes de les causes. Els nens cada vegada estan més sols, s'angoixen i mengen per calmar el neguit. El documental analitza les causes i les conseqüències de l'obesitat infantil a partir del seguiment del cas de dos nens obesos, Judith Rodríguez, de 13 anys, i Joel Lafiguera, de 10 anys, en la seva vida quotidiana. Aquests dos nens estan en tractament mèdic, respectivament, als hospitals de Sant Joan de Déu i de la Vall d'Hebron, que estrenen amb ells dos i amb altres nens unes teràpies per fer front a l'obesitat. Són tractaments que s'allunyen del règim alimentari estricte, que fins ara ha donat pocs resultats.
Amb motiu del 25è aniversari de l'aprovació per referèndum de la Constitució Espanyola del 1978, es repassa la conjuntura històrica en què es va redactar la Carta Magna i s'analitza quins van ser els condicionants a què van estar sotmeses les persones que van tenir un paper destacat en l'elaboració del text constitucional i quines pressions hi va haver per part de l'exèrcit, l'església, l'empresariat o la dreta política hereva del règim franquista.
El mòbing immobiliari el practiquen, generalment, inversors privats anònims nouvinguts al mercat immobiliari que han vist la possibilitat de fer un gran negoci ràpid: comprar edificis sencers i posar-los a la venda a preu de mercat. És una pràctica que pateixen molts llogaters de renda baixa i indefinida i que s'ha fet evident a les grans ciutats, que han viscut un augment sense parar del preu de l'habitatge.
Reportatge que recull l'opinió d'espanyols d'arreu de l'Estat sobre Catalunya, especialment arran de la formació del govern tripartit de Pasqual Maragall, que demanava més cotes d'autonomia. També es fa un seguiment de les notícies que s'havien difós a través de diaris com "ABC", "La Razón" i "Libertad Digital" i s'intercalen fragments de la tertúlia de la COPE, programa molt crític amb el nou govern de la Generalitat i amb la figura de Josep-Lluís Carod-Rovira.
Un conjunt de persones de diferents col·lectius opinen sobre l'anunci de treva d'ETA a Catalunya i les seves conseqüències. També opinen sobre la reunió de Josep-Lluís Carod-Rovira amb dirigents de la banda armada al gener del 2004 a Perpinyà i de la vigència del pacte antiterrorista. L'anunci de la treva d'ETA, circumscrita a Catalunya, ha aixecat una tempesta política de grans dimensions, a Catalunya i a Espanya. L'anunci de la treva s'ha fet després de revelar-se l'entrevista de l'exconseller en cap i secretari general d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, amb membres de l'organització terrorista, a principis de gener.
Reportatge sobre el documental "Balseros", produït per Bausan Films i TVC i que van nominar per a l'Oscar al millor documental. Se n'entrevista els directors, els periodistes de TVC Josep Maria Domènech i Carles Bosch, i tot l'equip que va fer possible que aquesta pel·lícula arribés tan lluny, així com alguns dels seus protagonistes.
El 24 d'agost de 1940, un tren amb 927 refugiats espanyols, molts catalans, surt de l'estació d'Angulema. Les tropes alemanyes de Hitler acaben de partir França en dues meitats, i els refugiats creuen que els porten a una zona no ocupada. Tanmateix, quatre dies més tard arriben a Mauthausen, un camp de concentració que al cap d'uns anys es converteix en un dels símbols de l'holocaust i l'extermini.
Seguiment del conflicte sobre el transvasament de l'Ebre, el Vinalopó i el Xúquer. Amb la victòria del PSOE a les eleccions generals semblava que el PHN havia tingut una mort sobtada. Al gener s'havia fet a Tortosa una reunió dels màxims dirigents de les organitzacions i moviments antitransvasament per preparar-se per fer front a la campanya d'expropiacions i primeres pedres que el govern es disposava a fer. També es va intentar que la UE negués els fons que es demanaven per fer el transvasament de l'Ebre. El reportatge fa un recorregut per Artieda, Vinaròs, Barcelona, Alacant i València, seguint cadascun dels moments conflictius que ha viscut aquesta batalla del PHN. Es mostra un contrast d'opinions, una anàlisi dels problemes i conflictes de fons, com ara l'explosió immobiliària de la costa alacantina, i els interrogants sobre la sostenibilitat d'aquest procés. Amb el canvi de govern s'obrien expectatives que s'aturés el projecte i sobre la concreció de les promeses fetes pel PSOE.
Anàlisi de les diferents faccions xiïtes i del conflicte d'interessos imminent entre aquesta comunitat i les forces estrangeres d'ocupació a l'Iraq. Els xiïtes eren més del 60% de la població iraquiana. Un cop superada l'eufòria pro nord-americana per l'enderrocament del règim de Saddam Hussein, els xiïtes iraquians començaven a reclamar el poder que creien que els corresponia com a majoria. Els seguidors de Muqtada al-Sadr, líder religiós xiïta i nacionalista iraquià, eren partidaris de la insurrecció contra les forces estrangeres ocupants. Però les forces xiïtes majoritàries, seguidores del gran aiatol·là Ali al-Sistani, encara confiaven en els nord-americans, fins a les eleccions que s'havien de convocar abans del febrer del 2005. Per als Estats Units, que havien promès la democràcia a l'Iraq, era impensable deixar el país en mans del clergat xiïta.
Entrevista a Ramón Cano Justicia, pres de 56 anys que n'havia passat 31 tancat a la presó. Quan estava a punt d'acabar de complir condemna, no volia sortir de la presó perquè li feia por el carrer. Es tractava d'un pres ?institucionalitzat? o ?presonitzat?. S'havia passat tants anys sense llibertat que no la necessitava i li feia por. Cano Justicia va quedar orfe als 13 anys i el seu primer delicte va ser robar una bicicleta. Havia comès més de 190 atracaments, cap delicte de sang, i a la presó no havia rebut mai cap sanció. Ara feia 20 anys que estava intern al Centre Penitenciari Ponent, complint una pena de 38 anys per delictes contra la propietat i diversos trencaments de condemna. També havia estat pres a la Model i a les presons de Girona, Tarragona, Ocaña i Burgos. Es fa un seguiment de Ramon Cano a l'interior de la presó i en la seva primera sortida de permís després de molts anys.
El documental fa un seguiment de les obres i els preparatius d'espectacles i exposicions del Fòrum de les Cultures 2004 quan estava a punt d'inaugurar-se. També s'entrevista els veïns de la zona, que expressen opinions diverses sobre l'efecte urbanístic i social del Fòrum als barris del Poblenou, la Mina, Macosa i l'antic Camp de la Bota.
La vida de la família Campaner, de Mallorca, es va veure transformada per l'experiència d'acollir una nena del Níger malalta de noma. Des de llavors, els Campaner es van comprometre en l'intent de salvar infants del Níger afectats per aquesta malaltia. El noma l'origina la malnutrició i té cura fàcil amb antibiòtics, però, si progressa, causa gangrena en la cara dels nens i pot ser mortal. El matrimoni Campaner, Pep i Marilena, van crear una ONG i es dedicaven a recollir recursos per frenar la malaltia. Van crear un centre d'acollida al Níger i cada any portaven nens a l'hospital de Son Dureta, de Palma, perquè cirurgians maxil·lofacials els recomponguessin la cara deformada pel noma. El reportatge posa en evidència les grans diferències econòmiques actuals i com es van fent més grans entre el nord i el sud.
La investigació mostra que Barcelona era el centre d'un nou delicte global, amb milers de víctimes i amb una xarxa d'operacions en tres continents. El delicte en qüestió era un frau econòmic via telèfon en què joves venedors trucaven per vendre accions fraudulentes que els compradors no podrien revendre mai. En aquesta segona part es mostra que els estafadors continuaven actuant després d'haver canviat de seu, nom i comptes bancaris. També se segueixen algunes estafes fetes a persones de Catalunya i descobertes pels Mossos d'Esquadra. Una filmació amb càmera oculta en un d'aquests anomenats "xiringuitos financers" (“boiler rooms”) prova com actuen aquests estafadors, bàsicament estrangers de parla anglesa, operant des de Barcelona i aconseguint grans quantitats de diners amb el suport de pàgines web convincents i converses persuasives al telèfon.
Programa especial amb motiu del Fòrum 2004 per tractar el tema dels valors a través d'un recull d'imatges i testimonis. Hi intervenen Manuel Castells --professor de Societat de la Informació de la UOC--, els filòsofs Josep Ramoneda i Victòria Camps, la sociòloga Marina Subirats, l'escriptor i periodista Vicente Verdú i la representant de moviments antiglobalització Gemma Galdón. Aquest documental és una reflexió sobre els efectes dels valors econòmics, que se situen per damunt dels polítics i dels socials, i pretén posar sobre la taula si es tenen en compte els valors procedents dels models del mercat i si hi ha la necessitat d'exercitar uns altres tipus de valors que estimulin la capacitat crítica i l'autonomia personal.
Els habitants de l'Escala estaven dividits davant del projecte de construcció d'un complex turístic a la zona rural de Vilanera, que havia d'incloure un camp de golf, un hotel i edificis d'habitatges. El reportatge recull l'opinió dels promotors, veïns, polítics i membres de l'organització Salvem l'Empordà. Per uns, podia aportar prosperitat al poble; per altres, calia preservar el paisatge de la Costa Brava, ja prou malmès.
En 10 anys, les captures de peix a les costes de Catalunya van caure a la meitat. Els professionals del mar, científics i pescadors, van donar la veu d'alarma. Els biòlegs estan d'acord que el pitjor impacte que rep el mar és la pesca, perquè l'agressió que pateix amb determinades arts, i amb la intensitat amb què es pesca, deixa el medi marí molt més vulnerable davant d'altres agressions com ara la contaminació. La situació crítica és comuna a tot el Mediterrani. El reportatge mostra diferents realitats. La crisi al port de Tarragona: els pescadors són conscients de la necessitat de les vedes; els inspectors vigilen el compliment de la normativa --la pesca a una determinada distància de la costa, les xarxes reglamentàries i el rebuig del peix immadur--; al Marroc es permeten coses que estan prohibides a Europa i creixen les empreses armadores de capital mixt entre els països del nord i els del sud. La paradoxa és que el peix s'exporta al primer món.
Per celebrar els 20 anys del programa, l'any 2004, els autors del documental viatgen a Mèxic, als Estats Units, al Marroc, a Berlín, a Palestina i a Israel. Hi van per recollir històries de persones que han vist afectades les seves vides, sovint de forma tràgica, per la presència de murs i obstacles, visibles i també invisibles, que separen societats, civilitzacions i, en definitiva, persones.
Expectació davant les pròximes eleccions presidencials als Estats Units. Amb una guerra a l'Iraq que havia costat més de mil baixes als nord-americans, unes armes de destrucció massiva que no s'havien arribat a trobar, un índex de creixement econòmic dels més baixos de la seva història i l'atur en alça, semblava que el president del moment, el republicà George Bush, havia de tenir les hores comptades. Però el candidat demòcrata, John Kerry, va tenir dificultats per convèncer amb el seu discurs i no semblava tenir la victòria assegurada. El reportatge se centra en alguns dels estats clau en aquelles eleccions. A Florida, la comunitat cubana podia canviar el seu vot, tradicionalment republicà, per les noves lleis que els impedien visitar els seus familiars a Cuba. A més, es temia que hi tornés a haver problemes amb el recompte de vots.
Dos anys després de la victòria de Luiz Inácio Lula da Silva al Brasil, que va aixecar grans expectatives al país i arreu del món, aquest reportatge vol mostrar els reptes socials que es plantegen i el camí que s'ha recorregut. La divisió econòmica i social del país és enorme i el govern ha de conjugar el creixement econòmic amb un repartiment que faci disminuir aquest abisme. S'analitzen les polítiques socials de suport a les famílies que viuen a les faveles de grans ciutats com Sao Paulo o Brasília. Es tracta la política econòmica del govern de Lula, que és d'una gran ortodòxia i procliu a l'activitat empresarial. Es posa com a exemple d'economia competitiva l'empresa Embraer, quart fabricant mundial d'avions de transport de passatgers. El govern també ha posat en marxa ajudes per als agricultors de les zones més deprimides, com, per exemple, la inversió en pous i l'aposta per l'agricultura ecològica a Afogados da Ingazeira.
Relacions econòmiques i familiars de diferents immigrants senegalesos instal·lats a Catalunya amb el seu país d'origen, el Senegal. A l'espera d'un retorn definitiu, improbable, molts d'ells han optat per viure a cavall entre Catalunya i el Senegal. Reparteixen les seves vides entre els dos continents mentre busquen una manera que els diners estalviats i l'experiència acumulada a Catalunya puguin resultar rendibles al seu país. Un grup de senegalesos residents a Catalunya busquen una manera d'ajudar el desenvolupament del Senegal, creant empreses, en projectes de cooperació o invertint en petits negocis que puguin garantir la supervivència de les seves famílies a l'Àfrica. Els pobles d'on van marxar estan situats en zones rurals, sense infraestructures ni inversions de l'Estat i on majoritàriament depenen dels diners de l'emigració.
Recorregut per la ciutat de Galle, a Sri Lanka, afectada per un tsunami el 26 de desembre del 2004 i que mostra les destrosses causades. La catàstrofe ha provocat la pèrdua de milers de vides humanes i nombrosos danys econòmics i ha destrossat nombroses infraestructures i transports com el tren. El sector turístic és, de moment, un dels més afectats, així com el de la pesca. Es mostra l'inventari de danys que ha començat a fer el govern i l'assistència que han proporcionat els temples budistes, i l'efecte de la catàstrofe en les comunitats musulmana i catòlica.
Aquest diumenge, tot i la situació d'inseguretat, està previst que se celebrin eleccions a l'Iraq. En una setmana crucial per al futur d'aquest país, "30 minuts" s'acosta a la realitat del Kurdistan, una de les tres grans comunitats que haurà de buscar un acord de convivència amb el futur govern i la Constitució que han de sortir del comicis. Els moviments islamistes radicals també amenacen el Kurdistan. Fins fa dos anys, Ansar al-Islam va mantenir un "emirat" independent a Biara. Una operació conjunta entre kurds i nord-americans els va expulsar. Ara, el poble intenta tornar a la normalitat.
Aquest dies l'enfonsament al barri barceloní del Carmel causat per les obres del metro ha encès el llum d'alarma sobre els perills que hi pot haver a Barcelona en tot un seguit de feines i treballs que s'han de fer els pròxims anys. En qüestió de pocs anys entre el metro i l'AVE s'hauran de fer 70 quilòmetres de túnels a Barcelona.
A través d'un seguit de personatges d'edats, orígens i condicions diversos, "Tocar fons" explica per què es pot caure en la pobresa amb més facilitat del que estem acostumats a imaginar.
Programa dedicat a les víctimes, ferits i familiars dels atemptats de l'11-M a Madrid en el primer aniversari de la tragèdia. Es mostren diferents casos de ferits -amb diferents graus de lesions- i la seva recuperació tant física com psicològica, així com la dels seus familiars. També mostra el testimoni de familiars que hi van perdre algun membre de la família. Parlen del present i del futur. Inclou les concentracions que fan els afectats a la Puerta del Sol de Madrid i la tasca de l'associació 11-M d'afectats pel terrorisme, així com crítiques al suport psicològic per part de la comunitat de Madrid.
Lluís Espinal, jesuïta i periodista nascut a Sant Fruitós de Bages, va haver de marxar a Bolívia l'any 1968 per les pressions de la censura franquista contra el seu treball de denúncia social a TVE. A Bolívia, Espinal es va integrar en el corrent de l'Església conegut com a teologia de l'alliberament, i des de l'exercici del periodisme va denunciar les injustícies i desigualtats econòmiques i socials i la falta de llibertats. El seu assassinat, el 22 de març de 1980, a mans de militars, va ser el primer d'una campanya de terror que preparava un nou cop d'estat a Bolívia. S'entrevista companys jesuïtes i altres persones que van treballar o conviure amb Espinal i persones que han estat influenciades pel seu testimoni. Es parla de la investigació de l'assassinat, iniciada l'any 1983, i s'entrevista algun dels inculpats.
El camp de Ravensbrück, l'únic pensat exclusivament per dones i nens creat el 1939, es converteix ràpidament en un centre de producció per a la indústria de guerra. Les presoneres deixen les seves últimes forces fent components elèctrics, teixint uniformes pels soldats o fabricant material bèl·lic en els camps annexos. La indústria alemanya, còmplice amb el règim nazi, troba en les deportades un recanvi ideal a la mà d'obra masculina, que està mobilitzada al front de guerra.
En els dos pròxims diumenges , "30 minuts" proposa un viatge en dos capítols al llarg del riu Llobregat i per la seva conca. Un viatge sorprenent i conflictiu per un riu que ha estat a la base de la riquesa de Catalunya, que va estar en estat gairebé terminal i que ara intenta recuperar-se amb molts esforços. Aquests dies, l'extrema sequera està posant a prova tot el que passa a dins i al voltant del riu. Tots els problemes s'hi aguditzen: la contaminació es concentra, el subministrament a la població es fa mes difícil, la fauna ho passa malament, la polèmica sobre les concessions hidràuliques agmenta...
30 minuts proposa el segon capítol d'un viatge al llarg del riu Llobregat i per la seva conca. Un viatge sorprenent i conflictiu per un riu que ha estat a la base de la riquesa de Catalunya, que va estar en estat gairebé terminal i que ara intenta recuperar-se amb molts esforços.
Llargues jornades laborals que no deixen temps per a la vida personal i una sensació àmpliament compartida que, a les societats occidentals, ens falta temps per viure i temps per estar-nos al costat dels fills. Les iniciatives a favor d'una reorganització dels horaris laborals, escolars i comercials no han arribat fins ara a bon port i la setmana es converteix en una cursa contra rellotge.
La sequera que aquest any (1995) afecta Catalunya pot ser la més greu del segle. Uns dels primers que se n'han vist perjudicats són els agricultors, que en comarques com el Segrià, la Noguera o la Segarra, entre d'altres, han vist com es perdia més del 90% de la collita de cereal. Els ramaders veuen impotents com les pastures estan seques i han hagut de donar el farratge i la palla que tenien emmagatzemats per a la tardor per garantir la supervivència dels ramats, especialment d'ovelles i cabres. Ni tan sols se'n salven les pastures d'alta muntanya, on l'herba amb prou feines s'alça uns centímetres de terra i s'han de portar cisternes d'aigua per abeurar el bestiar perquè els rierols estan secs. Tot plegat pot fer tancar algunes explotacions, que no saben com podran afrontar els elevats preus de la palla i el pinso que ara hauran de comprar. La manca de pluges també ha afectat el bosc,
Reportatge sobre les dramàtiques conseqüències de l'huracà "Katrina", que han portat la mort i la destrucció a una àmplia zona del sud dels Estats Units. Els efectes del "Katrina", un dels huracans més desvastadors de la història, s'accentuen amb el trencament dels dics de contenció de la ciutat de Nova Orleans, que han provocat greus inundacions i un nombre elevat de víctimes i damnificats. Els estats de Louisiana i Mississipí han quedat devastats i trigaran anys a recuperar la normalitat. Al voltant de cent mil persones, bàsicament a Nova Orleans, s'han hagut d'allotjar en refugis provisionals i d'emergència; desesperades, sense menjar ni aigua, han hagut d'esperar per poder ser evacuades. Les condicions extremes dels refugiats han originat situacions d'extrema tensió mentre s'estenia la sensació de caos i el pillatge. Dies després de l'huracà, l'exèrcit comença a desplegar-se, però enfoquen la crisi com una guerra, no pas com una tragèdia humana.
El Brasil celebra el primer referèndum de la seva història. Els brasilers han de dir si estan a favor o en contra de la venda d'armament i munició a particulars. És el primer cop, a tot el món, que els ciutadans d'un país on la venda d'armes és legal s'han de pronunciar democràticament sobre la prohibició. La prohibició de les armes, una demanda de la societat a la qual, finalment, han accedit el Congrés i el govern brasiler amb la fórmula del referèndum, és un intent extrem de solucionar una situació insostenible: el Brasil s'ha convertit en el país més violent del món, amb més baixes per armes de foc que qualsevol altre país en conflicte, l'Iraq inclòs. Al Brasil, 45.000 persones són assassinades anualment; a l'estat de Rio de Janeiro, 18 persones moren cada dia per arma de foc. A la ciutat de Rio, les armes maten diàriament vuit persones; la policia de l'estat de Rio de Janeiro -de la qual el 80 per cent es creu que està vinculada al tràfic de drogues- mata 1.000 persones cada any.
A causa de l'encariment de la vivenda, a Barcelona, molta gent s'ha plantejat anar a viure fora de la ciutat. Tota la regió metropolitana ha tingut un fort creixement urbanístic i moltes poblacions han doblat el nombre d'habitants en deu anys. El principal problema per als ajuntaments és poder oferir els serveis bàsics. El finançament municipal ha atrapat molts ajuntaments, que veuen en la venda de sòl, les requalificacions de terrenys i els permisos d'obres la principal font d'ingressos. Davant d'aquesta manera d'actuar han sorgit pertot arreu plataformes i moviments socials que defensen el territori i acusen ajuntaments i promotores immobiliàries d'especulació.
A Ciudad Juárez, de l'any 2000 al 2010 hi van morir més de 300 dones brutalment assassinades. Els seus cossos, violats i mutilats, apareixien en descampats. És el que s'anomena feminicidi de Juárez, no tan sols per l'acarnissament amb què es van cometre els crims, sinó també per la impunitat dels perpetradors. Un equip del "30 Minuts" ha anat a Ciudad Juárez per trobar-hi explicacions. L'equip ha parlat amb mares de les víctimes, advocats, fiscals, polítics, investigadors, policia..., i la resposta ha estat una vegada i una altra la mateixa: negligència i corrupció.
Professors, alumnes, pedagogs, pares i administració mostren les seves opinions sobre qui té la responsabilitat del descens en el nivell d'ensenyament als instituts. Es constata el baix nivell dels alumnes, les dificultats de tenir a la mateixa aula adolescents amb interessos i actituds molt diferents, la impotència dels nois que tenen dificultats d'aprenentatge davant la poca motivació del professorat. Mostra joves que han sortit del sistema escolar sense graduar-se i tenen l'oportunitat de formar-se en una casa d'oficis. També se segueixen els intents d'un institut de les Franqueses per trobar una solució al fracàs escolar mitjançant un programa fet a mida dels joves que tenen problemes i implicant-hi els pares.
En Juan ha fotografiat amb la seva càmera bona part dels naufragis que hi ha hagut davant de l'escarpada costa volcànica de Fuerteventura, i cada racó de l'illa li recorda una tragèdia diferent. El reportatge de l'any 2006 destapa les històries humanes que hi ha darrere de moltes de les seves fotografies i ens ajuda a comprendre el fenomen de la immigració a través de les persones que l'han protagonitzat.
El 20 de maig del 1506, Cristòfor Colom va morir a Valladolid. El descobridor d'Amèrica es va emportar molts secrets a la tomba, i el principal d'aquests enigmes, el seu origen, està a punt de ser revelat. Durant aquests 500 anys, s'ha especulat molt sobre la veritable nacionalitat de Colom. A més de la versió oficial que el fa genovès, hi ha una altra hipòtesi que destaca amb força: que l'almirall fos català.
El paisatge de Catalunya està canviant radicalment. El que abans semblava inalterable ara està en permanent estat de transformació, i costa trobar els paisatges familiars enmig de la proliferació de nous barris i carreteres. Molts paisatges, com al Maresme, són agrícoles, però es paguen preus molt alts pel sòl, de manera que polígons industrials, noves infraestructures i la dispersió urbana van esquitxant tot el territori. En aquest reportatge, persones molt lligades al seu territori ens parlen de la manera com viuen els canvis. També urbanistes i planificadors fan propostes sobre què es pot fer per assegurar que conservem per al futur un patrimoni comú. Al Priorat, l'èxit del vi atreu inversions milionàries i s'han fet plantacions amb un fort impacte paisatgístic. Alguns viticultors van en el sentit contrari: busquen una agricultura menys agressiva i més ben integrada a la naturalesa. Creuen que el paisatge és una marca de qualitat per als seus productes.
L'1 de maig del 2006, el president Evo Morales va anunciar la nacionalització dels hidrocarburs. Des d'aquesta data, l'Estat bolivià és propietari de les seves reserves de gas i petroli i decideix les polítiques d'industrialització i comercialització. La mesura ha tocat de ple la companyia hispanoargentina Repsol-YPF. Un equip del programa "30 Minuts" ha viatjat a Bolívia per conèixer les raons dels govern bolivià i les esperances i desconfiances que ha motivat aquesta decisió.
La cuina catalana i l'espanyola no havien arribat mai tan lluny. Veiem l'impacte de les noves creacions culinàries en alguns països, com els Estats Units. Els cuiners d'èxit s'han convertit en ambaixadors econòmics i culturals.
Un seguit de robatoris en urbanitzacions de diferents punts de Catalunya va crear una autèntica alarma social entre la població catalana que va obligar els cossos de seguretat a incrementar la vigilància policial. Un 60 % dels detinguts per aquests fets pertanyien a petites bandes de romanesos. Actualment, a Espanya hi ha uns 540 grups dedicats al crim organitzat. Últimament han anat prenent protagonisme les bandes provinents del països de l'Est. S'han especialitzat en robatoris en cases, tràfic de cotxes de luxe, falsificacions de targetes de crèdit i, sobretot, tràfic de dones provinents de l'est d'Europa per fer de prostitutes a Espanya. Un equip de "30 minuts" ha viatjat a Romania i a Bulgària per investigar els orígens d'algunes d'aquestes bandes. S'entra en presons per parlar amb delinqüents que han fet "carrera" a Espanya. Entre les bandes de l'Est comencen a aparèixer algunes estructures de tipus mafiós encapçalades per un gran líder rodejat de lloctinents.
El boom que ha disparat els preus i la construcció d'habitatges des de l'inici del nou mil·lenni s'esgota cap a finals de la primera dècada. La bombolla es desinfla. El mercat dona els primers senyals d'alentiment i es frenen tant els preus com la concessió d'hipoteques i les vendes. Els experts estan d'acord: el cicle ha canviat. Els preus comencen a baixar lleugerament en algunes zones.
D'aquí a uns dies s'inaugurarà a Barcelona una exposició del fotògraf Gervasio Sánchez titulada "Vides minades". Gervasio Sánchez ha retrobat, deu anys després, nois i noies que havien sigut víctimes de les explosions de mines antipersona, i podrem comprovar la seva evolució. Les càmeres l'han seguit a Cambotja, Bòsnia i Hercegovina i a Moçambic, i allà hem vist joves que han sabut deixar enrere l'accident que van patir fa deu anys, però també les dificultats a què s'han vist sotmesos. "Vides minades" és un documental de Lluís Jené i Oriol Gispert, que segueixen el fotògraf Gervasio Sánchez en el seu retrobament, deu anys després, amb nois i noies que havien estat víctimes de les explosions de mines antipersones.Les càmeres l'han seguit a Cambotja, Bòsnia i Hercegovina i a Moçambic, i allà hem vist joves que han sabut deixar enrere l'accident que van patir fa deu anys, però tambè les dificultats a què s'han vist sotmesos. Gervasio Sánchez reflexiona sobre la seva experiència al voltant
El mercat immobiliari s'ha capgirat i a tot Europa s'ha moderat el boom dels preus i de les vendes. L'accés al crèdit en els mercats financers s'ha fet més difícil i la sensació de risc s'ha traduït en tipus d'interès més alts i condicions més dures per al finançament. A més, a la frenada immobiliària s'hi ha afegit un altre factor desequilibrant: la crisi de confiança financera. Per descriure aquest nou panorama, "30 Minuts" recupera algun dels protagonistes del reportatge anterior, i també es desplaça als Estats Units per descriure l'origen de les turbulències financeres, les hipoteques subprime i els productes d'inversió que, a totes dues bandes de l'Atlàntic, s'han estructurat al voltant del crèdit hipotecari.
L'any 2009 fem un seguiment del dia a dia d'un institut situat en un dels barris més aïllats i desconeguts de Barcelona: les cases barates del Bon Pastor. El centre se sent tan abandonat com fins no fa gaire ho estava el barri i s'hi ha trencat qualsevol equilibri.
Aquesta setmana el programa "30 minuts" aborda la realitat d'un dels països més hermètics i enigmàtics del món: Corea del Nord. Fa tan sols una setmana, després de 50 dies d'absència pública, el màxim líder nord-coreà, Kim Jong Il, va reaparèixer presenciant un partit de futbol. Això és almenys el que va assegurar l'agència oficial de notícies KCNA. Però no va fer pública cap imatge de l'esdeveniment. Aquesta nota oficial va incrementar les especulacions sobre la sort del dirigent de l'últim país estalinista del planeta.
Els interrogants del cas d'onze ciutadans d'origen pakistanès i indi que van ser tancats a la presó sota la greu acusació de voler fer diversos atemptats amb bomba al metro de Barcelona i en altres ciutats europees l'any 2015. Fa gairebé un any i mig que onze ciutadans d'origen pakistanès i indi són a la presó sota la greu acusació de voler fer diversos atemptats amb bomba al metro de Barcelona i altres ciutats europees. Segurament, l'Audiència Nacional els jutjarà aviat i es podrà fer més llum sobre un cas ple d'interrogants.
L'any 2010, Teddy Bautista i vuit persones més de la cúpula de la SGAE han estat detinguts acusats de crear una teranyina de societats per desviar fons. També se'ls acusa de manipular les eleccions. En aquest reportatge, actualitzem un reportatge anterior, amb més escàndols de l'organització espanyola que han aparegut arran de la investigació. "Més històries de la #SGAE", una actualització del reportatge de fa un any amb els escàndols d'ara. Teddy Bautista i vuit persones més de la cúpula de la SGAE han estat detinguts acusats de crear una teranyina de societats per desviar fons. També se'ls acusa de manipular les eleccions. Hem actualitzat "Històries de la SGAE" amb "Més històries de la SGAE".
Del 6% d'immigrants censats que hi havia a Salt l'any 2000, s'ha passat al 43% en deu anys. Abordem la convivència fràgil entre els col·lectius immigrants i autòctons el 2010. Uns es queixen de l'augment de la delinqüència, que alguns relacionen amb la immigració, i els estrangers denuncien una pressió policial que titllen d'injusta i de racista.
"30 Minuts" analitza els canvis que el papa Benet XVI està imprimint al si de l'Església. Uns canvis que s'entenen a la llum de la seva mateixa elecció com a pontífex, l'abril de fa cinc anys. Joseph Ratzinger parteix d'una visió catastrofista de l'evolució de la societat, del seu relativisme i materialisme, i vol aïllar l'Església d'una deriva que ell considera totalment perniciosa per a la comunitat de més de mil milions de fidels que presideix.
Dues dècades després del col·lapse de la Unió Soviètica, "30 Minuts" ofereix una mirada lacònica, irònica, de la nova font d'ingressos que encara fan possible les missions espacials russes: la dels multimilionaris que decideixen sortir a l'espai exterior a la recerca d'aventura i d'inspiració filosòfica. El fotògraf noruec de l'agència Magnum Jonas Bendiksen ens introdueix a la rara poesia que amaguen, al cosmòdrom de Baikour, les restes del que va ser la poderosa i secreta indústria espacial soviètica. Fins a 100.000 persones van viure al voltant d'unes instal·lacions que van conèixer la seva època daurada durant la guerra freda.
El 20 per cent dels menors reben abusos sexuals. Aquesta xifra esgarrifosa aboca la societat a fer una reflexió d'urgència sobre un fenomen no prou conegut, que passa majoritàriament en l'àmbit privat, i que és una font permanent de traumes personals. "30 Minuts" aborda la qüestió de la gran desprotecció infantil i de la resposta social davant d'aquest gravíssim problema. Els afectats són infants normals, no sempre procedents d'àmbits marginals. Són criatures perquè no tenen a qui acudir i ni tan sols saben que tenen dret a rebre ajuda. Pertanyen a famílies de tot tipus: famílies normals que oculten el problema o famílies marginals que no poden o desconeixen com tenir cura dels seus fills. Carme Artero, fil conductor del documental, mare de quatre fills i mare d'acollida de dos més, n'ha acollit alguns. Al seu costat, el documental mostra professionals, representants d'una societat que busca solucions que, sovint, suposen separar els infants dels seus pares.
A la Xina hi ha gairebé 340 milions d'internautes. I 400 centres de desintoxicació per als addictes a la xarxa. Són un negoci molt lucratiu. L'exèrcit xinès és l'única institució del món que ha donat una definició del que ell anomena addicció a internet. Segons la definició, es tracta d'una malaltia mental diagnosticada a partir de sis hores de connexió al dia durant més de tres mesos. Segons aquesta definició, l'addicció afecta deu milions d'adolescents xinesos. Naturalment, la majoria d'aquests joves no es consideren addictes.
30 Minuts aborda, amb una perspectiva molt pròxima, inèdita, les circumstàncies que van acompanyar el malson i el final feliç dels 33 miners de la mina xilena de San José, a la localitat de Copiapó. Un equip de la BBC ha seguit a curta distància les emocions, els dubtes i els grans interrogants que ha generat l'enterrament en vida dels 33 treballadors i el seu alliberament posterior, contemplat minut a minut per tot el món.
El Brasil estrena presidenta, Dilma Rousseff. No pas sense un gran esforç i dues voltes electorals, aquesta economista de 62 anys i antiga guerrillera durant la dictadura ha pogut capitalitzar finalment el llegat de Lula da Silva. Ha promès continuar els programes socials que han ajudat molts brasilers a sortir de l'extrema pobresa. Caldrà això i molt més per acabar amb l'estigma que afecta profundament les faveles. "30 minuts" s'endinsa al cor de la delinqüència extrema que ofega aquests barris marginals. Al voltant de Rio, hi ha encara 700 barris de barraques on és plenament vigent el cercle infernal de violència i narcotràfic. Milers d'adolescents, molts d'ells sense cap alternativa, hi estan atrapats.
En la setmana del Dia Mundial de la Lluita contra la Sida, "30 minuts" aborda la qüestió amb un document conmovedor: la història d'una coral d'homes de la ciutat nord-americana de San Francisco colpejada dramàticament el 1992 per l'epidèmia.
La victòria de l'NVA a les eleccions del 13 de juny del 2010 ha tornat a posar la qüestió belga al damunt de la taula. Aquest reportatge pretén explicar l'atzucac en què es troba Bèlgica, a més de retratar el conflicte lingüístic que es viu als pobles de la perifèria de Brussel·les i les reivindicacions sobre el model d'estat dels guanyadors de les últimes eleccions federals.
L'any 2010 va esclatar la revolta a Tunísia. Amb una espurna n'hi va haver prou: la d'un jove aturat de 26 anys, Mohamed Bouazizi. La seva protesta era la de milions de joves i adults tunisians farts de la manca de futur i la corrupció del règim. Fem una radiografia d'aquesta revolta i interroguem els seus actors per buscar les claus d'una revolta inesperada que va sorprendre el món. Contràriament a qualsevol expectativa en una regió gairebé inamovible, el Magreb, Tunísia protagonitza una revolta democràtica.
Mentre les antigues potències colonials es refugien en la nostàlgia de la pèrdua d'influència a l'Àfrica, la Xina controla econòmicament el continent En tan sols una dècada, la Xina ha esdevingut la força dominant en molts països africans. Sud-àfrica és, per exemple, el principal aliat comercial de Pequín. La Xina ha capgirat la seva mirada cap al continent negre per satisfer les seves immenses necessitats de matèries primeres, particularment energètiques, i per col·locar els seus productes en un nou mercat que, per ells, té enormes possibilitats.
Gaddafi, el líder libi, ha decidit morir matant. Es comença a parlar de genocidi. Com va ser possible convertir-lo en "un dels nostres"? Líbia viu hores decisives. Després de les reeixides revoltes populars a Tunísia i a Egipte, almenys de moment, i de la ràpida extensió pel món àrab del tsunami democràtic, al règim del coronel Gaddafi li ha tocat ser la següent fitxa de dòmino. Però al preu d'un bany de sang.
La història de la banda d'atracadors de joieries de luxe d'arreu del món. Els seus mètodes són de pel.lícula. Les policies de mig món i la Interpol els coneixen com "Pink Panthers", els "panteres rosa". Durant la última dècada s'han dedicat a atracar joieries de luxe a París, Saint-Tropez, Courchevel, Biarritz, Mònaco, Zurich i Tòquio. L'origen del seu sobrenom data del 2003, durant els primers robatoris de la banda, quan es van apoderar d'un gran diamant dels joiers Mayfair, valorat en 500.000 lliures esterlines (gairebé 600.000 euros). El van amagar en un pot de crema cosmètica. Aparentment, es van inspirar en la pel.lícula de Blake Edwards "La Pantera Rosa", en què uns lladres amagaven la gemma més cara del món de la mateixa manera.
L'any 2011 WikiLeaks va prometre fer públics els noms i cognoms de milers de titulars de comptes suïssos ocults. Deu ser un llistat similar al que la Hisenda espanyola va rebre de les autoritats franceses, una base de dades obtinguda de l'exempleat empipat d'un banc suís que va treure a la llum el que tothom s'imagina, però que no veu ningú: moltes grans fortunes mantenen els seus diners al marge del fisc. Fa unes setmanes, Wikileaks prometia revelar la identitat de milers de titulars de comptes suïssos ocults. Va prometre noms i cognoms. Deu ser un llistat similar al que la Hisenda espanyola va rebre de les autoritats franceses l'estiu passat. Una base de dades obtinguda per un antic empleat empipat d'un banc suís, que treu a la llum el que tothom s'imagina però ningú no veu: que moltes grans fortunes mantenen -si poden- els seus diners al marge del fisc.
El món viu pendent del Japó. El reportatge visita els llocs més devastats pel tsunami i parla amb els supervivents. Otsuchi era un bonic port pesquer a la part nord de Honshu, la principal illa del Japó. Un poble costaner popular entre els surfistes i amants de la platja. Però, des que es va produir el tsunami l'11 de març, és una terra devastada.
Més de 700.000 joves espanyols ni estudien ni treballen. Se'ls coneix com a "generació ni-ni". Però aquest no és el cas del joves d'"Inventant el futur". Els nostres protagonistes estudien, treballen i, si no tenen feina, se la inventen. El programa "30 minuts" presenta el cas de sis joves –d'edats compreses entre els 16 i els 30 anys- que han decidit inventar-se el seu futur convertint les seves passions en forma de vida.
Berlusconi afronta un judici clau per al seu futur: el de "cas Ruby", per abús de poder i incitació a la prostitució de menors. Viatgem a la "seva" Itàlia. A pesar de les periòdiques manifestacions multitudinàries a Roma i a d'altres ciutats italianes contra Silvio Berlusconi, "Il Cavaliere" compta amb el suport de la majoria dels electors italians. Allò que a ulls de l'opinió pública de les democràcies occidentals és autoritarisme, falta d'escrúpols, ridícul i, fins i tot, delicte... per a la majoria d'italians, segons les enquestes d'opinió, és "soroll" que enterboleix l'autèntica dimensió de Berlusconi com a gran gestor.
Moltes famílies que no poden pagar la hipoteca acaben perdent la casa i, a més, endeutats de per vida. Per això, molts sectors demanen reformes legislatives amb urgència que evitin que aquestes famílies amb dificultats arribin a perdre un bé tan essencial com l'habitatge.
Finlàndia és dels pocs països que semblen haver trobat un model educatiu a mida. Països com els Estats Units busquen una fórmula per remuntar resultats. Quin és el camí de Catalunya? Cada setmana, una delegació estrangera visita Finlàndia amb l'esperança de descobrir per quins motius el país nòrdic aconsegueix resultats educatius tan bons. Cada tres anys, els alumnes finlandesos encapçalen l'informe PISA, que avalua el nivell dels estudiants de quinze anys en Ciències, Matemàtiques i comprensió lectora. L'educació s'ha convertit en una icona de Finlàndia tant o més poderosa que la marca Nokia.
Casament a Westminster dels hereus de la corona britànica, el príncep Guillem i Kate Middleton. Continua sent tan tempestuosa la relació entre la premsa sensacionalista i el Palau de Buckingham? Tot està preparat a l'abadia de Westminster, a Londres, per al casament del príncep Guillem i Kate Middleton, el 29 d'abril. Seran els reis d'Anglaterra. I potser, els pròxims. Perquè, tot i que estan situats en la segona línia de successió, per darrere del príncep Carles, no es descarta que aquest, divorciat de Diana i casat amb Camilla Parker Bowles --catòlica, no anglicana i també divorciada--, renunciï finalment al tron a favor del seu fill Guillem.
La fi de les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys, ha fet visible una llarga història d'incomprensions i malentesos entre catalans i valencians. Una part de la societat valenciana s'ha sentit desasistida sense el senyal de TV3, mentre que una altra continua sentint una Catalunya amenaçadora. D'altra banda, potser hi ha una progressiva indiferència des de Catalunya pel destí dels veïns del sud. La delegació de TV3 al País Valencià i "30 minuts", conjuntament, han fet un retrat de la reacció ciutadana contra el tancament de les emissions i del debat sobre quines relacions –culturals i econòmiques– han de tenir totes dues comunitats. La reivindicació del corredor mediterrani, ara per ara, sembla que sigui l'únic punt de confluència entre valencians i catalans. Però això ha de suposar oblidar-nos dels vincles culturals i lingüístics?
A finals del 2008 Manel sacseja l'escena musical catalana amb la publicació l'àlbum de debut 'Els millors professors europeus'. En dos mesos, quatre grups protagonitzen quatre nits especials. Els Amics de les Arts, Mishima, Antònia Font i Manel fan quatre concerts. El 30 Minuts els segueix des del backstage. Situa les càmeres als passadissos, als camerinos, els acompanya als desplaçaments en tren, en cotxe, als hotels i un cop acaben els concerts. Els Amics de les Arts fan un emotiu tancament de gira del disc 'Bed&Breakfast' amb un Palau de la Música a vessar de públic. Mishima celebra els 10 anys del primer disc en una nit intensa al Palau de la Música. Manel emprèn un viatge en AVE de Madrid a Sevilla per tocar al Teatro de la Alameda, pocs dies després d'haver-se coronat amb el primer lloc dels discos més venuts a Espanya. Antònia Font desembarca al Casino de l'Aliança del Poblenou de Barcelona, en el seu retorn als escenaris després de quatre anys de pausa.
Com se senten els nens i nenes obligats a casar-se? L'Índia concentra el 40% dels matrimonis infantils del món. L'Unicef, l'organisme de l'ONU que té cura de la infantesa i dels seus drets, va assegurar en un informe del 2007 que més de 20 milions de nens i nenes es van haver de casar forçosament a l'Índia. Un fenomen també molt estès al Nepal.
Amb la Puerta del Sol, a Madrid, i la plaça Catalunya, a Barcelona, com a punts neuràlgics de la indignació ciutadana, seguim el relat de la protesta amb diversos protagonistes. Un moviment espontani, activat des de les xarxes socials, que vol expressar la indignació pel marasme econòmic del país i per un sistema de representació política que consideren captiu i caduc.
Una reflexió en forma de pregunta: és possible que els resultats sense precedents que va obtenir el Barça de Pep Guardiola serveixin d'exemple i de referent social per millorar la gestió en diferents àmbits professionals o personals? El Barça de Guardiola és observat atentament des de molts àmbits, i no només des de l'esportiu. Per què? Pot ser un referent social?
La revolució democràtica a Tunísia va triomfar, però, ara, molts joves no volen quedar-s'hi. Es juguen la vida per arribar per mar a Lampedusa, i alguns, com Haytem, somien amb França. A l'illa italiana de Lampedusa van arribant de manera massiva immigrants clandestins del nord d'Àfrica. I, sobretot, en les últimes setmanes, libis que fugen de la guerra civil en què ha derivat l'aixecament contra Gaddafi. Però també molts tunisians que, tot i ser testimonis de la victòria democràtica sobre la dictadura de Ben Ali, continuen sense veure un futur econòmic plausible.
Un viatge emocionant sobre la lluita del microbiòleg Pere-Joan Cardona per aconseguir que milions de persones infectades de tuberculosi, malaltia que l'OMS sembla haver oblidat, trobin un tractament eficaç gràcies a una vacuna pionera: la RUTI.
En un món interconnectat i hiperdependent dels sistemes informàtics, molts països es preparen per a una nova guerra al ciberespai. Des de fa uns anys assistim a un fenomen cada cop més estès i eficaç: els atacs informàtics contra pàgines web d'institucions oficials i de companyies privades. Els motius són diversos: des de la resposta en clau de protesta --l'anomenat grup Anonymous en podria ser un exemple-- fins a iniciatives directament delictives contra interessos privats, passant per "estratègies de terror" per motius ideològics, econòmics o polítics.
Els correbous, molt arrelats a les Terres de l'Ebre, van quedar al marge de la prohibició taurina a Catalunya. El documental planteja la conflictivitat amb què es dona el tret de sortida a la temporada: els animalistes estan disposats a centrar la seva lluita a l'Ebre, els taurins troben dificultats per adaptar la festa a una llei difícil de complir i cal fer malabarismes polítics per justificar unes pràctiques que són reprovables per a molta gent, com el bou embolat i el capllaçat.
Al Pakistan, la llei contra la blasfèmia s'ha convertit en una arma islamista devastadora contra les minories cristianes i musulmanes moderades. El gener de 2011, Salman Taseer, el governador de Panjab, l'estat més gran del Pakistan, va ser assassinat pel seu guardaespatlles. Per què? Va ser un dels pocs polítics que van denunciar públicament la islamització radical del Pakistan. Havia defensat la causa d'Asia Bibi, una dona camperola cristiana condemnada a mort per blasfèmia. Després d'una disputa per un got d'aigua, dos veïns musulmans la van acusar d'insultar el profeta Mahoma. Des de llavors, Asia Bibi continua a la presó esperant la sentència d'execució. Alguns mul·làs han posat preu al seu cap en cas que els tribunals la puguin absoldre. El seu marit i els seus fills viuen en la clandestinitat i han estat vivint una vida de fugitius des de fa un any i mig. Ells també han rebut amenaces de mort.
10 anys després dels atemptats de l'11-S, els EUA han aixecat una immensa xarxa secreta de seguretat antiterrorista que està fora de control.
El 2012 la crisi econòmica va situar les autonomies en el punt de mira, però l'origen del model es remuntava a la Transició. Després de la mort de Franco, només Catalunya, el País Basc i Galícia van reivindicar l'autonomia, però la política del "café para todos" va estendre el sistema a tot l'Estat, en va redibuixar el mapa i van crear-se les disset comunitats.
L'any 2011 va haver-hi una actualització del model econòmic a Cuba que va permetre que el país sortís de la crisi financera i de productivitat en què vivia. Els més emprenedors van veure aquestes reformes com una gran oportunitat de futur, però, com que es van introduir de manera gradual, els cubans les van percebre d'una manera superficial.
S'ha descrit Somàlia com l'últim estat fallit. La gravíssima crisi humana que l'afecta s'explica en part pel permanent conflicte militar. Mogadiscio és el reflex d'aquest infern. Des de fa pràcticament dues dècades, Somàlia no disposa d'un govern amb la capacitat de fer-se càrrec dels assumptes del país. Milícies rivals islàmiques s'enfronten pel control de la capital i multitud de pirates assetgen la navegació marítima i la pesca dels vaixells internacionals que entren en les seves aigües. El president del país tem constantment per la seva vida i el seu govern, amb el suport militar de tropes de Nacions Unides, només controlava, fins fa ben poc, uns quants barris de Mogadiscio.
Descobrim uns sumaris inèdits de la Guerra Civil trobats als arxius del Palau de Justícia de Barcelona: contra aquells que no volien anar a la guerra o que fugien del radicalisme revolucionari de primera hora Es tracta d'uns expedients instruïts contra gent que va intentar fugir de la República en els primers temps de la guerra civil. Els que van ser detinguts en l'intent van ser jutjats per traïdoria i desafecció al règim. Es calcula que més de 30.000 persones van passar a Andorra i França travessant els Pirineus i que unes 9.000 van escapar en vaixell, sobretot a Gènova i Marsella. "Allà a Marsella, jo recordo que deia que semblava que fos la rambla d'Igualada perquè hi havia molts catalans", diu la neboda d'un fugitiu.
"30 minuts" fa un exercici de memòria històrica imprescindible. D'entre la vintena de reportatges que el programa ha dedicat al conflicte del País Basc, rescatem seqüències i personatges que creiem que contribueixen a comprendre'l. L'adéu a les armes d'ETA després de 43 anys de terror ens obliga a activar la memòria d'un conflicte que situarà la data del 20 d'octubre en la història. El programa "30 minuts", des que es va posar en antena, l'any 1994, s'ha endinsat en la realitat del País Basc i de la "gran qüestió" que ha dominat tots els àmbits de la seva vida durant més de cinquanta anys.
"30 Minuts" ofereix un document excepcional: un retrat de la revolta democràtica i de la repressió implacable del règim de Bashar al-Assad a Síria, des de dins del país. Des del mes de març, seguint el rastre de les revoltes democràtiques a Tunísia, a Egipte, a Líbia, al Iemen i en altres països àrabs, té lloc a Síria una lluita brutal i desigual: la de l'exèrcit, la policia i les forces especials sirianes contra centenars de milers de civils amb la protesta i les mobilitzacions al carrer com a úniques armes.
Després del col·lapse bancari del 2008, Islàndia va respondre amb referèndums, judicis i reformes. Tres anys després, el país es va recuperar millor que altres economies i, durant aquest temps, els islandesos van reflexionar, protestar i passar comptes amb els errors del passat. El 2008 el sistema bancari d'Islàndia va fer fallida. La indignació popular va generar un autèntic terratrèmol polític i social. Com està el país 3 anys després?
Com va afectar la reforma de les pensions en temps de crisi? Alguns testimonis relaten el pas cap a la jubilació o la prejubilació entre incerteses i decisions vitals, amb històries personals que exploren els desafiaments d'un sistema en transformació. Un testimoni vital de cinc persones que aborden la jubilació o prejubilació a partir de la última reforma del sistema de pensions i en un context de profunda crisi econòmica.
La factura dels anys de creixement a base de crèdit ha arribat. La podrem pagar? I com desmuntem 30 anys d'economia financera sense que ens caigui tot l'edifici al damunt? Deute i crèdit sempre han existit. Però el món mai havia viscut tant del préstec com avui. Bancs, empreses, famílies i administracions
Cada any a la Unió Europea es llencen 89 milions de tones de menjar. El 40 per cent d'aquest malbaratament es fa a les llars. Què s'hi pot fer? "30 Minuts" aborda una qüestió que interpel·la directament la consciència ciutadana de les nostres societats opulentes: la quantitat de menjar que llencem a les escombraries. Els últims dies, la Unió Europea ha tornat a alertar del fenomen amb xifres prou contundents: es llencen 89 milions de tones de menjar, uns 179 quilos per càpita. La UE calcula que el 40 per cent d'aquest malbaratament es fa a les llars. En aquest sentit, i depenent dels països, els ciutadans europeus llencen des de casa seva de 20 a 30 quilos de menjar a l'any.
Amb un atur juvenil del 48%, l'any 2011 Espanya era el país d'Europa amb més joves sense feina ni estudis. "Assignatures pendents", del "30 minuts", va seguir un grup que, amb el programa Suma't, van voler recuperar el temps perdut amb formació i feina per descobrir històries reals d'esforç i de superació. Amb un atur juvenil del 48%, a Espanya, el percentatge de joves que ni estudien ni treballen és el més alt d'Europa
Espanya, amb 52 aeroports comercials, ha invertit en infraestructures aèries malgrat la crisi del 2008. El reportatge del "30 minuts" analitza la situació d'aeroports com Alguaire, Osca, Albacete, Ciudad Real, Castelló i Múrcia, molts dels quals amb una demanda escassa, tancament de vols i, en alguns casos, en estat de fallida econòmica.
Un any després de la revolució que va enderrocar Hosni Mubarak, Egipte continuava immers en la incertesa. Amb la junta militar al poder, es van vulnerar els drets humans i el país va viure una situació d'inseguretat. El reportatge "La revolta inacabada" va explorar el conflicte social i polític, incloent-hi les protestes, les eleccions que van guanyar els islamistes i les preocupacions de les minories. Retrat de la situació d'Egipte un any després de l'inici de la revolució.
Tres anys després de l'esclat de la crisi financera als EUA, amb gravíssimes repercussions, sobretot a Europa, ens tornem a fixar en el gegant nord-americà. Quina dimensió té, allà, la crisi? Treballadors públics sense salari, pensions de jubilació suspeses, la seguretat i les patrulles de la policia reduïdes dràsticament: són alguns dels efectes en molts estats de l'enorme deute públic que suporten els Estats Units. Després d'anys d'intentar eludir la crisi, sembla que algunes ciutats nord-americanes han sucumbit finalment davant el marasme econòmic.
El 2012, al municipi de Sant Adrià de Besòs, a tocar de Barcelona, la Mina viu una transformació social i urbanística. Amb iniciatives com la del Club de Lluita Olímpica i un centre de gimnàstica rítmica, els joves d'aquest barri busquen superar-se per mitjà de l'esport, amb el suport d'alguns aspirants a futurs esportistes d'elit.
Els països desenvolupats han prohibit l'ús de l'amiant a causa de la perillositat per a la salut. Però n'hi ha un, el Canadà, que en continua fabricant i exportant L'amiant va ser un dels grans descobriments industrials del segle XX, però s'ha convertit en un greu problema de salut pública i de gestió de residus. En el reportatge de "30 Minuts" "Exposats a l'amiant" vam descriure les conseqüències a Catalunya, vint anys després de la prohibició de fabricar-ne a Espanya. Les fibres d'amiant són un element cancerigen de primer ordre que es manifesta al cap dels anys d'haver-les inhalat. Es calcula que els pròxims anys causarà 60.000 morts a Espanya i 500.000 a tot Europa.
L'any 2012, la crisi del catolicisme es feia visible amb la manca de vocacions sacerdotals. Mentre els seminaris es buidaven, els moviments més conservadors com l'Opus Dei captaven nous capellans, i les diòcesis recorrien a clergues estrangers per cobrir la manca de relleu. Si ho mirem globalment, podria semblar que la màquina funciona: el nombre de capellans catòlics a tot el món creix. En canvi, si fem focus sobre Europa, fa dècades que la davallada augura un futur incert. Els capellans envelleixen i no hi ha relleu generacional. Falten capellans: alguns diuen que l'Església no afronta el problema, altres opinen que està pagant car algunes postures arcaiques i altres actuen i aconsegueixen vocacions sent més ortodoxos que mai... En tot cas, aquesta és una de les conseqüències visibles de la crisi del catolicisme, una de les transformacions socials de les darreres dècades.
Etarres penedits demanen perdó a familiars de víctimes del terrorisme en trobades discretes i molt emotives. "30 minuts" ha tingut accés al testimoni dels protagonistes de dues trobades indirectes. El primer, Iñaki García Arrizabalaga, fill de Juan Manuel García Cordero, assassinat per ETA el 1980, i també Iñaki Rekarte, un dels autors de l'atemptat amb cotxe bomba a Santander el 1992.
Fa un any, la fallida de la central nuclear de Fukushima, arran del tsunami, va estar a punt de desembocar en una gran catàstrofe nuclear. Testimonis i protagonistes directes ens expliquen minut a minut la batalla per impedir-ho. L'11 de març del 2011, just fa un any, un gran tsunami va arrasar la costa oriental del Japó. La fallida de la central nuclear de Fukushima va estar a punt de desembocar en una gran catàstrofe nuclear. Testimonis i protagonistes directes ens expliquen minut a minut la batalla per impedir-ho.
Grècia es debat entre la fallida i la supervivència en l'Europa de l'euro. Com viuen la gran depressió els seus ciutadans? Grècia ha aconseguit, de moment, evitar una fallida incontrolada després d'aconseguir un suport majoritari a la reestructuració del deute sobirà més gran de la història. Però el seu passeig dramàtic per la corda fluixa continua.
El 19 de març de 1812 es proclamava a Cadis la Constitució de 1812, la "Pepa". Però què passava a Catalunya? Fem memòria: érem una província de l'imperi napoleònic. Fa 200 anys, diputats reunits a Cadis van proclamar la Constitució. Va ser en plena guerra del Francès; Napoleó havia imposat el seu germà, Josep I, com a rei d'Espanya. Però Catalunya no depenia ni del Regne d'Espanya ni de Cadis: Catalunya formava part de l'imperi Francès, que l'havia annexionat aquell mateix any i l'havia dividit en quatre departaments: Ter, Segre, Montserrat i Boques de l'Ebre. Andorra formava part de Catalunya, la Vall d'Aran s'havia integrat al departament francès de l'Alta Garona i una part de la Franja de Ponent -Mequinensa i Fraga- també formaven part de l'imperi. Barcelona, amb 150.000 habitants, era la tercera ciutat de l'imperi, després de París i Amsterdam, i al davant de Roma i Hamburg.
El 2012 la lluita contra la màfia a Sicília està en auge, amb centenars d'organitzacions civils que planten cara a la Cosa Nostra. Davant la confiscació de béns, l'educació a les escoles i l'extorsió als comerciants, la societat siciliana es va unir per combatre aquesta amenaça que va marcar el seu destí. Sicília comença a plantar cara a la Cosa Nostra i viu un auge important de la lluita contra la Màfia. Centenars d'organitzacions civils s'han organitzat per començar a desempallegar-se de les regles mafioses que han imperat a l'illa durant segles. Per què? Com és ara la Màfia? Com s'explica que hi hagi més coratge ara que no 20 anys enrere?
Hi ha una agitació mundial, especialment a través d'internet, sobre la pretesa profecia maia: el món s'acabarà el 21 de desembre d'aquest any 2012. Qui s'hi prepara? Com? Qui en fa negoci? La vella profecia de la civilització maia -de fet, segons els especialistes, la data en què caduca el seu calendari ancestral- diu que el món s'acaba el 21 de desembre d'aquest any 2012. Alguns creients en aquesta predicció fatalista diuen que hi haurà grans catàstrofes naturals i la greu davallada econòmica mundial. De fet -argumenten- ja se n'estan manifestant senyals inequívoques: els últims terratrèmols, el canvi climàtic, el tsunami i l'accident nuclear al Japó, la crisi financera... D'altres argumenten que, tot i les catàstrofes, el món, la Terra no desapareixerà, la nostra civilització experimentarà uns transformació profunda i irreversible.
L'any 2012, la crisi econòmica va portar al límit milers de famílies a Catalunya. Amb l'atur disparat i les ajudes socials reduïdes, moltes persones van perdre els ingressos i casa seva, mentre les entitats i les xarxes de suport intentaven frenar una pobresa creixent i irreversible. Les últimes xifres aportades per les entitats de beneficència han encès el llum vermell: a Catalunya, una de cada cinc persones viu en situació de pobresa i un de cada quatre nens no té el que necessita per créixer amb normalitat.
A finals del 2011, els veïns de l'Aldea, al Baix Ebre, van sentir de prop una de les amenaces més temudes de la crisi: anaven al caixer i no podien treure'n diners. Una situació d'autèntic corralito. El cas de l'Aldea, al Baix Ebre, es va convertir a finals de l'any passat en el fantasma més temut de la crisi per a qualsevol persona: anar al caixer i no poder treure diners. La situació de "corralito" viscuda pel municipi semblava tan inversemblant que tothom va confiar que pocs dies després es recuperarien els estalvis. Passats cinc mesos de la fallida de la secció de crèdit de la cooperativa de l'Aldea, lluny de recuperar els diners, els afectats cada cop els veuen més perduts.
L'extrema dreta ha aconseguit unes resultats rècord en les eleccions presidencials a França. Un dels fantasmes electorals més utilitzats ha estat la por a la islamització de França. Qui "cuina" aquest argument? A França, diversos grupuscles molt actius a internet han declarat una autèntica guerra contra l'islam. Adverteixen contra la "progressiva islamització" del país i volen evitar-ho costi el que costi. De fet, l'argumentari contra l'excessiva presència d'estrangers a França, i, més concretament, contra la invasió de cultures alienes a l'"autèntic sentit republicà", ha protagonitzat la batalla en les eleccions presidencials franceses. I no tan sols de la mà del Front Nacional de Marine Le Pen, sinó també del mateix president, Nicolas Sarkozy, en el seu intent de sortir reelegit, també amb els imprescindibles vots lepenistes.
L'any 1993, el programa "30 minuts" va entrevistar una cinquantena de nois i noies de diferents edats que vivien a Catalunya i eren fills d'estrangers. Ara hem tornat a trobar-nos amb alguns d'ells. Alguns havien vingut al nostre país de petits, la majoria ja havien nascut aquí. Catalunya és un país d'immigracions, n'ha conegut moltes. Però en la dècada dels noranta, quan es va gravar aquell reportatge, començava un fenomen nou a gran escala: els immigrants ja no venien d'altres parts de l'estat, com abans, sinó de l'estranger. "30 minuts" va parlar amb els fills dels pioners, els fills dels primers que havien arribat, per saber com les noves generacions s'adaptaven al país i, també, com el país s'adaptava a ells.
Des de la fallida de Lehman Brothers l'any 2008, va augmentar el nombre de reclamacions judicials de clients contra entitats financeres. La causa era la comercialització de productes poc adequats segons el perfil del client, com les participacions preferents dels bancs islandesos, les permutes financeres o les obligacions necessàriament convertibles en accions. Quan començava la crisi, centenars de milers de persones sense coneixements financers van comprar, refiant-se dels consells del seu banc o caixa, un producte difícil d'entendre i de risc: les participacions preferents. Ara, no poden recuperar els seus estalvis sense perdre molt diners.
L'esclat de la bombolla immobiliària a Espanya va deixar un paisatge amb milers d'habitatges a mig construir i prop d'un milió d'habitatges nous sense vendre. La profunda crisi econòmica que va viure Espanya va afectar molts promotors, que es van arruïnar, i prop d'un milió de treballadors relacionats amb el món de la construcció van perdre la feina.
Tot Europa, i més ara, amb la deblacle econòmica de molts països, mira cap al model alemany: anys de sacrificis per tornar a créixer i reduir dràsticament l'atur. Però s'han acabat els sacrificis? Quin preu en paguen, encara, els alemanys? Amb una taxa de creixement del 3 per cent, un comerç exterior que floreix i un índex d'atur rècord de menys del 7 per cent, Alemanya ha esdevingut un exemple d'èxit econòmic. Encara més: un miracle, en aquests temps de crisi.
Un reportatge sobre el "reality show" de la televisió xinesa que ha tingut un impacte mundial. La periodista Ding Yu entrevista convictes abans de ser executats. Durant cinc anys, el canal públic de la televisió de la província xinesa de Henan ha emès un programa setmanal titulat "Entrevistes abans de l'execució". Un reality show prou inclassificable, que ha tingut audiències massives i una repercussió mundial. En el programa, la periodista Ding Yu entrevista homes i dones convictes poc abans de ser executats. Entrevistes esfereïdores en què els entrevistats confessen els seus crims i s'acomiaden dels seus familiars.
L'any 2012 es va documentar que cada cop era més freqüent que els professionals de la salut trobessin nens amb TDAH, un trastorn neurobiològic que s'inicia a la infantesa i que afecta l'atenció i el comportament. Aquesta condició influeix en l'aprenentatge i, en el 50% dels casos, pot perdurar fins a l'adolescència i l'edat adulta. Cada dia es diagnostiquen més trastorns per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat, malaltia més coneguda per la sigla TDAH. És un trastorn neurobiològic que s'inicia a la infantesa i que en el 50% dels casos perdura també durant l'adolescència i l'edat adulta.
Una nova moda recorre els Estats Units: la pena de la vergonya. Policies i jutges l'apliquen en delictes i faltes. I els ciutadans, per fer denúncies concretes. Des que un xèrif de l'estat nord-americà d'Arizona, concretament a la ciutat de Phoenix, Joe Arpaio, va introduir aquest mètode, li han sortit molts imitadors. Arpaio ja és conegut mundialment per vestir amb el típic uniforme de ratlles els presos del comptat i passejar-los encadenats pels carrers de Phoenix per fer treballs de construcció a la via pública. El seu argument és simple: la humiliació que pateixen davant dels ciutadans farà desistir els altres de cometre delictes. Els seus crítics l'acusen de ser un tirà i de posar en pràctica mesures que només persegueixen la humiliació de l'individu sense cap eficàcia afegida en la comissió de delictes.
A l'N-2, mentre s'esperava que s'arreglés la carretera, augmentaven els accidents. El Ministeri de Foment havia aprovat desdoblar-la a l'altura de les comarques gironines, però l'any 2012, només s'havien fet vuit dels cent quilòmetres previstos i tan sols hi havia trenta quilòmetres d'obra començada i aturada.
La cadena de televisió Al Jazeera mostra una investigació d'impacte mundial: el líder palestí podria haver estat assassinat amb material radioactiu. Va ser una escena que va capturar l'atenció del món durant diverses setmanes: El malalt Iàsser Arafat, PRIMER assetjat pels tancs israelians en el seu complex de Ramallah, després transportats a París, on va passar els seus últims dies sotmesos a una bateria de proves mèdiques en un hospital militar francès.
Amb el material que ha filmat el fotògraf català Ricard Garcia Vilanova, que segueix el conflicte sirià sobre el terreny, viatgem fins a una de les ciutats de Síria que pateix el setge de l'exèrcit: Al-Qusayr. Som testimonis del paisatge de destrucció de la ciutat i de les enormes dificultats amb què treballen metges i infermers residents abans del conflicte a l'hospital central.
Al llarg de la història, alguns països d'Europa s'han convertit en estats. Dins d'aquest context, Catalunya podria arribar a convertir-se en un estat d'Europa? En els últims vint anys, dinou països d'Europa s'han convertit en estat. D'aquests dinou estats nous, sis -Estònia, Letònia, Lituània, Eslovàquia, la República Txeca i Eslovènia- ja formen part de la Unió Europea. Croàcia ingressarà a la Unió l'any que ve. Es podria arribar a convertir en un nou estat d'Europa, Catalunya?
A Rasquera, a la Ribera d'Ebre, es va fer una consulta per votar una proposta inusual de l'Ajuntament: eixugar el deute municipal mitjançant el cultiu de marihuana. Fa uns mesos, Rasquera, a la Ribera d'Ebre, va fer una consulta per votar una inusual proposta de l'Ajuntament: eixugar el deute municipal cultivant marihuana de forma legal. Què ha passat amb la proposta? Què s'ha de fer, en general, amb la marihuana?
L'any 2012 el debat sobre els peatges continuava viu. Als anys noranta, la renovació de concessions va despertar protestes, especialment a Catalunya, per greuges amb altres comunitats. Mentre les autopistes radials de Madrid entraven en concurs de creditors, Espanya esdevenia el país europeu amb més desequilibri entre vies gratuïtes i de pagament. Símbol d'un greuge per part de l'estat espanyol, la lluita "contra" els peatges ressuscita periòdicament, sense haver-hi avançat gaire. Alguna rebaixa dels preus, subvencions i bonificacions, pràcticament esborrades ara per la crisi i acompanyades sempre de beneficis addicionals per a les concessionàries.
Moltes grans marques comercials utilitzen el neuromàrqueting, la neurociència aplicada a les vendes. Però no ho volen admetre. Manipulen el nostre cervell?
On va a parar una gran part dels residus electrònics que genera Europa? Alguns països africans, com Ghana, han esdevingut el nostre gran abocador il·legal.
L'any 2013 seguim un grup d'investigadors en la seva batalla diària, concretament un grup de científics de la Universitat de Barcelona que formen part d'un experiment internacional al Centre Europeu de Recerca Nuclear a Ginebra. Hem estat testimonis del seu dia a dia i de la seva preocupació sobre el futur professional i personal.
El 2012 les cooperatives de tot el món van celebrar l'Any Internacional mentre superaven la crisi econòmica millor que les empreses mercantils. Un estudi de la Confederació Internacional de Cooperatives demostra, amb dades de 23 països, que obtenen millors resultats econòmics, taxes d'ocupació i supervivència.
La intervenció militar francesa a Mali ha foragitat els islamistes que ocupaven el nord del país. Com es va gestionar la crisi a Paris? i al front? El somni d'un Mali islamista s'ha esvaït, de moment, en poques setmanes. Gairebé un any després d'haver-se apoderat de les principals ciutats de la regió d'Azawad, llargament reclamada pels tuaregs com a estat independent, les forces franquícia d'Al-Qaeda a la regió han fugit cap a muntanyes llunyanes i cap al desert. La intervenció militar francesa, amb el suport de tropes de Mali i de la regió, ha estat decisiva. Organitzacions salafistes com Ansar Dine i ACMI han imposat a la regió durant tot aquest temps un règim de terror i la xaria, la llei islàmica, i han parasitat la històrica revolta dels musulmans tuaregs moderats contra l'autoritat del govern de Bamako.
El 2013 vam voler entrevistar algun representant del Ministeri d'Indústria i Energia, però no va ser possible. Tampoc no hi van voler participar les dues empreses elèctriques més importants, Endesa i Iberdrola. En el reportatge es pot sentir la veu d'economistes, experts en energies renovables i representants del sector elèctric. És inevitable que l'electricitat continuï pujant? A què es destinen els diners que paguem en la factura? Per què el rebut de la llum és tan difícil d'entendre?
Un equip del programa "30 minuts" ha seguit diversos casos en què es comprova com afecta la taxa judicial de l'any 2013 en diferents processos. Antònia Cifré, jubilada, ha de pagar taxes per demandar un banc que li va vendre presumptament participacions preferents de manera fraudulenta. Josep Jornet renuncia a reclamar la legítima d'una herència per por de perdre uns diners que li calen per viure.
Sota quines condicions laborals es fabriquen els nostres "gadgets" electrònics preferits? Foxconn, la pedra a la sabata d'Apple. Fa dos anys, es va encendre l'alarma: a Foxconn --el principal fabricant xinès dels dispositius d'Apple i altres firmes, com Amazon i Hewlett-Packard-, es repetien els suïcidis de treballadors. Per què? Un desgraciat fenomen esporàdic, casual, o un símptoma d'alguna cosa més greu?
La crisi mundial ha revaloritzat l'or. L'explotació s'ha disparat i Colòmbia és una de les regions més riques. Amb quines conseqüències? Com en el mite del rei Mides, que tot allò que tocava es convertia en or i que el va portar de la felicitat per la immensa riquesa a la desgràcia, molts pobles de Colòmbia estan sucumbint a la nova febre de l'or. L'or és el baròmetre de la por. En el punt més àlgid de la crisi econòmica mundial, l'agost del 2011, el seu preu va arribar a un rècord històric: 1.890 dòlars l'unça, una xifra increïble tenint en compte que 10 anys enrere aquesta mateixa quantitat d'or valia 271 dòlars. Actualment, la cotització frega encara els 1.600 dòlars.
La temporada del 2013 començava amb una mala notícia per als aficionats a la neu: dues de les estacions catalanes d'esquí alpí podien no obrir. A Vallter 2000 i Boí Taüll no els sortien els números, i la mala temporada de l'hivern anterior les va acabar d'enfonsar. Aquesta temporada començava amb una mala notícia per als aficionats a la neu. Dues de les estacions catalanes d'esquí alpí podien no obrir. A Vallter2000 i Boí Taüll no els sortien els números, i la mala temporada de l'hivern passat les va acabar d'enfonsar. Vallter2000 ha acabat en mans de Ferrocarrils de la Generalitat, i s'ha convertit en la cinquena estació sota control públic. Boí Taüll ha sortit del concurs de creditors amb refinançament de la mateixa empresa propietària, la constructora Nozar, també en concurs de creditors.
El Iemen és ara un dels principals malsons de Washington. Entrem al territori prohibit d'Al-Qaeda. Els polèmics avions militars nord-americans no tripulats, els drones, castiguen a la penombra de l'opinió pública diversos llocs del planeta a la recerca de cèl·lules terroristes d'Al-Qaeda. Més d'una dècada després del començament de l'anomenada guerra contra el terrorisme del president Bush i just 10 anys després de la sagnant aventura militar iraquiana, dues estratègies que van aconseguir el contrari del que pretenien, ens preguntem per la força d'Al-Qaeda.
Pagesos de diverses poblacions de les comarques de ponent han organitzat patrulles nocturnes contra l'augment de robatoris en granges i magatzems a principis del 2013. Els pagesos han hagut d'autoprotegir-se invertint en més mesures de seguretat, com ara alarmes i càmeres de videovigilància. Ens endinsem en aquesta problemàtica amb els protagonistes de tots els sectors implicats.
Més de quatre anys després de l'esclat de la crisi financera als Estats Units i al món, cap executiu de Wall Street ha resultat imputat i empresonat. Per què?
La interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l'any 2013, va tornar a posar en qüestió el model lingüístic de l'escola a Catalunya i va disparar la indignació entre la societat catalana. En parlem amb mestres, pedagogs i sociolingüistes, que analitzen la situació del català a l'escola i a la societat, i també amb pares i mares.
El robatori de nens i la seva venda ha esdevingut un gran negoci per a les màfies de la Xina
Les mentides de dos espies iraquians, "ben acollides" per la intel·ligència britànica i nord-americana, van ser decisives per començar la guerra contra l'Iraq.
Per a què serveix el Senat? Què fan els 265 senadors? Per què no és una veritable cambra de representació territorial malgrat que és el que diu la Constitució? Hem volgut respondre aquestes qüestions amb experts en dret constitucional i amb els senadors mateixos. Les respostes, amb matisos, han estat contundents.
L'escàndol dels assajos clínics dels nous medicaments de les grans farmacèutiques a l'Índia, on els codis ètics internacionals no existeixen.
Els efectes devastadors de la crisi econòmica sobre l'ocupació fan de la reindustrialització l'autèntica arma de futur. Analitzem les opcions i les dificultats de tornar a la indústria i ens centrem en el cas concret d'Igualada l'any 2013. Marques emblemàtiques revisen estratègies amb treballadors de llarga durada i l'administració local.
Tot queda penjat a internet: els gustos, les aficions, les converses privades i les amistats. Aquest "30 minuts" planteja el debat sobre internet i la privacitat mitjançant el retrat de sis usuaris de xarxes socials. El tsunami d'informació privada que cada dia deixem a l'ordinador, al mòbil o a les tauletes i que publiquem a les xarxes socials explica més de nosaltres que la mateixa memòria.
Ha revolucionat la vida política d'Itàlia amb el seu el Moviment Cinc Estrelles. Què pensa? Qui i què hi ha darrere de la seva formació? El mes de març, 163 parlamentaris del Moviment Cinc Estrelles van prendre posessió dels seus escons al Congrés dels Diputats italià. Va ser la força política més votada en els comicis legislatius del febrer. En les recents eleccions municipals a diversos ajuntaments del país, el Moviment Cinc Estrelles ha perdut suport, sigui per el tipus de comicis - amb problemàtiques i figures molt locals - sigui per la seva estratègia del "no", que pot haver-li restat seguidros per no concretar respostes en la "real politic".
El pitjor moment de la indústria cinematogràfica catalana i espanyola de la història. L'any 2010 es van fer prop de 100 pel·lícules a Catalunya. L'any 2013, amb sort, se'n van fer prop de deu. Durant el primer trimestre de l'any es va estrenar la pel·lícula Los últimos días, dirigida pel tàndem format pels directors emergents Àlex i David Pastor. Era l'única estrena de la temporada i el títol semblava la profecia del que passaria dos mesos després al cinema on es va fer l'estrena: el cinema Urgell de Barcelona va tancar les portes a finals de maig.
L'incendi del 22 de juliol del 2012 a l'Alt Empordà va cremar més de 10.000 hectàrees en dos dies. Va ser un dels pitjors incendis forestals de Catalunya i va afectar setze pobles. Aquest "30 minuts" hi va anar un any després.
L'estelada s'ha fet servir massivament en manifestacions i actes reivindicatius a favor de la independència i actualment oneja en molts pobles de Catalunya. Va néixer a principis del segle XX inspirada directament en la bandera dels cubans que lluitaven contra la colònia espanyola. Aquest "30 minuts" proposa un recorregut per la història d'aquesta bandera.
"30 minuts" aborda l'esdeveniment a partir del qual va girar el debat polític a Catalunya i a Espanya posterior a l'11 de setembre del 2013: la cadena humana que va travessar el país a favor del procés sobiranista.
Subtítols en: Català Mentre la comunitat internacional se centra a impedir la guerra química, Síria es dessagna amb les armes convencionals. Anem a Alep, una de les ciutats més castigades.
Aquest "30 minuts" s'endinsa en la difícil convivència entre turistes i veïns a Ciutat Vella l'any 2013, en una Barcelona que mira cada cop més cap a aquest sector per impulsar-ne l'economia.
El reportatge La guerra de la sorra és una sorprenent investigació sobre un dels recursos naturals més consumits del planeta. Atesa la gran demanda de sorra, les reserves mundials es veuen amenaçades.
La Constitució garanteix que els ciutadans puguin presentar proposicions de llei als seus representants, però a la pràctica les ILPs tenen molt poques possibilitats d'arribar al final. Expliquem què ha passat amb algunes d'aquestes iniciatives ciutadanes i anem a buscar la primera ILP de la història.
Escòcia, sota l'autoritat del Parlament de Westminster des de fa 300 anys, votarà el 18 de setembre de 2014 si s'independitza o no de la Gran Bretanya. Ha començat el compte enrere.
Per mesurar el moviment de població que es trasllada de la ciutat al camp, l'única estadística oficial, però parcial, és la dels joves que reben l'ajuda per incorporar-se al món rural en l'agricultura o la ramaderia. Seguim les experiències d'una dotzena de persones que s'han incorporat al món rural en temps de crisi o que estan en procés d'incorporar-s'hi.
Darrere de les seves grans xifres econòmiques i de les lliçons a l'Europa del sud, Alemanya no pot amagar una altra realitat: l'empobriment dels seus treballadors. Angela Merkel just s'ha guanyat el dret a renovar el càrrec de cancellera gràcies, en gran part, a la salut de l'economia alemanya i al pols ferm que manté dins la Unió Europea. Però les seves bones xifres d'atur tenen una altra cara: les minifeines, els populars "minijobs".
L'octubre de 2012, Malala va ser tirotejada quan sortia de l'escola. Ara és el símbol de la lluita per l'educació de les noies.
El juliol del 2013, més de 300 ocupants de la nau Ca l'Àfrica, al barri del Poblenou de Barcelona, van ser desallotjats d'aquella instal·lació industrial en desús. Eren persones que havien deixat el seu país a la recerca d'un futur millor que, en alguns casos, no arribava; vides que han de començar de zero una vegada i una altra.
Des del moment en què es va cometre, l'any 1963, l'assassinat de John Fitzgerald Kennedy, el fet ha provocat rumors sobre conspiracions. Cinquanta anys després, què en diu, la ciència moderna, de l'assassinat de Dallas?
Els camps de "reeducació" s'estenen per tot Rússia. Presos polítics i comuns són víctimes de vexacions i maltractaments.
La Mar, la Judith, el Miquel, el Jordi i l'Eva són els protagonistes d'aquest "30 minuts". No s'haurien imaginat mai que l'any 2013 viurien com a okupes en un pis d'una entitat bancària. Tenien feina, casa i el que es considera una vida "normal". Aquestes famílies, que s'han quedat al carrer, han optat per l'ocupació com una manera desesperada de tenir un sostre.
El 1995 vam acompanyar un grup d'empresaris catalans en una missió comercial al sud-est asiàtic: volien obrir nous mercats. Dinou anys després, en un moment de crisi en què es parla tant d'exportació, hem volgut saber com els està anant.
A Hong Kong, prop de dues-centes mil persones viuen en autèntiques gàbies. El sistema econòmic no els deixa cap més opció.
Una enciclopèdia desenvolupada al marge de les lleis del mercat, amb autors aficionats que no cobren i usuaris que no paguen, s'ha convertit en la primera font d'informació mundial. Mostrem alguns dels col·laboradors catalans més prolífics, des de professors universitaris fins a adolescents, que dediquen el seu temps lliure a posar coneixement a l'abast de tothom.
Els Estats Units han optat per assassinar els seus enemics a distància, amb la nova arma de moda: els "drones", aparells no tripulats. Una guerra clandestina cada cop més devastadora entre les poblacions civils dels països que reben els atacs.
Arran de la crisi i la revolta del 2014 a Ucraïna, la comunitat russòfona de Crimea convoca un referèndum per decidir sobre l'annexió de la península a Rússia. Un gir històric que encén totes les alarmes a Europa.
Cada any, a l'Índia, més d'un miler de joves són assassinats per les seves pròpies famílies. El seu pecat? Enamorar-se del noi o la noia que no toca.
El nou líder de Corea del Nord, Kim Jong-un, exerceix un control absolut de la informació que surt del país i de la que hi entra. Però hi han esquerdes.
L'avantprojecte de llei de l'avortament de l'any 2014 encén la societat civil. És la tercera regulació des de la transició democràtica, aquest cop, amb una gran diferència: l'avantprojecte encara presenta més restriccions respecte a l'última llei aprovada i exigeix que la dona es torni a sotmetre a un laberint de justificacions per prendre una decisió sobre el seu propi cos.
Ara fa un any es va enfonsar l'edifici del taller tèxtil Rana Plaza de Bangla Desh. Més de 1.500 persones hi van morir. La fàbrica "low cost" de les grans marques occidentals, a examen.
La ruta africana, el malson d'aquells immigrants que arriben a los fronteres d'Europa arriscant la vida a la recerca d'un futur. Des del Camerun, Emile, Elie i Joseph volen arribar a París.
23.825 catalans es van operar l'any 2013 havent excedit el límit de sis mesos en llista d'espera garantit per la legislació. Un decret del Parlament del 2002 fixa aquest temps d'espera màxim per a catorze de les intervencions més comunes: cataractes, pròtesis de genoll i de maluc, galindons, varices... Hem seguit els casos d'alguns pacients en llista d'espera de diverses patologies.
L'any 2014 milers de petits inversors van apostar per l'energia solar atrets per les facilitats que donava el govern espanyol. Molts es van endeutar confiant en les condicions fixades a través d'un reial decret. Però els governs han anat canviant les condicions i ara molts temen perdre la inversió i fins i tot casa seva.
Boko Haram, la milícia islamista que terroritza el nord-est de Nigèria, va centrar l'atenció mundial pel segrest massiu de noies estudiants el 15 d'abril. Però Boko Haram actua des de fa molt temps.
L'enorme potencial turístic de Catalunya de principis del segle XXI fa créixer el Prat en vols de curta i llarga distància, una amenaça per al domini de l'aeroport madrileny. El panorama aeroportuari canvia malgrat que Aena centra els seus principals esforços a treure Barajas del pou en què ha caigut.
El referèndum d'independència del 18 de setembre del 2014 a través de les històries humanes, les tradicions, les músiques i fins i tot els paisatges d'Escòcia.
En les primeres Diades organitzades per l'Assemblea Nacional Catalana, una associació sense ànim de lucre fundada l'any 2012, centenars de milers de persones havien sortit al carrer per demanar la independència de Catalunya. En les darreres, però, la participació va baixar significativament.
Torna la segregació racial a les escoles dels Estats Units, 60 anys després de la seva prohibició. Com? Per què? La segregació a les escoles nord-americanes torna 60 anys després que el Tribunal Suprem del país declarés inconstitucionals les escoles separades per a blans i negres. Què hi ha darrere de la creixent divisió racial a les aules?
Aquest reportatge de l'any 2016 explora la realitat del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona. Analitzem la situació a partir de l'experiència de diversos immigrants que hi han estat internats i les crítiques d'advocats i diverses associacions.
El running, l'esport de córrer, és el que més ha crescut a principis del segle XXI, fins i tot durant la crisi. Els organitzadors de curses han vist com es multiplicaven la participació i les curses. Un equip del "30 minuts" ha seguit diversos atletes de base que preparen per competir a la Volta a la Cerdanya d'ultrafons i en el triatló de mitjana distància de Banyoles.
El virus de l'Ebola que assola l'Àfrica Occidental ja s'ha cobrat més de 3.000 víctimes mortals. Viatgem fins a la localitat de Guekédou, la zona zero de l'epidèmia.
Per commemorar el 30è aniversari del programa, tractem un problema etern: el fenomen de l'èxode. Viatgem als campaments de refugiats de Jordània, on viuen els fugitius de la guerra de Síria, i també recuperem algunes de les històries del passat. El documental proposa una profunda reflexió sobre les guerres i les seves conseqüències, devastadores, en les vides de milions de persones.
L'equip del "30 minuts" s'aproxima l'any 2014 a una nova onada d'immigració, protagonitzada pels ciutadans de les antigues repúbliques soviètiques. Han salvat el sector immobiliari, han il·lusionat el sector turístic i s'han quedat a viure aquí atrets pel clima, per una societat que els fascina i per la caiguda del preu de l'habitatge.
Acompanyem tres persones de diferents punts d'Espanya i de diferents àmbits professionals que viuran a Catalunya el 9N. Amb diversitat de matisos, tots tres consideren una catàstrofe la hipotètica independència catalana.
Cada any moren a Catalunya 60.000 persones, i les famílies que no s'han estat pagant l'assegurança dels morts durant anys han d'afrontar la despesa de cop. El mercat funerari està liberalitzat des del 1996, però encara hi ha molts pobles i ciutats que tenen una sola funerària... i això es paga car. L'equip del "30 minuts" ha visitat una d'aquestes poblacions.
El 29 de novembre del 2013, a les 12.19 hores, la Generalitat Valenciana va tallar les emissions de la radiotelevisió pública valenciana. El govern valencià havia decidit suprimir l'ens unes setmanes abans, just després que es conegués la sentència de nul·litat d'un ERO que ja havia suposat l'acomiadament de vora un miler de treballadors.
Durant més de vint anys, la màfia va enterrar a la regió de Nàpols milions de tones de residus tòxics. Quines són les conseqüències?
Edward Snowden va revelar a tot el món l'existència del "gran germà". Després hem conegut la col·laboració d'empreses com Google, Facebook i Yahoo en l'espionatge massiu de la ciutadania mundial.
El jihadisme ha atacat França -la massacre de "Charlie Hebdo"- amb una extrema crueltat. Joves musulmans radicalitzats d'arreu del món s'emmirallen en grups com Estat Islàmic o combaten al seu costat a Síria i l'Iraq. Com va sorgir EI?
El Castor és el magatzem de gas subterrani més gran d'Espanya, però mai ha entrat en funcionament. Quan van començar a injectar-hi gas, el setembre del 2013, hi va haver terratrèmols i el govern va ordenar que es paralitzés el projecte. Repassem la història d'aquest projecte per intentar obtenir respostes.
El bullying és un fenomen que ve de lluny, però amb l'arribada d'internet i les xarxes socials l'assetjament ha adquirit una nova dimensió per l'impacte global i immediat que pot tenir qualsevol difamació. En aquest "30 minuts", donem la paraula a les víctimes d'aquest turment.
"30 minuts" aborda el 2015, a través d'una intensa investigació, el viatge de desenes de combatents que han deixat l'estat espanyol per afegir-se a fer la jihad. El reportatge forma part d'una investigació que s'ha fet durant quatre mesos, en què un equip de reporters s'ha submergit en les xarxes socials per entrar en contacte amb jihadistes i amb simpatitzants de la seva causa a tot l'estat espanyol.
Retrat de la sanitat pública a Grècia, enfonsada arran de la crisi. El gran repte del nou govern de Syriza.
Un de cada quatre infants està en risc de pobresa. Com afecta a l'èxit escolar o a la salut mental?
La indústria del videojoc ja supera amb escreix la cinematogràfica i la musical. Quin és el secret del seu èxit? Qui i què hi ha darrere dels videojocs?
Diversos estudis del 2015 avaluen que el percentatge de la població activa catalana que pateix precarietat laboral se situa al voltant del 40 %, precarietat entesa com a inestabilitat en la feina (amb contractes temporals o a temps parcial) i remuneracions insuficients. "30 minuts" ha seguit la vida quotidiana de diverses persones amb uns perfils que es compten en milers a Catalunya.
El relat de la lluita titànica kurda per alliberar la ciutat i regió de Sinjar, al nord de l'Iraq, del setge d'Estat Islàmic.
Subtítols en: Català A l'Índia, la policia registra cada 22 minuts una agressió sexual contra una dona. El rebuig familiar i social, amb la complicitat oficial, condemna la víctima una segona vegada.
544 persones es van suïcidar el 2013 a Catalunya. Es calcula que entre 400 i 500 persones posen fi a les seves vides a Catalunya anualment i 10.000 més ho intenten. Els metges especialistes en salut mental fa anys que recomanen trencar el tabú i tractar la qüestió del suïcidi sense embuts. Abordem la qüestió des de les preguntes sense resposta dels familiars i amics, amb casos de lluita i superació.
La desaparició en massa dels ruscos als nostres països ha encès els senyals d'alarma. Estudis científics apunten a un dels culpables: els neonicotinoides.
Des que l'any 2006 el president Felipe Calderón va declarar la guerra contra el narcotràfic, a Mèxic han desaparegut més de 23.000 persones i n'han assassinat moltíssimes més. El reportatge s'endinsa en un dels casos més greus, a l'estat de Coahuila, en el que probablement és el cas de desaparició massiva més greu de tot el país.
Com és que l'Associació Nacional del Rifle, a pesar del trauma dels Estats Units amb les armes, aconsegueix impedir qualsevol regulació i control sobre la qüestió?
"El cos del delicte" és el resultat d'un treball d'investigació de més de dos anys, durant els quals hem entrevistat el convicte Ramon Laso per coneixe'l.
Entre l'octubre i el novembre del 2011, milers de persones van perdre tots els seus estalvis. Aquest reportatge aborda el perquè de la fi de Caixa Laietana en el context de la desaparició de les caixes d'estalvi catalanes.
La dimissió de Joseph Blatter, quatre dies després de ser reelegit, qüestiona globalment la FIFA, assetjada per denúncies de corrupció.
Alícia Sánchez-Camacho dina amb Victoria Álvarez, qui havia mantingut una relació durant dos anys amb Jordi Pujol Ferrusola. El que es va dir en aquella conversa es va utilitzar dos anys després davant un jutge com a testimoni dels presumptes delictes de la família Pujol. Per què es va gravar aquella conversa?
Hem après dels errors del passat per evitar una nova bombolla immobiliària? Fins a quin punt cal més obra nova? El reportatge mostra diverses alternatives a la construcció tradicional, totes minoritàries però amb voluntat de replicar-se.
El Tribunal Suprem dels EUA certifica la injecció letal amb el fàrmac midazolam, inclòs en un còctel que tortura els executats, segons denuncien familiars, associacions i testimonis.
L'illa grega de Kos, a tan sols tres milles nàutiques de la costa turca, és una de les portes d'entrada a Europa dels refugiats de la guerra i de la pobresa.
Per primer cop en més de 100 anys de catalanisme polític, l'independentisme es converteix el 2016 en la força hegemònica a Catalunya. Les candidatures de Junts pel Sí i de la CUP aconseguien la majoria absoluta al Parlament.
Cada any, milions d'estudiants nord-americans s'endeuten per poder pagar els estudis. Uns préstecs que han esdevingut una nova bombolla financera.
Ja hi ha una generació de nens catalans que han nascut a través d'una gestació subrogada. Els pares i mares expliquen la seva història.
Les pensions depenen de les generacions que venen al darrere i, mentre continua augmentant l'esperança de vida, la base demogràfica i laboral de les generacions més joves, sobre les quals se sustenta el sistema, és cada cop més estreta i més feble. Per això, en un context de crisi, sovint hi ha por de no cobrar la pensió. Quin és el futur d'aquesta problemàtica?
Més de quatre milions de dones viuen sotmeses a Estat Islàmic. Una xarxa secreta intenta salvar tantes dones com pot.
La indústria porcina catalana és una de les principals de tot Europa, però darrere seu amaga una gran problemàtica, sovint ignorada. Com s'aborda a Catalunya el tractament dels purins i la seva gestió?
Ens endinsem en la situació actual i les perspectives de futur de la viticultura catalana. Per primera vegada el vi de les diverses denominacions d'origen locals plegades ha superat les vendes de La Rioja en el consum a Catalunya.
La investigació periodística sobre un dels fets que van trasbalsar el món: l'atac contra l'avió de passatgers MH17 sobre Ucraïna.
Quatre germans separats per la guerra de Síria parlen del seu exili des de Suècia, Alemanya, Noruega i Turquia. El dramatisme del camí ha deixat pas a una etapa menys heroica, la de la seva vida com a sol·licitants d'asil en un país que no és el seu, paralitzats i sense res a fer, mentre esperen ser ciutadans de ple dret.
Cada cop hi ha més famílies que decideixen, per un motiu o un altre, no vacunar els seus fills. Aquest és un fet que preocupa, i molt, les autoritats sanitàries. A causa d'això, s'ha produït una reaparició de malalties que gairebé es consideraven erradicades als països desenvolupats. Comptem amb el testimoni de persones que han patit algunes d'aquestes malalties.
La història que va sacsejar Irlanda i el món: la fossa comuna amb més de 800 nens fills de mares solteres.
Un aparell ha irromput a les nostres vides per ocupar tots i cadascun dels nostres espais de relació. Com canvien els mòbils el nostre dia a dia? Com afecten les nostres capacitats d'atenció i de concentració? Som nosaltres qui els controlem o ens controlen a nosaltres?
La llei que condemna als Emirats Àrabs Units moltes dones embarassades fora del matrimoni.
El cas Volkswagen ha destapat el frau de les emissions dels motors dièsel. El gegant de l'automoció europea va optar per manipular el software dels seus cotxes per complir amb una normativa de contaminació cada cop més estricta. Quan surten a la carretera, les emissions dels seus vehicles es disparen.
Centenars de veïns del barri del Besòs estan en peu de guerra, amb el lema "Fora okupes i camells". Protesten contra els ocupants d'una desena de pisos, alguns dels quals es dediquen al petit tràfic de drogues.
Aquest reportatge explora el món ocult dels vols especials de deportació de migrants que practica l'estat espanyol: la dinàmica policial que generen, les irregularitats que denuncien les víctimes i com afecta els migrants i les seves famílies viure permanentment sota sospita amb l'amenaça de l'expulsió.
Mostrem la realitat dels menors trans a través del relat en primera persona de quatre casos. Uns testimonis impactants que permeten entendre les vivències d'aquests nens i nenes abans i després de fer la transició i els processos d'acceptació tan difícils que, sovint, viuen els seus pares.
El reportatge #BlackLivesMatter, emès pel "30 minuts" el 2016, torna a estar aquests dies més d'actualitat que mai. El treball mostra com una creixent generació d'activistes dels drets civils va començar a emergir als Estats Units ara fa cinc anys. Lluny d'eliminar-se les desigualtats racials, cada vegada són més els que criden que "les vides dels negres són importants"
Des de fa quatre dècades, els traficants beninesos s'han enriquit gràcies al negoci del contraban de benzina nigeriana per tot el territori de Benín. El reportatge forma part d'una iniciativa artística en blanc i negre basat en un impactant treball fotogràfic destinat a múltiples plataformes.
El referèndum sobre la independència de Catalunya plana sobre les negociacions per formar govern a Espanya. Si el PSOE hagués acceptat la possibilitat de fer una consulta, tal com havia proposat Podem, probablement a Espanya hauria triomfat un govern ampli d'esquerres.
Hi ha encara algú que s'estigui mobilitzant des de Catalunya per afegir-se a Estat Islàmic? Hi ha alguna manera d'aconseguir contrarestar la narrativa jihadista, desmuntar el seu discurs i evitar que altres s'hi afegeixin?
Les sentències i resolucions judicials als casos de violència masclista sovint tendeixen a oblidar un grup de víctimes: els fills. Aquest "30 minuts" posa el focus en les experiències d'aquests infants i adolescents, situats enmig d'una guerra en què, diuen ells, no se'ls escolta. La violència masclista des del punt de vista dels menors.
Una escola pública de Ripollet, un col.legi dels Jesuïtes a Raimat, un institut públic de Terrassa i un centre concertat de Barcelona. Quatre centres i un objectiu: la renovació pedagògica.
Els residus radioactius són residus que deixen anar radioactivitat. Per això, es tracten de manera diferent de tots els altres i no poden llençar-se a papereres ni contenidors no específics per a ells. El tractament actual dels residus radioactius és però més complicat. A més, tenen un temps mínim que s'han de conservar abans que deixin de ser perillosos.
Des de fa dos anys, cada mes detenen més de 5.000 nens i adolescents als Estats Units. Els nord-americans en diuen els "dreamers", els somiadors.
Un grup de periodistes sirians assetjats a Alep relaten amb les seves càmeres el dia a dia de l'infern que es viu a la segona ciutat més important de Síria.
Gibraltar no volia el Brexit de cap de les maneres. De fet, van votar massivament en contra de sortir de la Unió Europea. Però al Regne Unit va guanyar la sortida i amb això a Espanya se li ha presentat l'ocasió que esperava des de feia 300 anys: ha proposat al Regne Unit que, si Gibraltar no vol sortir de la Unió Europea, haurà de ser espanyol.
Un document excepcional: el relat d'un periodista que s'infiltra en una cèl.lula jihadista que vol atemptar a França.
La societat laica israeliana i les seves institucions democràtiques, sota l'amenaça de l'enorme poder i influència creixent dels ultraortodoxos.
Una reflexió sobre els abusos sexuals a menors a través del testimoni de víctimes, pedòfils i pederastes. Es pot fer alguna cosa per evitar que els abusadors potencials portin a terme el seu delicte? Existeix la possibilitat de la prevenció?
El triomf de Donald Trump ha trasbalsat Amèrica i el món. Com ha estat possible? Quina és la seva gent?
L'embús de trànsit i la contaminació a les grans ciutats ressusciten una vella coneguda: la bicicleta. Ara reclama el seu espai, i no sense problemes. La gran densitat de població, carrils bici insuficients, bicicletes per les voreres i el desconeixement de les normes per part d'uns i altres han fet créixer una sensació de perill.
Arribarà el dia en què seran jutjats els crims contra la humanitat a Síria. Ja s'estan recollint les proves.
En moltes ciutats, com Barcelona o Terrassa, l'aigua ha estat sempre en mans d'empreses privades, però aquesta situació podria canviar. Tots dos municipis han mostrat interès reiterat per recuperar-ne la gestió i s'hi han pronunciat a favor.
La disputa entre els governs d'Aragó i de Catalunya vol determinar el lloc on finalment pertanyen les obres d'art del monestir de Sixena. El seu origen es troba al poble del mateix nom, però retornar-les pot resultar nociu per als frescos.
L'economia compartida nascuda a Silicon Valley arriba a Europa. Plataformes com Uber i Airbnb trenquen motlles legals, laborals i econòmics. A diferència d'altres plataformes que ofereixen nous productes, les d'aquest tipus se centren en serveis tradicionals, fortament regulats amb llicències molt limitades.
S'estén l'ús de substàncies químiques en l'abús sexual de les dones i en robatoris: se'n diu "submissió química".
Com és la dramàtica expulsió a la força d'un estranger sense papers? Som testimonis del procés en un CIE de França.
Armes als Estats Units en mans de professors i d'estudiants per fer front a les constants massacres d'alumnes.
A l'Àfrica occidental, més d'un milió de persones tracta de sobreviure amb la pols d'or de mines improvisades a cel obert.
L'Organització Internacional del Treball prohibeix el treball infantil. Però a Bolívia, els nens volen treballar i estan sindicats
Emmanuel Macron, antic inversor bancari i exministre d'Economia amb el govern Hollande, es perfila com el pròxim president de la República francesa.
Amb motiu de les notícies aparegudes sobre el magatzem de gas Castor, que tornen a posar el tema de plena actualitat, "30 minuts" torna a emetre el reportatge actualitzat "Castor, un negoci rodó?".
Una actuació policial fora de norma, que s'activa en moments electorals importants. Proves falses, manipulació de dades, informes irregulars. Tot dona com a resultat un interrogant que molts intenten resoldre: qui és la X de l'operació Catalunya?
El gran negoci al voltant de les recomanacions i crítiques falses a internet
Puerto Rico ha format part del territori dels Estats Units des del 1898. En aquest referèndum d'autodeterminació, es vol decidir si s'integra com a estat als Estats Units, si continua amb el mateix estatus o si opta per una via sobiranista.
El reportatge descobreix les innovadores tècniques constructives que facilitaran acabar la Sagrada Família i presenta, per primera vegada a la història, una filmació d'Antoni Gaudí feta un any abans de la seva mort.
Un dels problemes més coneguts de l'habitatge a Barcelona és el dels preus. Trobar un pis de lloguer per sota dels 700 EUR s'ha convertit en una missió impossible, sobretot als barris més cèntrics. Hi ha poca oferta i la demanda és molt alta.
Quina és la clau de l'èxit d'aquests nois i noies que, fent vídeos sense mitjans i des de casa seva, s'han convertit en estrelles? Tenen a YouTube audiències que les televisions no s'atreveixen a somiar. Són autèntics ídols entre nens, adolescents i joves: els persegueixen els fans, omplen estadis, esgoten llibres, els busquen els anunciants...
El 17 d'agost del 2017, Barcelona i Cambrils van ser objectius del terrorisme, però la ciutadania es va mantenir forta i sempre ha deixat clar que no té por. "30 minuts" repassa a fons les 72 hores posteriors a tot el que es va viure.
Reportatge que recull el que es va viure un mes després dels atemptats. El focus es posa a explicar l'impacte que va tenir el fet que els autors materials dels atemptats fossin un imam i deu joves de Ripoll.
Especial "30 minuts" sobre l'estat d'excepcionalitat al país després de la intervenció de facto de les institucions catalanes. Descrivim com es produeix aquesta intervenció per part de l'Estat i la reacció ciutadana.
Revivim l'1 d'Octubre, quan Catalunya va escriure una pàgina de la història sense precedents. Seguim els actors principals i veiem, en primera persona, les decisions que prenen amb inquietud, il·lusió i preocupació.
Els zoos, en ple segle XXI, tenen sentit perquè han de transformar-se per transformar la societat. Han de posar l'èmfasi en els problemes que els humans hem generat per ajudar a mantenir els hàbitats i fer que les espècies siguin viables en el seu medi.
El centenari d'un dels fets que més va marcar la història del segle XX: la Revolució Russa. Amb perspectiva global, fa la sensació que l'efemèride desperta més interès a la resta del món que al país que la va protagonitzar.
El negoci dels satèl.lits de baix cost està creixent molt ràpidament i pot amenaçar la nostra intimitat.
El Sudan del Sud viu uns enfrontaments armats que han provocat desplaçaments massius de població i amenacen 20 milions de persones de patir fam en aquest país, al Iemen, a Somàlia i a Nigèria.
Què representa la qüestió catalana a escala internacional? És només un afer intern o un conflicte que marcarà decisivament Europa? El "30 minuts" busca respostes al mateix cor de les institucions europees.
El procés per la independència de Catalunya arriba als tribunals. És una causa general contra el procés? O simplement la justícia fa la seva feina amb independència del poder polític? Hi ha garanties per als processats?
Una part de les donacions de sang que es fan cada dia al món es venen a empreses que n'aprofiten el plasma per fabricar medicaments
Aquesta vegada, el "30 minuts" dona veu als protagonistes d'una realitat que, encara que és evident, no sempre és prou coneguda: descobrim el dia a dia dels venedors de top manta.
Per què els antibiòtics estan deixant de ser efectius? Com és que els superbacteris s'han fet tan forts? El mal ús i l'abús dels antibiòtics ha fet que els bacteris hagin après a defensar-se i s'han fet resistents. El 2050 hi podria haver més morts per culpa dels "superbacteris" que pel càncer.
Coincidint amb l'arribada de Trump a la Casablanca analitzarem com està posant en marxa els seus controvertits plans d'expulsió d'immigrants.
Els mercats són creadors d'activitat econòmica i formen part de la nostra cultura. Són equipaments al voltant dels quals creix la vida al barri i un mirall de la societat i dels seus costums. Els mercats de Barcelona formen una xarxa única al món, amb 39 establiments repartits en els deu districtes de la ciutat.
Les últimes notícies que arriben de Veneçuela fan pensar cada cop més en un estat fallit. Però, què està passant en realitat?
Sis mesos després dels atemptats de Barcelona i Cambrils , una investigació inèdita reconstrueix la vida d'Es-Satty des del moment que ingressa al centre penitenciari Castelló fins que va acabar adoctrinant els joves terroristes de Ripoll
A Birmània, els rohingyes, una minoria musulmana de més d'un milió de persones, viuen sota la persecució de l'exèrcit i les autoritats birmanes
Els experts avisen: l'ús abusiu de les pantalles de mòbils i tauletes pot provocar trastorns del llenguatge i del son en els més petits. Però també conseqüències greus per als més grans. Una epidèmia silenciosa i perillosa amenaça els nens en els primers anys de les seves vides, entre 0 i 3 anys.
L'assetjament sexual en el món laboral és un dels territoris més desconeguts de la violència contra les dones. Després del cas del productor de Hollywood Harvey Weinstein, el #MeToo, o #JoTambé, es va fer viral a tot el món. Una investigació del 2018 sobre què passa a Catalunya amb relació a aquesta qüestió.
Des que, el juny de 2014, ISIS l'autoanomenat "estat islàmic" va establir el seu "califat", va reclutar, de manera sistemàtica, nens soldats.
L'any 2018, Finlàndia havia aconseguit ser l'únic país d'Europa que havia reduït la xifra de persones sense llar, mentre que a la resta d'Europa havia pujat de manera alarmant. A més, Barcelona, en l'àmbit espanyol, era la ciutat amb més persones dormint al carrer.
Sis mesos després que el govern espanyol suspengués l'autonomia catalana, els protagonistes d'aquest període i analistes polítics debaten sobre l'aplicació que el govern espanyol va fer de l'article 155 i sobre quines són les sortides de l'atzucac institucional.
L'última dècada, els robots han substituït, progressivament, molts treballadors en empreses de sectors ben diversos, en potències mundials com la Xina i els EUA.
Una versió ampliada d'"ETA, els últims dies" que aprofundeix en les opinions diverses d'aquest moment cabdal tornant als llocs dels atemptats, reconstruint els moments de tensió i buscant, sobretot, reflexions íntimes i personals dels protagonistes. Tots ells en parlen obertament des de la distància del temps, però encara amb una vida marcada per ETA.
L'equip del "30 minuts" viatja al País Basc en el moment en què ETA posa punt final a la seva història per parlar amb les parts implicades. Víctimes, familiars, representants polítics, negociadors i un exmembre d'ETA reflexionen sobre una història tràgica, però també sobre els interrogants i les oportunitats que s'obren en el futur.
Amb bitllets a uns preus incomparables, Ryanair s'ha convertit, els últims anys, en el competidor més gran en el camp de l'aviació civil. Quin és el secret del seu èxit? Per què genera tanta polèmica?
Analitzem el fenomen de la ultradreta, un col·lectiu reduït i a vegades violent, habitualment circumscrit a les manifestacions del 12-O, però que davant del repte independentista s'ha mobilitzat i capta l'interès dels mitjans i ciutadans.
Un episodi de repressió i resistència sense precedents a internet al context d'Europa: el seguiment de la lluita entre l'estat espanyol, emparat per la justícia, i un ciberactivisme voluntari, que espontàniament pren el relleu de la Generalitat per construir a contrarellotge el sistema informàtic del referèndum de l'1 d'octubre del 2017.
Amb motiu de la cimera històrica entre el president dels EUA, Donald Trump, i el líder de Corea del Nord, Kim Jong-un, "30 minuts" s'acosta a un aspecte molt desconegut d'aquest país, dividit des de l'any 1953 i rèmora de la divisió en blocs del món.
Un seguiment de l'any 2018 de la problemàtica veïnal del barri de la Prosperitat, a Barcelona, a causa del posicionament a favor i en contra de l'obertura d'una mesquita a la zona. Segurament, és el conflicte més forassenyat contra una mesquita que hi ha hagut a Catalunya, però no ha estat l'únic. Des de mitjans dels 90, sovint, quan una comunitat musulmana busca un nou espai, els veïns es revolten.
Aquests dies, fa 23 anys de la matança de Srebrenica, on més de 8.000 persones van ser assassinades a mans de les forces serbobosnianes. El reportatge recull els moments en què l'Esad Landzo es retroba amb expresoners del camp de Celebici.
El reportatge narra, en primera persona, l'odissea que Manal Bashir i els seus fills van viure per fugir d'una mort segura a Síria i buscar refugi a Europa.
La cara oculta de la producció del fruit de moda: l'alvocat. L'alvocat és un fruit que té una gran quantitat de vitamines i minerals, és ric en àcids grassos insaturats i en potassi i ple d'antioxidants. L'alvocat ja és considerat l'aliment de les mil virtuts. Fins fa poc era només una fruita exòtica consumida en esdeveniments especials, però en els últims anys s'ha convertit en un producte líder de la cuina contemporània i que podem trobar tot l'any als mercats.
L'1-O serà un dia més d'un llarg procés o tindrà un capítol a part en la història del país? Ha passat un any de l'1 d'octubre. En aquest temps, els fets i la història s'han precipitat. Però... hi haurà una generació marcada per l'1 d'octubre? Quin pes tindrà l'1 d'octubre amb el pas dels anys? Serà un dia més d'un llarg procés o tindrà un capítol a part en la història del país? El diumenge 30 de setembre el "30 Minuts" emet el reportatge "Marcats per l'1 d'octubre".
El turisme cerveser a Catalunya ha fet que hi hagi una autèntica revolució en el sector. De fet, molts restaurant d'alta cuina ja ofereixen una carta ben extensa de cerveses locals i això, és un procés que tot just acaba de començar.
La creixent militarització de les policies nord-americanes està tenint uns efectes devastadors sobre la població que diu que protegeix
L'any 2018 es calcula que al Mediterrani hi ha surant unes dues mil tones de partícules de plàstic. Els estudis científics fa temps que han demostrat que aquestes substàncies són a la cadena tròfica i afecten la nostra salut.
El futur d'Irlanda del Nord i la possibilitat que hi torni a haver una frontera dura amb la República d'Irlanda ja és el principal escull que s'alça per acordar la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea, el Brexit.
L'arribada de menors estrangers no acompanyats a Catalunya és un tema de debat que tensa i, a més, suposa un repte per al sistema de protecció de menors. L'any 2018, l'equip del "30 minuts" apropa en primera persona les causes per les quals aquests nois decideixen deixar casa seva i venir fins aquí sols, i també parlen amb els agents implicats en la seva protecció.
El professorat de l'Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca va ser acusat d'humiliar part de l'alumnat per ser fills de guàrdies civils i les famílies van optar per anar als tribunals. Aquests fets del 2018 van trasbalsar la vida d'un dels centres de secundària de referència al Baix Llobregat i la seva ona expansiva va posar sota sospita bona part de la comunitat educativa catalana.
Saúl Luciano ha denunciat una companyia alemanya de contribuir, amb les emissions de CO2 de les seves centrals tèrmiques, al desgel de dues glaceres que podrien inundar la ciutat on viu. La decisió dels tribunals alemanys, que han acceptat la demanda, podria ser un precedent de cara a futures demandes per accions que afavoreixen l'escalfament global.
L'interès per menjar sa, de manera més sostenible i conscient ha sobrepassat els cercles de consumidors alternatius i ha arribat als grans supermercats. "Proximitat", "KM0", "de pagès"o "d'origen" són paraules cada cop més presents als llocs de venda. Però, realment es prioritza l'alimentació de produccions locals?
Matteo Salvini és, des de fa més de mig any, el vicepresident i ministre de l'Interior d'Itàlia, i en aquest temps s'ha convertit en un símbol del creixent moviment d'extrema dreta populista i xenòfob europeu.
Persones carregades de maletes voltant per Barcelona. No són turistes. Acaben d'arribar, han dormit al carrer o en una pensió d'emergència social. La primera parada és l'Oficina d'Estrangeria, on demanen protecció internacional.
La Brianna Price és una DJ canadenca, coneguda artísticament com a B. Traits. En el reportatge de la BBC "Són segures les meves drogues?", la Brianna s'endinsa en el món de les persones usuàries de drogues, però també de qui les fabrica i distribueix, a la Gran Bretanya.
"No hi ha batec" són les duríssimes paraules que han hagut de sentir molts pares. Cada any moren 2.500 nadons a l'estat, 6 cada dia. La pèrdua d'un fill durant la gestació, o poc temps després de néixer, encara és un tema tabú i poc comprès per la societat.
La Rahaf va poder fugir de l'Aràbia Saudita, on les dones viuen sota la tutela d'un home, necessiten el seu permís per a tot i sovint intenten fugir dels maltractaments en l'àmbit familiar.
Fins al 1998 no es va descobrir que el clítoris, l'òrgan estrella del plaer sexual de les dones, era el doble de llarg del que deien els manuals mèdics. L'oblit de la ciència no és casual. Perquè la sexualitat de les dones ha estat lligada durant segles només a la reproducció, i moltes se senten culpables, encara avui, d'exercir el seu dret al plaer. El tabú està tan arrelat que la imatge d'un grup de dones amb un mirall explorant-se per reconèixer-se els genitals encara ens sorprèn.
L'arribada massiva de capital estranger i el final de la crisi del 2008 van reactivar el sector immobiliari a la Costa Brava. Des de Llançà fins a Lloret, els projectes urbanístics van aparèixer com bolets a tocar d'espais naturals. Els veïns i els ecologistes de Girona es van unir sota la plataforma SOS Costa Brava amb l'objectiu de preservar els paratges naturals.
Durant el segle XXI, la desigualtat entre rics i pobres ha crescut cada vegada més i la por a la destrucció massiva de llocs de treball a causa de la robotització i la intel·ligència artificial ha fet que proliferin els experiments de renda bàsica universal.
Itàlia no troba cap solució efectiva contra la nova Camorra, una de les organitzacions criminals més grans del món, que s'ha rejovenit i és molt més sanguinària
Descobrim una realitat molt desconeguda del sistema penitenciari: els departaments especials de règim tancat, on les persones poden passar fins a divuit hores tancades a la seva cel·la en soledat.
Els ciutadans europeus que viuen al Regne Unit o els britànics que viuen a Europa han viscut la confusió política entorn del Brexit entre la perplexitat i la incertesa. Són aquells que no van poder votar en el referèndum i, en canvi, són els més afectats.
Cuba viu, els últims anys, una febre que recorre l'illa: la recerca de wifi per poder parlar amb els familiars que viuen a l'estranger. El govern ha instal·lat alguns punts amb aquesta tecnologia, davant de les seus d'algunes institucions públiques i places i carrers principals de les ciutats.
Indonèsia és el primer productor mundial d'oli de palma. El consum mundial d'aquest oli és, actualment, de 62 milions de tones, i continua creixent sense aturador.
Hi ha molta gent que busca solucions als seus problemes de salut més enllà de la medicina convencional i que confia en les anomenades teràpies naturals, que en molts casos no tenen cap base científica.
Subtítols en: Català Als EEUU els últims anys han aflorat prop d'un miler de casos d'auto-inculpacions extretes després de dies d'uns interrogatoris per la policia en què els detinguts suportaven una forta pressió psicològica.
Jair Bolsonaro és un excapità i el primer militar que accedeix al poder després del cop d'estat que va fer l'exèrcit el 1964 i la dictadura que va imposar fins al 1985. Però com és que un polític que un any abans només aconseguia un 4% d'intenció de vot entre l'electorat brasiler ha arribat a la presidència del Brasil?
Un treball d'anàlisi gravat durant el judici als líders independentistes que es va situar en els primers moments d'investigació per part de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, l'any 2015, i va avançar fins al moment final del vist per a sentència.
Segons els lingüistes, nou de cada deu llengües que hi ha al món estan amenaçades i poden desaparèixer. El procés pot tenir moltes causes, però el detonant sempre és el mateix: una generació de parlants decideix no transmetre-la als fills. El català corre el perill d'arribar a aquest estadi? En el context de l'any 2019, la pregunta no té una resposta unànime per part dels filòlegs, però sí que coincideixen que han aparegut alguns símptomes preocupants.
Visitem la regió on es va viure el pitjor accident nuclear de la història i que des de l'emissió de la sèrie d'HBO rep prop d'un 50% més de visites.
Una reflexió sobre el canvi climàtic i l'emergència climàtica en què ens trobem motivada per la intervenció humana sobre el planeta.
Un reportatge que dona a conèixer com es va fer el 2009, a la localitat d'Arenys de Munt, la primera consulta municipal de la història sobre la independència de Catalunya, que va ser el pròleg de les grans mobilitzacions posteriors.
El govern xinès ha posat en marxa l'experiment d'enginyeria social més gran que mai s'hagi intentat per avaluar el comportament cívic dels seus ciutadans amb la instal·lació d'una sofisticada xarxa de 170 milions de càmeres de seguretat.
Després d'anys de combats contra les guerrilles i els narcotraficants, l'exèrcit colombià s'enfronta ara a les tales il·legals de centenars de milers d'arbres a l'Amazonas , on els últims 50 anys, ha desaparegut prop del 20% de la superfície.
Les begudes alcohòliques formen part del dia a dia de la nostra societat sense que hi hagi consciència que el seu consum és un dels principals problemes de salut pública. El seu component social encara fa més estrany concebre-les com a substància tòxica, però estan directament relacionades amb sis tipus de càncer.
La revolta popular de Hong Kong s'ha convertit en el pitjor malson de Pequín. Durant tot l'estiu, han estat gairebé diàries les manifestacions pacífiques, però la contundència policial n'ha fet canviar el signe .
Catalunya, per la seva situació geogràfica, és una ruta de pas de drogues amb destí a la resta d'Europa, sobretot d'haixix i cocaïna. Però amb la marihuana és diferent, ja que el mateix país n'és productor i exportador. Cultivadors autòctons i organitzacions criminals de tot el món produeixen arreu del territori català cànnabis que s'acaba venent i consumint a Europa.
Quatre equips del "30 minuts" se situen en punts clau per saber com reaccionen, què senten i què pensen els protagonistes del procés: institucions, partits, familiars, ciutadans i els mateixos condemnats. La càmera els segueix en exclusiva als despatxos, a les manifestacions, als desplaçaments en cotxe i a les reunions per copsar com viuen aquestes jornades històriques.
La mutilació genital femenina és una pràctica, que encara es fa a 29 països i que pateixen algunes dones i nenes que viuen aquí. Sentirem el testimoni de dones que ens expliquen com ho van viure de petites i com ho han superat.
Reportatge especial de ""30 minuts"" en què es dona resposta a moltes preguntes sobre la naturalesa de la plataforma Tsunami Democràtic, els seus orígens i la seva finalitat en el context de l'any 2019. Un conjunt de dubtes que membres de la plataforma responen en la primera entrevista cara a cara que han concedit a un mitjà de comunicació.
Una anàlisi de l'anomenada economia de plataforma, un tipus de mercat laboral marcat per ingressos intermitents, en què la llibertat i la flexibilitat es repeteixen com un mantra. Reflexionem sobre les conseqüències imprevisibles que pot comportar aquesta manera de treballar i com podrien afectar l'estat del benestar. "Proletaris online" s'endinsa en el model de negoci de l'era digital. Potents plataformes tecnològiques que connecten oferta i demanda i converteixen els treballadors en proveïdors de serveis. Poden ser repartidors en bicicleta amb les seves vistoses motxilles o experts programadors. Qualsevol persona que pugui fer feines esporàdiques a través d'una aplicació. Tots formen part d'aquest nou mercat laboral on llibertat i flexibilitat es repeteixen com un mantra i on un algoritme és qui mana.
Cada any, al Japó, unes 30.000 persones moren soles a casa seva, un fenomen cada dia més freqüent en aquell i en molts altres països, també al nostre.
L'esperança de vida s'ha doblat durant el segle XX i ha passat de 40 a 80 anys. Una fita que es pot superar àmpliament perquè, per primera vegada, els científics s'han plantejat alentir o aturar l'envelliment. Un equip del "30 minuts" descobreix les investigacions mundials principals en aquest camp i també mostra les esperances que genera en persones que farien el que fos per ser immortals.
Retrat de les dures condicions de vida d'infants sirians refugiats al Líban, obligats a treballar o a demanar almoina per poder sobreviure.
La Xina està creant la presó més gran del món amb és d'un milió de persones de la minoria musulmana de l'ètnia uigur, recloses en centres d'internament on són reeducades forçosament.
L'augment de l'esperança de vida i el progressiu envelliment de la població són una realitat a Europa i suposa un dels reptes principals del segle XXI. Analitzem aquest fet a través de quatre exemples de trajectòries vitals a Catalunya que també aborden diferents maneres d'envellir.
Fa tres anys, l'estiu del 2017, l'exèrcit birmà va destruir de manera sistemàtica uns 500 pobles de l'estat de Rakhine. Tota la població va fugir travessant boscos i turons amb el que havien pogut salvar de les flames. Els que s'escapaven d'aquesta destrucció eren rohingyes d'aquest estat de Birmània, musulmans que fa segles que hi viuen, però que són considerats indesitjables en un país de majoria budista.
A Austràlia s'han viscut històries terrorífiques pels recents incendis, incendis de sisena generació que seran més freqüents arreu del planeta i que amenacen d'arribar també al nostre país.
Coneixem, des de dins, la gestió de la crisi sanitària ocasionada per la covid-19 a Catalunya i escoltem les opinions d'experts en epidemiologia, metges i personal sanitari que han lliurat el combat més dur i en primera línia contra aquell virus nou i desconegut.
Fem un recorregut per la crisi del coronavirus, que es va originar a la Xina, dins un context d'economia globalitzada. Repassem tota l'evolució de la situació: d'ençà que imperava una opacitat absoluta sobre el que passava, fins a aconseguir la reducció dels contagis locals a zero.
El 30 minuts ha seguit una de les pàgines més negres de l'actual crisi sanitària: l'impacte devastador del coronavirus a les residències geriàtriques, entrant dins dels centres i recollint l'angoixa de treballadors, residents i familiars
L'hospital de Cerdanya, el primer transfronterer d'Europa, va ser dissenyat i està gestionat alhora per dos països amb llengües, cultures i models sanitaris diferents. Ara , a la lluita contra la Covid 19, s'han unit forces.
Ens endinsem en una de les formes més desconegudes i soterrades de la violència masclista: els matrimonis forçosos. El documental parteix del testimoni d'una generació de noies nascudes o educades a Catalunya que sí que lluiten contra aquesta pràctica.
Serà només públic el transport que ve? I si és privat, serà elèctric? Aquest és el dilema que es plantegen moltes ciutats europees i el coronavirus ha accelerat el canvi
El 30 minuts és testimoni del procés inexorable de despoblament de les zones rurals de la Catalunya interior i analitza els cas de 3 pobles: Prat de Comte (Terra Alta), la Febró (Baix Camp) i Guimerà (Urgell).
La crisi del coronavirus ha colpejat directament un dels pilars més importants de l'economia catalana, que s'ha aturat d'un dia per l'altre. Les conseqüències de la pandèmia en el sector turístic han afectat les expectatives de futur a escala mundial.
Les escoles han reobert després de sis mesos. Amb fragilitat i incertesa, per l'augment progressiu d'alumnes confinats a causa de la Covid-19, però amb voluntat decidida de continuar obertes i no repetir els errors de la primavera passada. La clau de l'èxit o del fracàs està lligada en bona mesura a l'evolució del rebrot a Catalunya, però també a un dels principals problemes del sistema educatiu: la segregació escolar.
El submón del tràfic i el consum de cocaïna a Barcelona, una de les ciutats d'Europa on més es consumeix aquesta droga il·legal.
Episodi 5 de la temporada 36. El "big data" permet tractar bilions de dades, és molt útil en la investigació sobre la Covid o en el diagnòstic del càncer, però també presenta molts riscos en relació amb la privacitat i pot provocar discriminacions d'alguns ciutadans.
La sida, la gran pandèmia de finals del segle XX, continua matant encara un milió de persones cada any.
El cranc blau ja ha arribat al Mediterrani. Tot i ser una espècie invasora que amenaça la biodiversitat del litoral i dels rius del nostre país, té un gran atractiu i un alt valor gastronòmic.
La pandèmia de la covid va provocar la cancel·lació d'espectacles i concerts en directe. Els aforaments limitats i altres mesures de prevenció van situar el sector cultural a la corda fluixa i van forçar el tancament de moltes empreses, fet que va deixar a l'atur milers de persones. Carles Solà i l'equip del ""30 minuts"" mostren la realitat dels afectats per aquesta situació precària l'any 2021.
Les deportacions són l'etapa menys visible de les migracions, però deixen cada any milers d'històries de vida escapçades
Mar i muntanya, terra endins i litoral. Els efectes del canvi climàtic i global són presents per tot arreu. Mentre el delta de l'Ebre s'inunda, es fonen les darreres glaceres del Pirineu. El temps per aconseguir un canvi de rumb amb conseqüències no catastròfiques s'escurça, indiquen els experts. Un panorama que ha fet que la societat civil també reaccioni i lluiti per un canvi social radical.
La problemàtica que genera la crisi climàtica a les comarques interiors del país i al Pirineu.
Reflexió sobre el dret a l'habitatge amb el testimoni de famílies vulnerables, experts, responsables del sector financer i responsables polítics. El reportatge s'emmiralla també amb Viena, la ciutat amb més parc d'habitatge públic d'Europa
Just quan fa ara un any que la pandèmia va tallar bruscament el curs de les nostres vides, ens acostem a un col·lectiu amb opinions basades en el dogma i no en evidències científiques.
Un reportatge especial de llarga durada en què es presenta, després de vuit anys d'instrucció, la reconstrucció del cas judicial de la família Pujol. La defensa, les acusacions, la família Pujol i diversos periodistes que han investigat el cas exposen el seu punt de vista, reconstrueixen el trencaclosques, expliquen la seva versió i plantegen els interrogants oberts.
Mostrem com es va crear un sistema que deixava total llibertat d'actuació a Joan Carles de Borbó i la seva família, una impunitat que ha portat a una situació mai viscuda. Un rei desterrat als Emirats Àrabs Units, investigat per frau fiscal i presumpta corrupció i blanqueig de capital.
La tarda del 14 de gener del 2020 Tarragona va viure el pitjor accident de la història de la petroquímica. "30 minuts" mostra com van viure l'accident els veïns de la Canonja i del barri de Bonavista de Tarragona, a pocs metres de l'empresa IQOXE. L'explosió del reactor de la planta d'òxid d'etilè ha marcat un abans i un després de la relació dels veïns amb la indústria.
Episodi 25 de la temporada 36. El reportatge aborda la problemàtica dels residus que generem. Pere Renom ha parlat amb el director de la peça, Jordi Regàs, per explicar què veurem diumenge i per què alguns dels envasos que aboquem al contenidor groc no s'acaben reciclant.
Durant els últims mesos espais naturals que solien ser solitaris i silenciosos s'han convertit en espais massificats. Els desconfinaments han provocat que moltes persones anessin a la natura per primer cop, sovint amb un gran desconeixement
La salut mental dels joves és una malaltia estigmatitzada i sovint invisible, que s'ha vist agreujada per la Covid. Els protagonistes expliquen en primera persona com han viscut el seu trastorn.
L'hostaleria en general, és dels sectors que més ha patit els tancaments i les restriccions derivades de la pandèmia de la Covid i també un dels que més han alçat la veu pel fet de sentir-se desprotegits.
Hem estat testimonis directe del "backstage" de la taula de negociació, observant com s'ha anat construint des de que es va posar en marxa a principis del 2020 a la Moncloa fins la recent trobada al setembre al Palau de la Generalitat.
L'home i el llop; l'eterna disputa ha reaparegut a Catalunya. Un segle després d'haver-lo exterminat, ha tornat el llop i, amb ell, els primers conflictes.
El conflicte de l'os aquests últims dos anys ha pres més força que mai. En el punt de mira hi ha dos ossos: Goiat i Cachou
La illa de Pellworm està amenaçada per la pujada del nivell del mar. Allà viu la Sophie , una jove de 22 anys que ha aconseguit que el govern federal reformi la llei del clima per fer-la més contundent.
Anàlisi en profunditat de què hi ha darrere d'una violació en grup i quins són els elements que conflueixen en aquest tipus d'agressions, que no són noves però sí cada vegada més extremes.
L'ampliació del Prat ha girat fins ara entorn dels efectes a La Ricarda i les discrepàncies polítiques, però ha deixat de banda el debat real sobre les necessitats de l'aeroport i les repercussions mediambientals de fer-ho créixer.
30 minuts remet el reportatge actualitzat sobre l'estat de Rodalies, motiu etern de conflicte entre el govern català i l'espanyol
Milers de persones moren cada any intentant creuar les dunes per arribar a Europa.
L'objectiu de que el 2030 la meitat de l'electricitat consumida sigui renovable no s'assolirà mai amb el ritme actual d'implantació de parcs eòlics o solars. La Generalitat ha impulsat una llei que intenta acontentar tothom.
Més de 100.000 persones a Catalunya, la majoria dones, pateixen el que s'anomena covid persistent. Sentim el testimoni de les víctimes oblidades de la covid, que s'han hagut d'organitzar per reclamar que la sanitat les atengui.
Reportatge sobre la presència de la ultradreta i el neofranquisme entre els militars i policies, especialment a l'exèrcit espanyol, a partir de diversos testimonis que parlen per primera vegada davant les càmeres de televisió.
Espanya, setena exportadora al món, està venent armes de manera opaca a països que no respecten els drets humans en contra de la legislació internacional. És el cas de l'Aràbia Saudita, que bombardeja el Iemen des de fa set anys.
A Catalunya, cada dos dies un conductor fuig del lloc de l'accident sense prestar auxili. La lentitud de la justícia en aplicar el nou Codi Penal està fent que les famílies de les víctimes continuïn sentint-se oblidades i impotents.
Anàlisi en profunditat de la naturalesa d'aquest òrgan administratiu i les polèmiques que l'han envoltat que fan qüestionar la seva independència.
A Catalunya hi ha 200.000 senglars, una espècie salvatge que causa danys importants a l'agricultura, provoca milers d'accidents de trànsit i amenaça d'encomanar la pesta porcina als porcs domèstics. Aquest documental se centra en aquesta problemàtica i posa sobre la taula les possibles solucions per tal de controlar aquesta població.
La pandèmia i la reconversió de la banca han reduït dràsticament l'ús de monedes i bitllets. La digitalització està acabant amb l'efectiu, una tendència que és pràctica per a la majoria però que crea problemes a diversos col·lectius.
Invertir-hi en criptomonedes s'ha convertit en un fenomen social que ha atret sobretot els més joves. Les fluctuacions del Bitcoin han creat la idea que es poden guanyar diners de forma fàcil i ràpida obviant els riscos que comporta.
Catalunya, una de les regions més boscoses d'Europa, desaprofita bona part del seu potencial com a productora de fusta i està plena de boscos abandonats que comporten un gran risc d'incendi.
L'amenaça creixent dels atacs informàtics amb segrest de dades és un delicte poc conegut a Catalunya que pot posar en perill la continuïtat de les empreses atacades.
Catalunya corre el risc de convertir-se en una narcosocietat si no posa fre al cultiu il·legal de la marihuana i a l'entrada d'haixix per mar.
Periodistes, oponents polítics o activistes pels drets humans han estat espiats sistemàticament per règims autoritaris de tot el món amb el programa espia Pegasus.
Catalunya ha perdut prop de 5.000 pagesos els últims deu anys però hi ha un grup de joves disposats a canviar aquesta tendència proposant un canvi de paradigma.
Visitem la Vall d'Aran, el Pallars Sobirà i la Cerdanya per analitzar les seves perspectives de futur ara que el projecte de candidatura de Jocs Olímpics d'hivern ha posat el focus sobre el Pirineu i les seves opcions de desenvolupament.
Com es viu a les zones més càlides del planeta i a les zones urbanes, quan la temperatura arriba als 50 graus durant dies i més dies, cada vegada més sovint?
Fem un atansament al món de la reinserció a través de diversos testimonis que l'han viscuda des de dintre donant veu també a empresaris, terapeutes, representants públics i treballadors del tercer sector.
El corresponsal de TV3 Manel Alías aporta una mirada única, des del front rus, a les afectacions que està tenint la guerra d'Ucraïna, amb accés exclusiu a les zones del Donbass controlades per Rússia.
L'impacte de les protestes a l'Iran arran de la mort de l'activista Jina Mahsa Amini que amb el lema "Dones, vida, llibertat" s'ha escampat arreu de l'Iran i del món.
Un equip del "30 minuts" viatja a Colòmbia i a Mèxic per conèixer de prop algunes de les causes per les quals lluiten quatre joves defensors dels drets humans, perseguits i amenaçats de mort per grups armats i també per les forces de seguretat d'aquests països.
Els gegants tecnològics fa temps que estudien com entrar al sector de la sanitat, on veuen un negoci molt lucratiu. Però, fins on arriben les seves ambicions? Podem posar a les seves mans el més valuós que tenim, la nostra salut?
A Catalunya hi ha censats més d'un milió i mig d'animals de companyia, i això vol dir que hi ha una mascota en una de cada quatre cases. Cada vegada tenim menys fills i, en canvi, més animals domèstics
Un retrat de la pagesia del país, a través del seguiment de dos pagesos del Baix Segre, en la pitjor campanya de fruita de pinyol en 30 anys.
Per primera vegada a la història del Vaticà, el cardenal Angelo Becciu, exresponsable de la Secretaria d'Estat vaticana, ha hagut de seure al banc dels acusats. Un cas de corrupció, malversació i abús de poder considerat com el més greu en el qual es veu involucrada la Santa Seu.
Els gegants tecnològics fa temps que estudien com entrar al sector de la sanitat, on veuen un negoci molt lucratiu. Però, fins on arriben les seves ambicions? Podem posar a les seves mans el més valuós que tenim, la nostra salut?
Com s'organitza la població civil per sobreviure enmig d'una guerra? Lluís Caelles, amb l'equip del 30 minuts, fa un recorregut sobre el terreny d'un país en conflicte on els ciutadans s'han conjurat per vèncer l'agressor, disposats a posar el seu gra de sorra per ajudar l'exèrcit ucraïnès. Un documental que dirigeix la mirada a les històries particulars de víctimes del conflicte que s'han convertit en "soldats civils", ajudant com poden des de tots els fronts possibles.
El veganisme és una manera de viure que cada vegada té més adeptes. No només és una manera d'alimentar-se, sinó que també, consisteix a canviar la relació amb la resta de l'entorn, per motius ètics, mediambientals i de salut. Però, també hi ha els que defensen la vigència de la proteïna animal.
A diferència del que passa amb els fills d'una adopció, els d'una reproducció assistida tenen vetat l'accés a informació dels seus orígens biològics. Els fills d'una donació, les famílies, els professionals i els donants afronten aquest dilema que recull el dret a l'anonimat dels donants i el dret de les persones a conèixer el seu origen genètic.
Un equip de "30 minuts" ha recorregut Catalunya els últims mesos per mostrar com la sequera està posant en tensió territoris molt diversos .
El reportatge recull els diversos punts de vista sobre el fenomen de la Kings League i la nova visió del futbol.
Retrat d'una preocupació: el temps fora de control que els adolescents dediquen al mòbil i a les pantalles recreatives. En aquest reportatge parlem amb pares i mares, professors d'institut i també psicòlegs clínics, els quals es troben cada cop amb més famílies desorientades perquè no saben com gestionar les tecnologies a casa.
D'aquí dos anys serà possible agafar un tren a Barcelona i despertar-se a Amsterdam l'endemà al matí. Aquesta xarxa europea de trens d'alta velocitat que està creixent, pot arribar a desplaçar l'avió com a transport habitual?
Parlem amb científics catalans que han fet la seva carrera a l'estranger, però que ara estan tornant; amb altres que voldrien, però no troben les condicions per fer-ho, i amb els que ni s'ho plantegen.
Diversos joves parlen de la seva relació amb la feina. La majoria, des del pessimisme provocat per experiències precàries. Però el que guanya pes en totes les mirades és el valor del temps lliure, la conciliació i la motivació.
Hawaii, vist des de sempre com un lloc paradisíac, ha iniciat els darrers anys un procés de recuperació de la llengua, la cultura i les tradicions i formes d'organització prèvies a l'annexió als Estats Units.
A les portes del dia de l'orgull LGTBI, veiem la realitat actual de les persones que han fet la transició per canviar de gènere. El reportatge aborda diferents casos de dones i homes, tractant diversos àmbits de la seva vida.
En els darrers vint anys, Catalunya ha passat de tenir més de 4.000 granges lleteres a només 377, però la producció anual de llet, ha anat en augment. El canvi de model ha provocat que els ramaders cobrin un preu molt baix per la llet, fins i tot per sota del cost de producció, el que fa evident una manca de negoci i de relleu generacional.
Com impactarà la intel·ligència artificial en àmbits com el dret, la medecina, la música, la fotografia o la traducció? Professionals d'aquests sectors busquen respostes als interrogants que se'ns han obert a tots com a societat.
L'increment de l'ús de drons de combat en els conflictes armats és només un auguri de com es desenvoluparan les guerres del futur, on encara està per determinar quin paper hi tindrà el factor humà.
Reportatge d'investigació amb els testimonis colpidors de persones als Països Baixos qui, de petites, van patir abusos sàdics organitzats. Persones que no havien aixecat mai de manera col·lectiva la veu davant d'un mitjà de comunicació.
La guerra oberta a Gaza fa que augmentin les tensions a Cisjordània, amb un govern israelià molt radical i amb conflictes sobre els assentaments on hi predominen l'angoixa i la por.
Els estocs de peix al Mediterrani no es recuperen i la política pesquera comuna europea retalla dies de pesca a la flota d'arrossegament. Això, sumat al poc relleu generacional, posa en perill el futur de la pesca. Podran resistir-ho, els pescadors?
El malbaratament alimentari és un dels grans problemes de la humanitat. A algunes parts del món no donem importància a tot el menjar que llencem, mentre a altres, milions de persones passen fam. Els requisits estètics pels quals passen els aliments abans d'arribar a les grans superfícies, és una de les causes d'aquest malbaratament.
La davallada de les hormones femenines, els estrògens i la progesterona, té efectes en el funcionament del cos de la dona. Vuit de cada deu tenen símptomes que alteren la seva qualitat de vida.
Una mirada als drets humans que es vulneren a Catalunya, com és el dret a l'habitatge, a la participació, a la protesta o a viure en un entorn saludable. Però, qui en té la responsabilitat? I qui els defensa?
Les negociacions i la voluntat del govern espanyol de convertir el català en la 25a llengua de la Unió Europea. Arran de l'aritmètica parlamentària sorgida a les eleccions espanyoles del 23 de juliol del 2023, l'oficialitat del català a Europa deixa de ser una utopia per convertir-se en una possibilitat real.
Una generació única de dones cineastes. Carla Simón, Elena Martín i Mar Coll formen part d'una onada plena de talent amb directores, guionistes i productores, premiades i reconegudes internacionalment
El reportatge investiga els grups de l'extrema dreta alemanya i els seus vincles amb Alternativa per Alemanya (ADF), partit contra el que es van manifestar més d'un milió d'alemanys, el gener passat.
La producció i exportació de tòfona negra a Catalunya viu un moment excepcional. Pagesos, científics i cuiners ens revelen els secrets que guarda aquest exquisit fong, que s'amaga sota terra.
Un diagnòstic de la situació que pateixen el País Valencià, les illes Balears i l'Aragó després dels pactes de governabilitat de PP i Vox, que apunten directament a la llengua i a la cultura catalanes. A partir de testimonis, s'aprofundeix en la realitat del català i es mostra com l'extrema dreta condiciona els governs en aquests territoris en el context de l'any 2024.
Una quarta part de les espècies salvatges han desaparegut a Catalunya en els últims 20 anys. Un fet preocupant que posa en perill el mateix ésser humà i la biodiversitat. L'aire que respirem, l'aigua que bevem o els aliments que consumim depenen d'una natura cada cop més amenaçada. La pressió urbanística, l'agricultura intensiva, els pesticides o el mateix canvi climàtic són alguns dels factors que impulsen amb força la sisena extinció.
Les herències són tràmits que gairebé tothom ha d'afrontar en algun moment de la vida. En una societat que viu d'esquena a la mort, planificar la successió és un exercici incòmode però evita conflictes familiars i despeses inesperades.
Amb el catorzè pressupost de la Lliga, el Girona FC ha liderat bona part de la Lliga de futbol i lluita per jugar la Champions la temporada que ve. Un projecte d'èxit que fa créixer el sentiment dins i fora de la ciutat.
Dels zero als tres anys hi ha una fase sobre la qual s'assenta molt del que esdevindrem d'adults. En una societat cada vegada més desigual, les polítiques públiques més rendibles són les que tenen per objectiu aquests anys.
Els migrants paguen un preu molt alt per fugir, de vegades paguen fins i tot amb la seva vida. De fet, l'any 2023, gairebé 3.000 persones van morir a la Mediterrània intentant arribar i viure una nova vida a Europa.
El Salvador està disposat a acabar amb les "maras", els grups de criminals organitzats que terroritzen aquest país i d'altres de l'Amèrica Central. El president Nayib Bukele ha aconseguit reduir la xifra de 3.000 homicidis l'any i El Salvador ha deixat de ser el país més perillós del món. Però aquesta lluita contra la delinqüència organitzada també té conseqüències indesitjables. Amnistia Internacional ha documentat abusos sistemàtics dels drets humans.
El riu Nil és la font de vida de més de 300 milions de persones, però a la vegada ha estat al centre de les lluites de poder pel control de la seva aigua. Durant els últims anys, la construcció de la Gran Presa del Renaixement ha enverinat les relacions entre Etiòpia, Egipte i el Sudan. Un nou mur pot agreujar l'estabilitat d'una regió fronterera trencada pel conflicte armat i desencadenar la primera gran guerra per l'aigua.
La revolta pagesa del febrer passat, va portar milers de tractors a les carreteres catalanes, 4.000 dels quals van arribar a Barcelona, per reivindicar que la petita pagesia catalana està morint.
Al Cap de Creus hi ha liti i coltan i a Poblet, platí, pal·ladi o cobalt. Són metalls imprescindibles per als dispositius electrònics. Els seguim comprant a la Xina i Europa vol que això s'aturi.
Els preus dels pisos no paren de pujar i prop d'un terç de la població té dificultats per accedir a una vivenda. La crisi de l'habitatge afecta persones vulnerables, però també a les que tenen uns ingressos regulars.
El canvi climàtic, les sequeres, l'abandonament rural i algunes pràctiques agrícoles estan deixant rastres de desertificació cada cop més evidents a Catalunya. Cada vegada impera més la consciència i la necessitat d'actuar per afrontar aquest nou panorama, donant veu a les persones que estan posant en pràctica tècniques per adaptar el territori a la nova situació.
Mentre Ryanair aconsegueix uns magnífics resultats, la companyia líder del baix cost és qüestionada per ex treballadors per un sistema basat en unes condicions laborals insuportables i sense drets.
El Joan Salvat, l'Eduard Sanjuán i el Carles Solà, els tres directors que ha tingut el "30 minuts" en els seus 40 anys, conversen sobre les vivències al capdavant del programa i el reporterisme actual.
Programa especial de celebració, presentat per Agnès Marquès, que posa en relleu la importància del "30 minuts" dins de l'escenari televisiu europeu. Un repàs pels 40 anys del programa amb retrobaments i entrevistes, tant a alguns protagonistes dels programes més representatius d'aquestes quatre dècades com a membres dels equips que els han fet possibles.
Dos equips del "30 minuts" s'han traslladat a les zones afectades per conèixer de primera mà els efectes de la dana que ha arrasat diverses comarques valencianes. Un fort temporal que ha provocat la desaparició de desenes de persones i més de 200 víctimes mortals, a més d'unes conseqüències sobre el terreny devastadores.
Nova Caledònia, crema. Darrere les platges paradisíaques s'hi amaguen els estralls d'un conflicte entre una població molt dividida. El detonant: una reforma electoral francesa que impediria l'autodeterminació dels canacs.
El reportatge "La IA i la ment humana" convida a entendre un futur que ja s'ha convertit en present. Molts humans estan desconcertats davant els últims avenços de la intel·ligència artificial: és possible crear una intel·ligència artificial conscient, que disposi de memòria, de capacitat d'aprendre i de raonar, de detectar emocions i reproduir-les? Podrà eclipsar les capacitats de la ment humana? O estem parlant només d'operacions matemàtiques?
Tenir unes reserves marines ben gestionades i vigilades és clau per recuperar els ecosistemes vulnerables a causa de les diferents activitats humanes i de l'escalfament global. Al litoral català, les reserves marines integrals, aquelles que tenen el nivell màxim de protecció, només representen el 0,01%. La major part són objecte de massificació turística, excés d'embarcacions, sobrepesca i activitats furtives.
La devastació als pobles arrasats per la dana al País Valencià és molt visible un mes després. Hi ha llocs que no han recuperat els serveis bàsics, persones que no poden tornar a casa seva i connexions per carreteres i de tren sense arreglar. Caldran anys i molta inversió per recuperar el paisatge i l'economia i el trauma col·lectiu durarà dècades.
El reportatge "Intrusisme: La salut en perill", del "30 minuts", aborda el problema de l'intrusisme laboral en el món sanitari i les conseqüències que se'n deriven.
A principis de 2020 i durant més de dos anys, almenys quatre agents del Cos Nacional de Policia s'infiltren en diversos moviments socials dels Països Catalans. Formen part de la 33a promoció de l'Escola de Policia d'Àvila i actuen sota les ordres de la Comissaria General d'Informació. El documental exposa el modus operandi i els patrons dels policies i revela alguns dels errors que van ser clau per descobrir-los.
En els darrers anys, Venècia ha tingut menys de 50.000 residents. S'està despoblant ràpidament, amb tres sortides per dia. Víctima del turisme massiu, la Sereníssima ha implementat una taxa d'entrada de 5 euros.
Els videojocs són una de les expressions culturals amb més influència a tot el món. El seu nivell de creativitat i complexitat atreu cada vegada més jugadors i genera més volum de negoci. I Catalunya ja fa anys que té un lloc destacat en el mapa del sector.
Als EUA, com també en altres països, ha emergit un moviment que reivindica el retorn als rols tradicionals de gènere dins la família: les conegudes en anglès com les "tradwives". La submissió de la dona al seu marit i el rebuig al feminisme són dos pilars ferms d'aquestes famílies. Un fenomen que ha guanyat força a les xarxes socials, des d'on fan gala de les virtuts de les mestresses de casa tradicionals.
Cada any hi ha cinc mil robatoris de coure a Catalunya, setze diaris de mitjana, segons la policia. Més enllà del valor sostret, molts furts tenen greus afectacions a la vida quotidiana.
L'acord sobre finançament singular assolit entre ERC i el PSC ha generat un fort malestar a la resta de les autonomies, que hi veuen un risc per a les seves finances. Els defensors de la proposta asseguren que la solidaritat no perilla.
Hi ha massa burocràcia? Empresaris, autònoms, pagesos, ramaders i les entitats que treballen al tercer sector diuen que sí, que hi ha hagut un abans i un després de la pandèmia, i que la digitalització i la normativa europea contra el canvi climàtic han complicat la relació dels ciutadans amb l'administració.
A finals de febrer es complien els tres anys de la invasió russa d'Ucraïna. L'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca ha trasbalsat la comunitat internacional amb les seves propostes per acabar amb la guerra.
Al voltant de 13.000 menors no acompanyats han arribat a Catalunya des del 2018, un any en què hi va haver un rècord d'arribades. Molts d'ells ja han assolit la majoria d'edat i han deixat d'estar sota la tutela de la Generalitat, però alguns d'ells s'han vist abocats a viure al carrer. El reportatge "Fora de joc" aborda, set anys després de l'onada més gran d'arribada de menors no acompanyats, la seva situació. Què fan? On van? Com es troben? Han regularitzat la seva situació?
Centenars de persones han demanat l'eutanàsia a Catalunya des que la llei va entrar en vigor el juny del 2021. Però és un dret prou conegut per la ciutadania? Els metges estan preparats per entomar l'encàrrec a què els aboca la llei? El reportatge s'endinsa en el final de vida de la Carina, una pacient d'ELA a qui acompanya la seva parella, el Fede. A través de la seva història es parla del patiment de les persones que demanen l'eutanàsia i que veuen en aquest final de vida un alliberament.
L'estafa informàtica a Catalunya ja és el segon delicte més denunciat després dels furts. Però encara més greu és que la majoria d'aquests enganys queden impunes. La mateixa policia reconeix amb frustració que només aconsegueix identificar els estafadors en 1 de cada 10 casos. Per aquest motiu, molts grups criminals s'han traslladat al món virtual i les estafes per internet pugen com l'escuma.
El reportatge "Expats", del "30 minuts", analitza el fenomen de l'arribada d'expats a Catalunya, migrants de nivell socioeconòmic elevat que treballen per a empreses internacionals, moltes de l'àmbit tecnològic, i provenen de països amb economies fortes, com el Regne Unit, França, Alemanya, els Estats Units, el Canadà o els països escandinaus.
El son és essencial per viure i reparar el nostre cos. A Catalunya hi ha mes d'un milió de persones que tenen prescrit un fàrmac per dormir. Un ritme de vida accelerat, l'estrès i algunes malalties poden provocar-nos un son de mala qualitat.
El reportatge "Cava, l'esclat de les bombolles" fa una radiografia a un sector que està immers en un procés de transformació, marcat especialment per la sortida d'alguns productors de la Denominació d'Origen Cava, un fet que ha modificat el panorama dels vins escumosos a Catalunya. A més, els efectes del darrer episodi de sequera i les mesures excepcionals preses han acabat de complicar la situació.
La Unió Europea vol que no hi hagi cap més generació de fumadors i que el consum de tabac estigui per sota del 5% el 2040. Per això recomana enfortir les lleis antitabac, limitant molt més els llocs on es pot fumar. El reportatge "El nou tabaquisme", del "30 minuts", analitza l'impacte de l'aparició de nous productes que substitueixen les cigarretes tradicionals en els hàbits de consum i en la salut.
Una dècada després del decret d'inclusió, famílies i docents denuncien que el sistema no garanteix els suports necessaris. El reportatge "L'escola inclusiva" analitza si realment s'aplica el sistema d'inclusió amb els recursos actuals del sistema educatiu.
Després de dues dècades d'atemptats, violència sectària entre faccions xiïtes i sunnites, i corrupció governamental, un mercat il·lícit ha arrelat a l'Iraq, fàcilment accessible a través de les xarxes socials: el tràfic d'òrgans.
El 2025, PortAventura fa trenta anys. Inaugurat el 1995, és la segona destinació més important d'Europa com a parc temàtic i s'ha convertit en l'atracció turística amb més visitants de Catalunya, davant de la Sagrada Família, del monestir de Montserrat o del Museu del Barça. Tot i que va tenir un naixement complicat, tres dècades més tard ningú nega l'impacte econòmic i social de PortAventura al Camp de Tarragona.
Quantes vegades ens lamentem que no tenim temps? Agendes sobrecarregades, àpats a deshora, extraescolars que comencen i acaben de nit, el prime time televisiu una o dues hores més tard que els països del nostre entorn i la sensació de conciliació més baixa de tot Europa. Un temps accelerat difícil d'assumir. A Catalunya i a la resta de l'estat espanyol, a les 7 de la tarda, un 30% dels ciutadans estan treballant. A la majoria de països europeus és un 10%.
L'agricultura intensiva guanya terreny i els conills s'alimenten del que tenen a l'abast. Tenen predilecció pel cereal, però també roseguen els troncs dels arbres fruiters. Tot i que caçar-los és l'aposta principal per controlar la població, els experts ja avisen: reduir la població de conills és complicat i la caça intensiva a la qual està sotmès no és la solució.
Es calcula que al món hi ha desenes de milions de persones que viuen sota condicions d'esclavatge. Traficar amb éssers humans és un dels negocis més lucratius a escala mundial. I a Catalunya cada any s'identifiquen més casos.
L'enderroc de l'edifici Venus, el bloc del barri de la Mina que concentra més pobresa i també una part significativa del narcotràfic de la zona, està previst des del 2002, quan s'aprova el Pla de Transformació de la Mina. Tot i que el procés de reallotjament ha començat el 2025, es preveu que sigui llarg i complex a causa de la diversitat i dificultat de les situacions personals dels veïns que hi resideixen.
Cada vegada hi ha menys masies i moltes de les que hi ha estan en perill. La crisi del sector primari, el creixement urbà, la caiguda de la figura de l'hereu o l'especulació immobiliària, entre altres, amenacen un llegat clau per explicar la història de Catalunya.
Aquesta generació, marcada per la pandèmia i l'ús i abús de les pantalles, es preocupa per la salut mental i en parla obertament, explora la diversitat sexual i rep l'impacte de l'extrema dreta. A més, ha creat el seu propi vocabulari, que la diferencia de les generacions anteriors. Com són els nostres adolescents?
Un any després de la dana que va afectar el País Valencià amb efectes devastadors i mortals, "30 minuts" torna a les poblacions més damnificades per fer balanç de la situació sobre el terreny i parlar de nou amb els afectats. Ningú no oblida la sensació de desemparament que van patir els dies posteriors a la catàstrofe i molts d'ells encara esperen cobrar les ajudes que els van prometre.
Catalunya està molt ben situada geogràficament per aprofitar l'energia solar, però avui la fotovoltaica només produeix un 4,5% de l'electricitat. El repte és trobar espais per generar la meitat de l'electricitat de Catalunya amb renovables abans del 2030, però encara no s'ha aprovat el pla territorial sectorial que ordenarà on es poden implantar les energies renovables a Catalunya per fer-les compatibles amb activitats agrícoles, factors ambientals i culturals.
